Després d’haver provat les simpàtiques Qooder, fem un salt a dues motos de BMW molt diferents entre si: per una banda la incansable, clàssica i renovada rutera trail mitjana, l’F850GS; i de l’altra l’escúter urbà C400X, una moto de ciutat amb prou capacitat per a trajectes de mitjana distància.

Per a això iniciarem la ruta al Vallès Oriental, a la localitat de Caldes de Montbui, un reducte fronterer entre els dos Vallès que, com vam explicar a la ruta amb un BMW I3, és una vila termal amb vestigis romans.

Caldes de Montbui

A Caldes les termes romanes del centre del poble ens donen la benvinguda amb la seva aigua a 74ºc, una gran oferta hotelera i de càmping de relaxament i diversos llocs per a perdre-s’hi. Si bé la zona del barri antic és imperdible, aquest poble ple de llambordes –d’aquí s’extreien les que van enllosar Barcelona durant dècades– ens embruixa amb el seu encant. I això de la bruixeria no és casualitat, ja que la crema de bruixes que va tenir lloc al segle XVII es recorda des de fa dues dècades amb l’Escaldàrium, la festa del foc i l’aigua que reviu la història de l’equilibri en l’eterna lluita entre el bé i el mal.

Envoltada per un paratge natural envejable, la muntanya del Farell domina les vistes sobre la població, a més d’albergar la BV-1243, una serpentejant carretera que acull diferents proves de competició des de finals dels anys 60. Des d’aquí iniciem un traçat d’uns set quilòmetres per delectar-nos amb el funcionament de les dues màquines.

El Farell

Més acostumada a la carretera i les corbes, l’F850GS es mou hàbilment entre les nombroses corbes tancades de la carretera, encara que sense desmerèixer la C400X, que malgrat que no ha estat creada amb aquesta funció, compleix amb la seva obligació per coronar la carretera presidida pel pic del Vent. Els 14 quilòmetres en total són una bona prova per aprendre a traçar correctament en carreteres de muntanya, ja que l’escàs trànsit i el fet de ser una via complementària permeten que aquest tram de comarcal sigui molt visitat per moters i amants de les corbes.

Sant Feliu de Codines

De baixada, agafem la C-59 en direcció nord cap a Sant Feliu de Codines, una localitat rica en paisatge forestal i en la qual no podem passar sense parar per contemplar les vistes de la vall de Riells del Fai o els cingles de Bertí, una cadena rocosa de la serralada Prelitoral que separa l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès.

Rica en arquitectura modernista, les façanes que flanquegen la carretera principal són dignes de veure, abans de girar en direcció a Gallifa. L’espai natural de Sant Miquel del Fai és un altre dels trajectes imperdibles, però que abordarem en una altra ruta més endavant.

Gallifa

Deixant la C-59 per la BP-1241, la carretera comença a serpentejar des de la sortida de Sant Feliu, portant-nos per un recorregut on la naturalesa ens embolicarà i les corbes ens faran gaudir de valent, en una carretera amb un bon ferm i apta per a tota classe de motos. La trail ens demanarà més quilòmetres en el seu escenari habitual –malgrat la falta de pistes forestals–, mentre que l’escúter es desenvolupa a la perfecció, traçant sense problemes les enllaçades que se succeeixen una després de l’altra. I de cop, Gallifa.

Gallifa és una petita població de poc més de 180 habitants, amb algunes cases de pedra i que ens apareix del no-res.

L’encant de trobar tan a prop d’una gran ciutat com Barcelona, un poble rural enmig de la naturalesa, fa que valgui la pena fer un volt. Tranquil, silenciós i gairebé buit, és just al mig del viatge i el lloc ideal per relaxar braços i cames després d’un bon tram de corbes.

Sant Llorenç Savall

Seguint per la mateixa carretera, a uns nou quilòmetres –segueixen les corbes, per descomptat– arribem a Sant Llorenç Savall, una altra petita població de 2.400 habitants que viu gairebé als peus de la Mola i en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El castell de Pera, d’origen medieval, diferents masies o l’església de Sant Feliu de Vallcàrquera, a més de la multitud de rutes senderistes possibles, fan de Sant Llorenç un lloc ideal per passar uns dies a tan sols 40 quilòmetres de Barcelona. Els embotits artesanals de la zona són de tast obligat.

Castellar del Vallès

Deixant de costat la BP-1241, enllacem amb la B-124, una carretera més àmplia, per dirigir-nos cap a Castellar del Vallès. Tot i que abans podrem divertir-nos durant 13 quilòmetres més, ja que és la distància que separa aquestes dues poblacions.

Flanquejada pel riu Ripoll, aquesta població ha crescut en més de 10.000 habitants en els últims 30 anys, deixant de costat l’aura de poble rural per convertir-se en una de les ciutats més importants de la zona. Malgrat això, encara guarda una certa essència rural en els seus paisatges naturals o en algunes de les façanes modernistes que poden veure’s al seu barri antic. La catedral de Sant Esteve, el poblat de Castellar Vell o l’ermita del Puig de la Creu són llocs destacables d’aquesta ciutat, que ha vist com els seus fills més il·lustres eren pilots motociclistes, com Dani Pedrosa (tres vegades campió del món), Carmelo Morales (6 vegades campió d’Espanya i sis d’Europa) o el pioner pilot de Derbi Simó Pou.

En aquesta població posem el punt final a una ruta assequible i amena per als amants de les dues rodes, en la qual les nostres dues BMW, malgrat la diferència de potència –95cv de la GS per 34 del monocilíndric de la C400X– han complert amb escreix en diversió, seguretat i adaptació al mitjà.

Fitxa de la ruta

Sortida	Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
Destinació	Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
Distància	52 km
Temps	1 hora 24 minuts (sense parar)
Dificultat	Fàcil
Despesa en combustible	4 € (cost estimat)
Dades tècniques	BMW F850GS – BMW C400X
Etiqueta

Mapa de la ruta completa

Us animeu a fer aquesta ruta? Si descobriu nous punts d’interès, deixeu un comentari o compartiu-los amb l’etiqueta #RutaRACC.

Galeria d’imatges