Un bon viatger sempre té una destinació pendent de visitar. Amb els records de les vacances recents encara frescs, vet aquí unes propostes per a la propera gran sortida del 2025, disponibles tot l’any i en grups reduïts.

Per Mònica Galindo, periodista de viatges

Xina. El patrimoni defensiu terrenal i del més enllà.

Terra de contrastos i xoc cultural són dos dels conceptes que sovint es fan servir per descriure un viatge a la Xina. Dues de les icones nacionals i motiu d’orgull per als xinesos tenen en comú l’autoproclamat primer emperador de la Xina (221 aC-210 aC), Qin Shi Huangdi: la Gran Muralla i els Guerrers de Terracota de Xi’an. Va ser el responsable de la precursora de l’actual muralla per defensar-se dels nòmades del nord, que venien de Mongòlia i Manxúria. Aquest element de defensa té més de 21.000 km i l’època de la dinastia Ming va ser la de la seva màxima esplendor. La secció Mutianyu, a 80 km de Pequín, data d’aquest període i és un  exemple de bellesa monumental i paisatgística. Alguns trams de la muralla, amb grans pujades i més salvatges, només són aptes per a viatgers molt en forma.

Els guerrers de terracota. Qin Shi Huangdi va ser enterrat a prop de Xi’an, a un mausoleu subterrani d’aproximadament 56 km2. Aquí dins es van col·locar més de 8.000 guerrers, amb cavalls i carros, en formació de batalla per defensar el seu emperador en el més enllà. Un altre exemple del poder del gegant asiàtic, però una mica més actual, és l’skyline del barri de Pudong, el districte financer de Shanghai. Descobreix la riquesa i la varietat del menjar xinès i atreveix-te amb els guisats elaborats amb animals poc freqüents a la nostra cuina.

Perú. L’esplendor de la cultura inca als Andes.

Sobre un promontori rocós entre dues muntanyes i dues falles s’aixeca el Machu Picchu. Aquesta ciutadella inca és una de les set meravelles del món, juntament amb la Gran Muralla xinesa. El debat sobre si és un santuari religiós o un palau deixa enrere la idea que era una instal·lació de defensa. El Camí Inca uneix el Machu Picchu amb Cusco, l’antiga capital de l’Imperi inca fins a l’arribada dels espanyols. És un recorregut amb paisatges de gran bellesa a través dels Andes peruans que es pot fer a peu. Ja a la ciutat, visita el centre històric i la plaça de Armas, que conserven l’esplendor de l’antiga capital d’aquest país reconegut pel seu patrimoni històric.

La Lima gastronòmica. Que el restaurant Central del xef Virgilio Martínez es coronés com el millor del món el 2023 va suposar la consagració de la ciutat com a destinació gastronòmica. Apropa’t als barris de Miraflores i Barranco, on es concentren els grans restaurants, i assaboreix un tamal, un cebiche o una empanada a les parades de carrer.

Eslovènia. Una destinació verda i compromesa amb la sostenibilitat.

Independitzada de Iugoslàvia el 1991, s’ha posicionat com una destinació de turisme verd, de naturalesa, compromesa amb la sostenibilitat, la salut i el benestar. Un d’aquests espais verds amb més encant és Logarska dolina, una de les zones preferides pels eslovens per gaudir de la muntanya. Situada als Alps de Kamnik, és una vall glacial i un exemple de convivència entre la naturalesa i l’home. Té diferents senders i excursions per fer a peu. Per exemple, el camí cap a la cascada Rinka, un salt d’aigua de 90 metres o l’ascensió a la muntanya Okrešelj, amb unes vistes panoràmiques impressionants al cim.

La bellesa de Ljubljana. La capital eslovena té cert aire de conte de fades. Descobreix-la a peu o en bicicleta, passeja per la vora del riu i travessa els ponts. No te’n perdis els Tres Ponts o el pont dels Sabaters, obra de Plečnik, juntament amb el mercat central. Si vols tenir una visió panoràmica de la ciutat, puja al castell en telefèric. Una vegada a dalt, aprofita per tastar la gastronomia local.

La Pulla. L’autenticitat del sud italià.

És la regió que forma el taló de la bota d’Itàlia, banyada per les mars Adriàtica, Jònica i Mediterrània. Conserva el fort caràcter italià del sud i no ha sucumbit al turisme massiu, ara per ara. De la capital, Bari, destaca el Mercato del Pesce, que es munta al moll de San Nicola. Hi pots comprar peix i menjar-te’l allà mateix.  És habitual menjar-lo cru, preparat tan sols amb unes gotes de llimona. Un dels llocs més atractius de la zona és Polignano a Mare. La cançó Nel blu dipinto di blu, del cantant local Domenico Modugno, il·lustra perfectament la bellesa del poble. El centre històric se situa sobre penya-segats i té diferents miradors, des d’on podràs gaudir del capvespre a la ciutat.

Gallipoli. Considerada la perla de la mar Jònica, té platges de gran bellesa i un intens mar blau. El nucli antic, envoltat de fortificacions romanes i bizantines, està situat en una illa. Un pont la connecta amb la part més recent de la ciutat. Les platges de Rivabella i Baia Verde són algunes de les més destacades d’aquesta regió italiana.

Altres destinacions. Viatja a la Costa amalfitana, l’Uzbekistan o l’Índia.

Si vols fer un gran viatge aquest 2025, aquí tens altres propostes que t’interessaran i que ja pots començar a planificar. La selecció de RACC Travel inclou  l’elegant costa amalfitana, la Ruta de la Seda a l’Uzbekistan i una visita a l’Índia, a l’espectacular i ciutat de la vida i la mort, Benarés.

Costa amalfitana. La carretera serpenteja a través de penya-segats al litoral mediterrani. Positano, Ravello o Amalfi són ciutats de gran bellesa on es concentra el turisme local amb més poder adquisitiu. Els frutti di mare —cloïsses, gambes, etc. — i el tomàquet de Sorrento donen un gust intens a la seva gastronomia.

Uzbekistan. Samarcanda era un dels punts de la ruta de la seda. Va ser una ciutat pròspera i majestuosa i encara s’aprecia als carrers. Visita les tres madrasses de Registán, el cor de la ciutat antiga, i la necròpolis de Shohizinda, una avinguda flanquejada per 11 mausoleus de cúpules blaves.

Índia. Una de les ciutats que acostuma a impactar més als que s’animen a fer aquest viatge és Benarés. És lloc de peregrinació de l’hinduisme i de rituals funeraris. D’entre tots els indrets a visitar, el riu Ganges és el protagonista de la ciutat: és font de purificació i, alhora, destinació dels morts incinerats que busquen l’equilibri perfecte.