Al nostre planeta hi ha indrets únics que no ens podem perdre. Alguns d’aquests llocs corren el risc de desaparèixer, ja sigui per la força de la natura o com a conseqüència de l’acció humana. És ara o mai que els podem conèixer i gaudir-ne perquè puguem ser realment conscients de com n’és, d’important, contribuir a la seva conservació. Des del RACC t’ho posem fàcil perquè hi visquis una experiència inoblidable: quan accedeixis al web del Servei d’agència de viatges del RACC, fes servir el potent buscador de vols i destinacions, i hi trobaràs el que busques.

• Delta de l’Ebre (Tarragona). Aquest parc natural magnífic, on el riu Ebre abraça el mar Mediterrani, ha estat sempre modificat per la mà de l’home, que n’ha aprofitat els recursos per a la pesca i el conreu d’arròs, en un equilibri ecològic permanent que li ha permès ser avui dia una de les reserves d’ocells migradors més importants d’Europa. Tot i això, el seu futur és incert per l’activitat que hi ha riu amunt: la construcció de grans preses i l’aprofitament de l’aigua per al reg no permeten que arribin prou sediments per a assegurar la lluita constant amb el mar, i la regressió del delta és evident. De moment, els seus habitants i els amants d’aquest entorn hem d’intentar preservar-ne la bellesa de les platges solitàries de dunes, els camins sinuosos entre les llacunes i l’ambient tranquil que es respira i que només es trenca amb el rauc de les granotes.

Una casa típica del Delta de l’Ebre (Tarragona).
Foto de YuriBCN aka JordiVK.

• Mar Mort (Jordània i Israel)
  Situat entre Israel, Cisjordània i Jordània, el mar Mort és en realitat un llac que només rep les aigües provinents d’un riu Jordà sobreexplotat. Aquest mar mític, que ja va ser esmentat a la Bíblia, és a uns 416 metres per sota del nivell del mar i és, des de fa dècades, un lloc de descans privilegiat. Els hotels spa són abundants al voltant del mar Mort gràcies a la riquesa natural terapèutica de les seves aigües salades, que a més ens fan flotar com si fóssim ninots de goma. Justament, la ubicació d’aquests hotels és el que més mostra el retrocés de l’aigua, perquè els establiments més recents sí que es troben a la vora del llac, mentre que d’altres de més antics i que abans havien estat banyats per les aigües del mar Mort, ara han de llogar vehicles llançadora per a acostar els clients a la riba. Si la cosa continua així, es calcula que el mar Mort podria desaparèixer en només 50 anys.

A la foto es veu com han descendit les aigües d’aquest mar bíblic. Foto de Colin Tsoi.

• Venècia (Itàlia)
  La ciutat dels canals s’enfonsa, ho sabem, però ho fa a un ritme vertiginós, uns quatre mil·límitres anuals, segons l’Institut d’Oceanografia de la Universitat de San Diego a California. Els palaus medievals magnífics ancorats sobre pilars de fusta al fons arenós de la llacuna s’han convertit en un gegant amb peus de fang que, unit als efectes de l’escalfament global amb l’augment del nivell del mar a tot el món, provoca cada cop amb més freqüència l’acqua alta, o marea alta, que inunda zones molt àmplies d’aquesta ciutat de somni. En passar pels carrerons estrets podem veure a les façanes fins on arriba l’aigua quan això passa i les autoritats italianes fa anys que intenten desenvolupar iniciatives per a frenar-ne la desaparició. Tant de bo que ho aconsegueixin.

Gran Canal de Venècia. Foto de Foto di Spalle.

• Maldives
  Situades en ple oceà Índic i visitades per milers de turistes àvids de platges paradisíaques, aquestes illes sembla ser que tenen els dies comptats. La majoria d’elles es troben a menys d’un metre sobre el nivell del mar, per això s’ha vaticinat que aquest petit país, d’uns 380.000 habitants, desapareixerà abans que acabi aquest segle a causa de la pujada del nivell dels oceans. Per ara, encara podem gaudir d’aquest lloc meravellós, sabent que a més part dels diners que deixem en aquestes illes es destinaran a la construcció de dics per a protegir aquest arxipèlag idíl·lic de sorra blanca i aigües turqueses i cristal·lines.

Una de les illes de Maldives, a l’oceà Índic.
Foto de César García Pont.

• Mèxic DF
  Saps que Mèxic DF està construït sobre una llacuna i que a causa de l’extracció excessiva d’aigua del subsòl la ciutat s’enfonsa 10 cm cada any? Per a recuperar aquests aqüífers n’hi hauria prou que la pluja penetrés a la terra argilosa, però com que tot està asfaltat, li és gairebé impossible fer-ho. Si anem a la Catedral, podrem veure que està enfonsada gairebé un pam respecte de la mida original, i una cosa molt semblant passa a la gran plaça principal, anomenada Zócalo. Si esteu interessats a descobrir com era la zona abans que s’hi aixequés aquesta enorme urbs, només cal anar a Xoximilco, un districte pintoresc pels canals naturals d’aigua que es poden recórrer a bord de les típiques barcasses mexicanes decorades amb garlandes i batejades amb noms de dona.

Canals de Xoximilco, al sud de Mèxic DF
Foto de Josep Gtz Torné.