L’Honda CB650R és l’opció naked de mitja cilindrada d’estètica neoretro amb què completem la tornada des del Monestir de Santes Creus.

L’Honda CB650R és ideal per a iniciats de la mitjana cilindrada i el seu disseny neoretro ha enlluernat molta gent.

Fa unes setmanes us vam proposar una de les nostres RutesRACC als comandaments de la nova Yamaha MT-07. Ara, sortim de Cerdanyola en direcció al Monestir de Santes Creus, un espai de culte també per als motoristes catalans. Les carreteres que ens hi van portar ens van deixar amb ganes de més i hem cregut que no hi ha res millor que una tornada a Barcelona amb l’Honda CB650R. Efectivament, una de les seves rivals directes al segment de les naked de mitja cilindrada.

Aquest model alat també té una de les famílies més àmplies del mercat, amb germanes petites com la CB125R, la CB300R i la més gran de la casa, la CB1000R. Totes comparteixen l’estètica neoretro que tants èxits els han valgut, combinant a la perfecció un caràcter clàssic amb l’equipament i les qualitats dinàmiques d’aquesta firma japonesa.

Honda es va arriscar amb el disseny de la CB650R, però la va encertar, l’anterior CB650F era anodina. Aquesta versió és preciosa.

En definitiva, Honda es va atrevir amb un salt en llenguatge de disseny al qual ens té poc acostumats, però manté la base de la CB650F que substitueix.

Amb l’Honda CB650R completem la tornada d’una jornada plena de quilòmetres. Ho vam fer marcant una ruta que va passar per Valldossera, Pontons i Vilafranca del Penedès. La calor intensa d’aquest estiu es va fer molt present, obligant-nos a parar sovint per mantenir-nos ben hidratats.

Hidratar-se i anar ben equipat, dues claus per a la moto a l’estiu.

El cansament i la somnolència estan molt relacionats amb l’absència de líquids al cos, una falta que també ens pot tornar més irascibles als comandaments. Així que, com recomanen les autoritats, una parada a temps ens farà arribar més bé i amb més seguretat.

De tornada a la màquina que ens incumbeix en aquesta RutaRACC amb moto, l’Honda CB650R enamora pel seu disseny, però convenç pel seu refinat comportament. Això no seria possible si no parléssim del bloc de 649 centímetres cúbics de gairebé 95 CV. La seva màgia s’amaga rere de la disposició dels quatre cilindres que, com qualsevol tetracilíndric, eleva la potència màxima fins a les 12.000 voltes i lliura el par màxim, de 63,4 Nm, a 8.500 rpm.

La part cicle de l’Honda CB650R és més efectiva que el seu rival directe, la Yamaha MT-07, però també exigeix ​​més.

Per als que us pregunteu com se senten tots aquests números a la carretera, la paraula clau és: dolçor. El lliurament de potència és molt lineal, sense moments punta al comptavoltes. L’empenta és òptima tota l’estona, però sempre sents que hi ha alguna cosa més, un punt al qual difícilment accediràs, si no vols arriscar els punts del carnet. Tot plegat amb un consum una mica elevat per al meu gust, amb una mitjana homologada de 5 l/100 km que pot ser superior en trams revirats i exigents.

Bona part cicle

Uns revolts com els que ens trobem a la carretera que uneixl Pobles i Sant Martí Sarroca. Van ser els quilòmetres més gaudits als comandaments de la CB650R, amb corbes de tota mena i una zona boscosa que guardava el tram més tècnic. Just abans de Sant Martí Sarroca hi ha les fonts de les Dous, una parada molt recomanable en temporada estival, però que, a causa de les poques pluges d’aquest any, no estava tan bonica com jo la recordava. A canvi, et pots resguardar del sol en un petit local que serveix el necessari per a un breu refrigeri.

El paso por curva de la CB650R es aplomado, estable y muy refinado gracias a la parte ciclo y su motor tetracilíndrico.

Tota aquesta zona del Pla de Manlleu és reconeguda per la quantitat de castells que es mantenen, de més o menys rellevància, com el de Marmellar. T’hauràs de desviar de la ruta proposada a pocs metres de Torrelles de Foix, però el camí d’accés també farà les delícies dels més aventurers. Nosaltres, amb el temps just per tornar a Barcelona, ​​seguim amb el nostre destí a la ciutat comtal.

Equilibrada i racional

Aprofitem l’ocasió, això sí, per esprémer una mica més la part cicle ben treballada d’aquesta japonesa. La CB650R no té un caràcter esportiu, ni de bon tros, però compleix amb les exigències de qualsevol pilot que estigui plantejant-se el salt a la mitjana cilindrada. A més, es pot limitar sense problema per al carnet A2 i els seus 35 kW.

La ruta de tornada a Barcelona va ser una delícia gràcies al comportament irreprotxable de la CB650R.

En comparació amb l’MT-07, està més ben dotada. Compte amb una forquilla invertida Showa de 41 mm i 120 mm de recorregut que separa les funcions hidràuliques en una barra i les del moll a l’altra barra. Aquesta elecció li concedeix fins a set nivells d’ajustament de precàrrega, una adaptació que també té el monoamortidor del darrere de 120 mil·límetres de recorregut. Se sent més aplomada però també menys àgil. És una naked que requereix més preparació i anticipació abans de la corba però que, un cop dins, concedeix més estabilitat i una sortida més segura.

Pel que fa als frens, amb discos flotants de 310 mm i pinça de quatre pistons d’ancoratge radial al davant i disc de 240 mm al darrere, tenen un mordent més contundent que el model del diapasó. És, en línies generals, un salt més per a aquells que tinguin una conducció agressiva i estiguin disposats a pagar la diferència de preu. En aquest cas, l’opció neoretro del mercat surt des de 8.650 euros sense opcionals.

L’alçada no és un inconvenient amb l’Honda CB650R, que firma una distància respecte del terra de 820 mil·límetres. Això sí, té un arc una mica més prim que el de l’MT-07 i els estreps col·locats una mica més apartats, cosa que concedeix una posició de conducció esportiva, et permet arribar còmodament a terra si fas més d’1,60 metres d’alçada.