A la segona Ruta RACC amb moto d’aquesta temporada ens dirigim a la Costa Brava, litoral de Tramuntana, cales empedrades i pobles blancs. Aquesta vegada recorrerem la costa que uneix Lloret de Mar amb Sant Feliu de Guíxols, per la mítica carretera de les 365 corbes i alguna més, amb una Honda X-ADV 750.

L’X-ADV a Palamós.

La Costa Brava ha estat motiu de quadres, poemes i cançons que tracten, probablement sense èxit, de mostrar l’aura màgica que acompanya cadascun dels seus racons. Destinació d’estiu de l’alta societat catalana i gran part del turisme europeu, les platges es compten per desenes i de tota mena. A les localitats més grans, com Lloret de Mar o Tossa de Mar, trobaràs sorra més fina, amb un litoral predominantment plàcid. A mesura que vaigs en direcció a França, el paisatge canvia, les cales agrestes de pedra apareixen i l’aigua es torna més cristal·lina, si és possible. Girona no només conserva una de les costes més belles d’Espanya, també ha estat lloc de trobada per a milions d’aficionats al motor i als ral·lis. Encara recordo les primeres passades mundialistes de la meva infantesa que, si la memòria no em falla, eren per l’icònic tram dels Àngels o Cladells.

Tot i això, a la segona ruta RACC amb moto ens quedarem al costat del mar, en un dels trajectes més utilitzats pels motoristes de la zona. Autòctons que, de tant en tant, han de compartir asfalt amb aquells que ens desplacem a la recerca de noves corbes. En aquesta ocasió hem triat una de les novetats més reeixides dels darrers anys: l’Honda X-ADV. El seu esperit aventurer ha animat més d’un urbanita a fer el salt i deixar enrere la tendència GT que acompanyava els escúters de més cilindrada. Estèticament vistosa, dinàmicament sorprenent i extremadament còmoda, així és aquesta crossover que ens va acompanyar en un passeig preciós des de Lloret de Mar fins a Palamós, passant per Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols.

L’X-ADV d’Honda ha estat tot un èxit per polivalència i estètica.

Aquest escúter crossover de 750 cc comença a tenir els seus primers rivals ara, quan Honda ha apostat per desenvolupar la seva variant GT: ADV 300. Aquesta variant concedeix 57,8 CV de potència però amb una xifra de par contundent, de 69 Nm sobre les 4.750 rpm. El consum homologat que signa la marca és de 3,5 litres als 100 quilòmetres, cosa que no acabem de complir per les condicions de la ruta i un vent horrible a la tornada per l’autopista. Un dels detalls més interessants d’aquest escúter és el DCT, una transmissió de doble embragatge que es pot configurar com es vulgui o seleccionar algun dels 5 nivells preconfigurats. En aquest cas, tenen molt a veure amb les formes de conducció: Gravel, Rain, Standard i Sport. El primer està pensat per a un entorn off-road, per la qual cosa permet un cert lliscament de la roda del darrere.

Les autopistes no són per a les motos

Scorpion Helments ens va equipar amb el casc R1 Air.

La vida d’un aficionat a les dues rodes es vertebra sobre pilars inamovibles de preceptes i prejudicis. Soc la primera que evito qualsevol autopista amb la meva Ducati Monster 821, ja sigui per gaudir de les increïbles carreteres que ens concedeix el nostre país o per l’obsessió desmesurada de no gastar pneumàtic de forma “poc divertida”. El preu de les gomes és cada cop més alt, a més de la dificultat per trobar-ne alguns models a causa dels problemes logístics de mig món. En resum: les motocicletes de mitjana a gran cilindrada no estan pensades per anar en línia recta, i això ho subscric. Tot i això, arribar a la Costa Brava en un temps raonable és impossible sense una mica de C-32 direcció Girona. A més, no negarem el plaer que produeix passar per territori hostil des que les primeres màquines es van posar a treballar per destruir el 90% dels peatges catalans.

Per sort, l’Honda X-ADV té una posició als comandaments molt confortable, tant per la col·locació relaxada del triangle (manillar, seient i estreps) com per la visera aerodinàmica. Els modes de conducció són molt útils per gestionar una correcta marxa en funció del tram que tenim per davant, permetent que la DCT aposti per l’eficiència en enllaços com aquest. Ens oblidem d’embragar i, malgrat que sona poc motard, és un autèntic plaer que només milloraria amb un control de creuer com el que duia instal·lat la BMW S1000R, provada durant la primera Ruta RACC per Begues. Els primers cartells de Lloret de Mar apareixen així que ens dirigim a la costa, amb ganes de veure mar i aprofitar un dia assolellat entre les oscil·lacions climàtiques d’aquesta primavera del 2022.

Fins a Tossa de Mar vas per una carretera de corbes.

El passeig marítim de Lloret ens indica que ja torna la normalitat. No se sent una sola conversa en espanyol i els transeünts estan lluny de lluir una pell llatina bronzejada, deixant veure els primers símptomes de pell rosàcia al sol. Turistes i més turistes que porten vida, obren negocis i esgoten les reserves dels restaurants a tocar de la platja. Ens agradi més o menys, en aquest cas la mitjana d’edat no induïa a pensar en nits desenfrenades, aquest és el “modus vivendi” de part de la Costa Brava i, si funciona, tots ho fem. Així que fem una parada ràpida davant del mar, en respirem l’aroma familiar i posem rumb a les primeres corbes de la jornada, les que uneixen Lloret de Mar amb Tossa de Mar per la GI 682. És tan fàcil com arribar al final del passeig, girar a mà esquerra a la darrera rotonda i pujar per un carreró per accedir al carrer principal, que ens farà girar a la dreta.

Al cap de pocs quilòmetres comencen les primeres inclinacions que, amb una Honda X-ADV, suposen un breu temps d’aclimatació. La seva alçada fa que et sentis com en una trail, sense la seva postura motera i amb dubtes sobre si les proteccions tubulars metàl·liques dels costats acabaran rascant. Passa el mateix amb els pneumàtics que, amb un enfocament mixt entre l’urbà i l’off-road, no són molt fiables en un primer moment, amb llanta davantera de 17 polzades i posterior de 15. També costa acostumar-se a la intromissió del canvi automàtic, que pots utilitzar de manualment mitjançant els accionadors de pujar (a sota del polze esquerre) i baixar (a sobre de l’índex esquerre), atès que sol posar una marxa més que tu portaries. Això canvia si, amb el botó MODE situat a la pinya dreta, modifiques el mode de conducció a SPORT: aconseguiràs estirar més el comptavoltes.

Les 365 corbes

Els miradors de la carretera que uneix Tossa i Sant Feliu de Guíxols són preciosos.

Arribes a Tossa de Mar amb quilòmetres d’escalfament, tant per a tu com per als elements de la moto, necessaris per a una de les carreteres més filmogràfiques i boniques del territori català. Uneix la localitat esmentada amb Sant Feliu de Guíxols (GI 683) i en diuen la de les 365 corbes, així que et pots fer una idea del que tens al davant, però no del paisatge. En aquest sentit el mar et queda just a la dreta, gairebé el pots sentir, i la visió de la Costa Brava és perfecta. Fins i tot albires alguns espais salvatges, com la cala Nova, d’un blau preciós sota dels penya-segats, entre vegetació i roques. Aquest és un motiu més que suficient perquè sigui zona de càmpings i urbanitzacions aïllades, amb preus inabastables per al 99% dels mortals, però també un accés gens adequat davant de qualsevol incident a la carretera. Com que aquest no serà el nostre problema, ens centrem a gaudir d’allò que tenim entre mans: l’X-ADV.

Qui ens havia de dir fa més d’una dècada que la moda dels SUV lideraria el mercat dels turismes, de qualsevol segment. El Seat Arona va ser el cotxe més venut a Espanya el 2021 i, no només això, aquesta tendència va aterrar també a les dues rodes. Ho va fer de la mà d’un concepte vistós, estrany però atraient, com és l’Honda X-ADV. La meva primera reacció quan la vaig veure en un saló va ser: Què és aquest engendre? Però em va agradar, a primer cop d’ull. Això sí, amb una alçada de 820 mil·límetres i seient ample, la vaig descartar com a moto urbanita per la inestabilitat que suposa no arribar del tot amb els peus a terra. I més si li afegeixes les proteccions metàl·liques que he comentat anteriorment i que la fan encara més ampla al costat dels estreps.

L’X-ADV és alta i ampla, a més de pesada. Cal tenir-ho en compte.

El tacte de l’accelerador és progressiu i sincer, sense espais de potència sense completar a tot el comptavoltes malgrat el caràcter bicilíndric d’empenta baixa. El seu pes (236 quilograms) i les inèrcies que comporta sentir-se tan alt, et conviden a portar una conducció francesa. Es tracta de l’estil en què llences la moto, inclinant-la cap al costat de la corba amb un contramanillar lleuger, però el teu cos es manté recte per mantenir el pes entre els eixos. Genera seguretat i no proporciona lentitud, ans al contrari. Els canvis de pes es fan àgils i podeu tancar millor el vèrtex en cas de trobar una corba inesperadament cega, com la forquilla que puja a l’ermita de Sant Grau. Una de les cruïlles més fotografiades en la història dels ral·lis a Catalunya per la seva presència al tram mundialista que avui ens ocupa.

Nosaltres, en canvi, continuarem recte en aquesta cruïlla per seguir en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Si el nostre ritme és àgil, haurem d’anar amb compte amb els ciclistes, que poden aparèixer després de qualsevol vèrtex. I més si decidim fer la carretera de tornada, amb la muntanya a la nostra dreta. A més, no et pots perdre l’oportunitat de parar en algun dels miradors, amb gran espai per aparcar, bancs i unes vistes d’infart. No t’anirà gens malament agafar aire i preparar-te per a un tram final molt complex, amb corbes de tota mena i un asfalt en pitjor estat a causa de l’aparició d’arrels a l’asfalt. Per sort, Honda no s’ha volgut centrar únicament en el disseny i han equipat l’X-ADV d’una part cicle interessant i versàtil.

L’X-ADV és ideal per a viatges interurbans però també per a escapades.

Per això l’han dotada d’una forquilla invertida amb barres de 41 mm de diàmetre i 153 mm de recorregut, regulable en precàrrega i extensió, que encaixa a la perfecció amb una frenada de doble disc de 296 mm de diàmetre amb pinça Nissin de 4 pistons i sistema ABS. El fre del darrere es conforma amb un disc 240 mm monopistó però amb bona agafada a l’hora de timonejar la corba. Per a  l’amortidor del darrere han apostat per un sistema de bieletes sobre el basculant mateix amb un recorregut de 150 mm, que permet jugar clarament amb el repartiment de pesos d’una moto fàcil d’entrar-hi en corba i estable.

Podríem finalitzar la nostra ruta a Sant Feliu de Guíxols, però ens faltaria el millor: el dinar a Palamós. Alguns optaran per fer ostentació del seu coneixement gastronòmic i es decantaran per les mítiques gambes, perquè és la seva zona. Nosaltres, en canvi, us convidarem a conèixer un espai decorat amb excel·lent gust i marinat amb la millor de les cartes: bon producte, bon servei i un sabor de Michelin. Es tracta del restaurant de l’Hotel Vostra Llar, que lluny de ser un hostal a l’ús, ens ofereix unes habitacions clàssiques on imaginar històries d’amor de novel·la. Es troba al carrer President Macià, 12, però l’aparcament no és el seu fort, així que millor anar-hi a peu deixant les motos en un aparcament del port marítim. El menjar casolà valdrà la pena, amb un menú que no puja més de 15 euros i més de 80 plats a la carta, entre els quals destaquen l’arròs dels dijous i la fideuà dels divendres.