L’afició per la moto és una cosa irracional, passional i instintiva. Potser ve de naixement, amb uns pares comprensius i aventurers com són els meus. Així és més fàcil i fins i tot et pots iniciar amb ells, obeint la veu de l’experiència que t’obliga a anar sempre amb casc integral i ben equipada. Altres vegades, com passa amb altres companyes de rutes amb què coincideixo, és fruit d’un somni propi que ha comportat més d’una discussió a casa. No obstant això, aquest desafiament acostuma a acabar en un retard del que és inevitable: la primera moto. No sé quin és el teu cas, però el meu són uns milers de quilòmetres a sobre de les dues rodes, molts realitzats per les precioses, revirades i exigents carreteres de Catalunya. En aquest bloc intentaré mostrar-vos les millors màquines per a cada ocasió, aprofitant per fer una pinzellada de la novetat que provarem cada jornada.

Pots seguir la ruta també a les XS del ClubRacc.

La primera de les escapades que us plantejo és la més fàcil, i a vegades desconeguda, per a un urbanita que resideixi a Barcelona. Viure a la capital catalana té els seus avantatges, però també suposa una mica més de temps per trobar els primers revolts, sense trànsit. Per sort, amb la BMW S1000R els metres es recorren en un tres i no res.

L’S1000R va ser la nostra companya en aquesta primera ruta.

Al principi, jugant amb la pantalla d’instrumentació TFT de 6,5 polzades, després deixes d’obnubilar-te per la tecnologia i centres tota l’atenció a la resposta lineal del puny de l’accelerador. Bé sigui pel seu funcionament elèctric, o per la suavitat del bloc tetracilíndric de 165 CV, saps que t’ho passaràs bé la resta de la vida. En aquest cas, la resta de la breu i divertida escapada a prop de Barcelona.

M’imagino un d’aquells dies de teletreball en què has solucionat els teus assumptes en poques hores. Tens un temps amb què no comptaves i, després d’un matí d’estrès, la moto es converteix en l’aliada perfecta per desconnectar. Per sort, Gavà és només a 20 quilòmetres i des d’allà surt la primera de les rutes que us proposarem en aquest bloc. Corbes de tota mena, tot just uns metres en línia recta i un final mític per als motoristes catalans com és el pantà de Foix. Arranquem una nova temporada de les RutaRACC amb moto!

Poca via ràpida

Tot i ser una mil, és dòcil i progressiva.

Les motos estan fetes per a les corbes. Aquest mantra és vàlid per a “gairebé” tots els models del mercat i hauria d’encaixar en l’esperit de qualsevol motorista. Hi ha excepcions, com sempre, però aquest és un espai per parlar de boscos, vistes increïbles i sensacions úniques. El primer tram fins a Gavà pots realitzar-lo per la C32, a la qual accedeixes des de les rondes o el centre de la ciutat, sortint a la 48AB per incorporar-te a la C-234. La idea és travessar Gavà i les seves nombroses rotondes fins a arribar a la benzinera BP. És un bon lloc per quedar amb altres motoristes que s’uneixin a la teva ruta o omplir el dipòsit abans de sortir, seran uns quants quilòmetres.

Amb la feina feta posem rumb a Begues en un primer tram de corbes ràpides, molt ben asfaltades però amb molt de trànsit. A la primera rotonda que dona accés al poble pots agafar la primera sortida i visitar el Mirador de Begues, obert només els caps de setmana però amb unes vistes que mereixen aquesta parada.

Begues va ser la primera parada, amb la seva església.

Si mai no hi has estat, no deixis passar l’ocasió de recórrer el carrer principal i trobar l’església de Sant Cristòfol. Això sí, és possible que trobis el mercat ambulant davant de la façana i hagis d’aparcar uns metres més enllà en un pàrquing habilitat.

Si el teu fort són les corbes, preferiràs passar de llarg i anar per feina. De Begues a Avinyó Nou hi ha uns 16 quilòmetres que comencen a ser divertits així que deixes enrere el Restaurant Can Cargolet, on he menjat alguna vegada i té una relació qualitat-preu bona, a més d’un descampat enorme davant per deixar-hi les motos. Encara no és hora de menjar, així que comencem les corbes.

És una naked o un caça?

L’S1000R convida a córrer, tota és esportivitat.

Habitualment faig servir aquesta carretera per provar les motos. La conec i en sé els punts forts i les corbes més complicades. Es combinen girs tancats amb algun vèrtex obert, tots envoltats de bosc dens que forma part d’Ordal. Durant molts quilòmetres no té guarda-rail, així que la precaució és el primer. Més encara quan travesses zones urbanitzades com Olesa de Bonesvalls. T’ho passaràs bé, t’ho asseguro. L’asfalt és vell però té bona agafada, amb molt poc accident o esquerda, excepte alguna petita arrel.

És, sens dubte, el lloc ideal per posar a prova les capacitats d’aquesta BMW S1000R. És una naked de proporcions musculoses al frontal i colí afilat en una col·locació certament agressiva. El subxasis a la vista concedeix lleugeresa al conjunt i la fa fiable i esportiva.

Medeix 830 mm fins al seient, suficient per al meu 1,60 m d’alçada.

Amb una alçada des de terra de 830 mil·límetres, és una mica petita per a grans pilots, però no per als més baixets. En el meu cas, i amb 1,60 metres d’alçada, arribava a terra de puntetes, però amb prou feines tocava amb tots dos peus alhora. Per sort, el repartiment de pesos és equilibrat i l’arc estret permet jugar col·locant les natges a banda o banda.

Un cop en marxa això és el menys important. Però sí que importa la seva ben dotada part cicle, amb forquilla invertida de 45 mm de diàmetre, cartutxos tancats i 120 mm de recorregut, ajustable en tots els paràmetres. El monoamortidor de 117 mm de recorregut també és regulable, però ofereix la millor versió quan està una mica dur.

La frenada de l’S1000R va ser una de les sorpreses més agradables.

La fermesa i l’aplom del conjunt va fer que agafés confiança en un obrir i tancar d’ulls, entrant al revolt amb una facilitat i una lleugeresa tan sorprenent que fins i tot espantava.

La frenada és el que més em va agradar i em va sorprendre, de bon principi, amb doble disc de 320 mm i pinces radials de quatre pistons, el del darrere és de 220 mm. Amb prou feines vaig haver de fer servir aquest últim, que se sol usar com a timó per entra, però no era necessari davant la increïble progressió i estabilitat del davanter. L’electrònica també té el seu punt fort, amb sistema ABS Pro en corba.

Parada a respirar i una mica de nacional

A l’aeròdrom d’Avinyonet podreu parar a prendre alguna cosa.

L’amor per la BMW S1000R m’estava deixant sense aire i sense consciència. De tant en tant cal parar i agafar el control de les emocions, que ens poden jugar males passades. L’Aeròdrom d’Avinyonet és un bon lloc per a aquest pit-stop, amb un bar petit però un espai gran per aparcar-hi motos i gaudir de les vistes de la pista d’aterratge, amb Montserrat al fons. Si t’animes, sempre et pots apuntar a un dels seus cursos de pilotatge, per poc més de 1.500 euros per 10 hores de vol i formació teòrica.

Seguim la marxa per tornar a circular una mica de la nacional N-340 direcció Vilafranca del Penedès. No hi arribarem perquè a la segona rotonda agafarem la tercera sortida en direcció a Sant Pere de Ribes (l’Arboçar/Olivella) per la BV-2415. És la part més avorrida de la ruta, també de les menys transitades, així que servirà per seguir provant els modes de conducció de l’S1000R i els petardeigs que apareixen al Dynamic Pro amb una entrega radical de la potència.

La confiança en l’S1000R va sorgint de mica en mica, corre molt.

Són, com deia, 165 CV a 11.000 revolucions per minut amb 114 Nm de par sobre les 9.250 rpm. És, per tant, una moto d’altes voltes però que estira deliciosament i sense fi. És més, hauràs de deixar d’accelerar massa aviat, si no vols acabar amb cartes desagradables davant de la porta de casa teva en qüestió de setmanes. Les prestacions són: de 0 a 100 km/h en 3,2 segons i una velocitat màxima de 250 km/h, amb un consum mitjà de 6,2 litres als cent. Dades que no vam poder comprovar.

Quan travessem Olivella romandrem a la BV-2415 i després girarem a l’esquerra a la BV-2111 gairebé sense notar que t’estàs desviant. Si en arribar a Sant Pere de Ribes tens temps, no perdis l’oportunitat de recórrer les ràpides corbes de la C-15B cap a Canyelles.

El pantà de Foix

La ruta ens va portar al castell de Castellet.

Aquesta ruta es pot fer en menys de dues hores sense parar, per la qual cosa pots aprofitar-ho per prendre un refrigeri i descansar. Nosaltres vam parar a dinar en aquest poble, ple de turistes anglesos que hi van a visitar el castell. La Taberneta Ca la Ingrid és del tot recomanable pel seu producte de qualitat, bona quantitat i tracte afable del servei. A més, podràs aparcar les motos sense problemes per tenir-les a la vista.

Amb cafè en vena reprenem direcció Vilanova i la Geltrú per enllaçar un altre curt tram de via ràpida per la C-31 direcció Cubelles. Hauràs de sortir a la BV-2115 direcció l’Arboç i des d’allà tot serà recte, passant per l’icònic càmping Vilanova Park amb anys d’història i moltes famílies a les seves parcel·les, piscina i bungalows. Passaràs dues rotondes rectes i tornen les corbes, estan més ben asfaltades però també són més entremaliades.

Al castell, s’hi accedeix per unes pujades complicades.

La confiança en la BMW S1000R era total, també el coneixement d’una carretera mítica com és la del pantà de Foix. Milers i milers d’aficionats hi passen dia sí i dia també. Fins i tot s’ha convertit en una de les primeres vies que han provat un sistema del Servei Català de Trànsit perquè els motoristes no envaeixin el sentit contrari. Ho intenten mitjançant unes línies horitzontals a la direcció a l’interior de la corba que, quan les veus per primer cop, poden arribar a despistar.

El pantà de Foix i el seu color verdós habitual.

Les aigües d’aquest embassament, perquè és el que és, tenen sempre un color verdós molt desagradable. Segons un article d’El Periódico, aquesta contaminació atorga refugi a algunes aus, però ha de ser solucionada abans del 2027 sota una normativa de la mateixa Unió Europea. La Fundació Abertis compta amb suport financer per a aquesta funció de neteja, cosa que ajudaria a millorar notablement les vistes des del bonic castell de Castellet.

A dalt del poble s’arriba per uns carrerons molt inclinats i de superfície perillosa en cas d’humitat o pluges. Això sí, val la pena accedir-hi just per la cantonada prèvia al restaurant El Barretet. Allí realitzem la sessió fotogràfica a aquesta premiada naked d’esperit esportiu amb prou raons per convertir-se en la teva unitat única, ja sigui per al dia a dia però o per a una jornada de track day sense límits. No em vull oblidar de remarcar la importància de l’equipació en qualsevol ruta, també en una d’última hora i amb clima agradable. En aquest cas, va anar a càrrec d’Spidi per a la roba.

L’equipació és una regla insalvable dels motoristes.

Jaqueta Spidi Rock
Pantalons de teixit tipus leggin
Guants impermeables d’hivern

Scorpion ens va cedir el casc R1 Air amb decoració inspirada en el campió de MotoGP Fabio Quartararo.