Ruta pels paisatges de tardor del Montseny
Per: Begoña González de la Mora
Girona és un dels enclavaments amb més història de Catalunya. El passat romà, la muralla o la catedral han dotat aquesta ciutat d’un caràcter inconfusible amb el pas dels anys. En aquesta ocasió, traçarem una ruta des de la capital del Gironès fins a la localitat costanera barcelonina de Caldes d’Estrac, on podrem esprémer el caràcter “ready to race” de la KTM Duke 790 i fer algunes fotos entre els arbres del Montseny.
Les vistes espectaculars de la catedral de Girona i del riu Ter que s’obtenen des del Parc de la Devesa seran el nostre punt de partida. A l’altra banda del pàrquing de sorra que hi ha a la rotonda del Pont de Pedret, al costat del riu, podrem fer una bonica foto de la ciutat amb la nostra moto.
Des d’allà, fàcilment prendrem direcció als afores de la ciutat i agafarem la primera de les carreteres, la GI-531 en direcció a Llorà. Un cop allà, en uns minuts, començarem a traçar corbes per la GI-532 cap al sud, en direcció a Anglès. Ens trobarem en una zona boscosa, verda i de bon asfalt per anar entrant en calor i agafar a poc a poc confiança. Aquest primer tram resulta realment agradable de recórrer amb el motor bicilíndric en línia de 799 cc de la Duke. La potència de la moto, 95 cv, i la seva ergonomia amb el pes ben equilibrat la fan realment àgil a la carretera, però també apta per a ferms en pitjor estat. La postura de conducció és còmoda, la pròpia d’una naked amb un manillar alt, amb ampli rang de moviment i un seient agradable per passar-hi unes hores a sobre.
La ruta ens porta per aquesta mateixa carretera durant uns quants quilòmetres fins que mor, a l’N-141e, a l’alçada de Bonmatí, una petita localitat on novament trobarem la llera del riu Ter. Seguint la nacional arribarem finalment a Anglès, on agafarem la GI-542 per continuar en direcció al Montseny. Serà en aquest tram on començarem a traçar corbes més tancades.
En aquest tram fins a Sant Hilari Sacalm rodarem per carreteres del parc natural de les Guilleries, en un entorn verd i de bosc espès on cada cop estarem més envoltats de natura i més allunyats dels municipis. Aquest tram de la GI-542 és molt bonic, però com que tota la carretera està envoltada d’arbres i vegetació, acostuma a estar humida en èpoques plujoses o de fred, per la qual cosa és recomanable fer-la en dies secs o assolellats, sobretot per evitar trams relliscosos. A l’hivern és habitual trobar trams gelats, per la qual cosa no resulta una bona opció passat el novembre.
Tota aquesta zona muntanyosa està plena de bons restaurants de brasa i menjar català tradicional on parar a reprendre forces, però us recomanem assegurar-vos mirant l’horari a Google Maps perquè molts tanquen cuina a partir de les 11 fins a l’hora de dinar, per la qual cosa si pareu a esmorzar tard, potser els trobareu tancats o que només serveixin entrepans freds.
Des de Sant Hilari, emprendrem el camí a la costa per la GIV-5411. Aquest tram, de revolts molt tancats, amb la Duke resulta força ràpid de traçar. Els pesos de la moto, repartits estratègicament, la fan molt estable i poc física, per la qual cosa només portant la mirada al punt de sortida del revolt i obrint una mica el gas, la moto acaba de fer tota la feina per nosaltres sense que calgui massa esforç del pilot. A més, aquest model compta amb l’habitual selecció de modes de pilotatge de KTM, “Rain”, “Street” i “Sport”, per donar un fàcil accés a la personalització de la tracció i el control de l’accelerador, assegurant un comportament segur siguin quines siguin les condicions de la carretera i el clima. D’altra banda, aquest model també es pot personalitzar afegint com a extres el Quickshifter+, que permet pujar i baixar de marxa sense embragatge, el regulador del fre motor (MSR), el Mode Track (especial per a circuit) i el control de creuer.
En aquest punt de la ruta, continuarem, en direcció a Sant Celoni, per un entorn igualment boscós i de corbes tancades on anirem trobant espectaculars vistes del massís del Montseny i el pantà de Santa Fe. En èpoques de tardor el trobarem impregnat d’un color vermellós i ataronjat als arbres digne d’una bonica instantània. A més, les carreteres d’aquesta zona no acostumen a ser massa transitades, per la qual cosa als punts que et vingui de gust podràs baixar el ritme i gaudir del paisatge i les vistes.
Un cop arribats a Sant Celoni, podem optar per agafar l’autopista per tornar a casa o continuar la ruta cap a la platja per la C-61 fins a Arenys de Munt, on ens desviarem a la BV-5031 per traçar uns quants revolts més i acabar a la localitat de Caldes d’Estrac per gaudir de la platja i el passeig marítim.
