Ruta exprés a prop de Barcelona: esmorzar a Montserrat i corbes metropolitanes
Per: Begoña González de la Mora
De vegades volem sortir a fer un tomb. Necessitem una estoneta per esbargir-nos sobre la moto. Però l’agenda mana i tot es complica. Avui us portem una ruta curta, d’unes tres hores, amb la qual us podreu escapar de l’enrenou i agafar forces per a la resta del dia. Triem per a l’ocasió la KTM RC 390, una màquina superesportiva d’alt rendiment, amb unes sòlides arrels de moto de circuit de gairebé 400 cc que no té res a envejar a les seves competidores més grans.
Nosaltres vam començar la ruta a Terrassa, a prop d’on vam recollir la moto, però en uns minuts estàvem ja en una carretera de corbes que hem fet en alguna ruta anterior, la B-122 que porta a Rellinars. Aquesta carretera, que acostuma a ser molt tranquil·la i tenir poc trànsit, resulta una meravella per iniciar la ruta. A poc a poc i revolt a revolt es va deixant enrere l’estrès i l’únic que va quedant és un mateix amb la moto. L’RC 390 es converteix en una gran aliada, ja que la seva agilitat i el poc pes la fan perfecta per anar deixant enrere corbes i problemes. Que els seus números no t’enganyin, perquè tot i ser una esportiva de poca cilindrada, no té res a envejar d’algunes esportives grans. El xassís multitubular hiperlleuger (que pesa 1,5 kg menys que l’anterior), un motor monocilíndric de 373 cc, una caixa d’aire i un par motor superiors a la versió anterior i una resposta ràpida del gas la fan realment competitiva, i és que, a més, molts dels seus components estan inspirats en l’RC 16 de MotoGP, que li donen un caràcter hipercompetitiu.
Com que és una ruta dissenyada per escapar de l’estrès, cal prendre algun esmorzar de categoria i bona brasa en algun restaurant de la zona. Entre altres, trobem Can Ferreroles Nou passades les Comes, a la mateixa carretera per on circulàvem, una nova expressió d’un dels restaurants mítics de la zona.
Continuarem la nostra ruta per la BV-1123 en direcció Marganell fins a topar amb la BP-1101, la carretera coneguda col·loquialment entre els motards de la zona com a carretera de Ca la Iaia, i quan arribem en aquesta cruïlla agafarem la direcció de l’esquerra, cap a Montserrat. Igual que al tram previ, en aquest cas la carretera quedarà emmarcada per les omnipresents vistes al massís de Montserrat apareixent i desapareixent constantment entre la vegetació a cada revolt. En aquest tram a més trobarem algun apartador de sorra on podrem parar amb seguretat, ja que la carretera no disposa de voral. Després d’un curt tram de pujada encadenarem ara un bon tram de revolts de baixada fins arribar a l’entrada del monestir de Montserrat, on caldrà agafar un revolt molt tancat cap a l’esquerra per continuar per la BP-1121.
Tot i que és un tram realment divertit i les corbes són força ràpides, potser en dies festius o cap de setmana el trobeu una mica més transitat, atès que porta a l’accés a l’abadia i hi sol haver algun autobús. En canvi, si hi transiteu en dia feiner, només podeu trobar aquest problema a les hores puntes del matí i la tarda. De tota manera, és una carretera molt recomanable, amb un asfalt en boníssimes condicions, amb carrils amples i on es pot traçar un revolt rere l’altre mentre es gaudeix d’unes vistes espectaculars.
Un cop passada l’abadia, trobareu un edifici ple de grafits a mà esquerra i poc després un petit trencall per accedir al monestir de Sant Benet de Montserrat. Si voleu fer una bona foto de la vostra moto amb la muntanya de fons, aquest és el lloc perfecte. Està molt poc transitat, força amagat i la muntanya es veu realment a prop. Comprova-ho! Després del postureig, girarem cua i seguirem per la mateixa carretera en direcció C-55 on recorrerem un minúscul tram fins a la C-58 i uns quilòmetres després, sortirem per reprendre els revolts a la BV-1212 i la BV-1211 en direcció a la darrera part de la ruta. Passarem entre revolts per Vacarisses, Viladecavalls, Terrassa altra vegada i continuarem per la C-243 cap a Martorell.
Un detall de l’RC 390 que no passa desapercebut és la postura de conducció. A diferència d’altres motos esportives del segment, aquesta KTM sí que té una postura de conducció de superesportiva, amb un semimanillar regulable fins a 10 mm per poder triar si es vol conduir més incorporat o si, contràriament, es vol adoptar una posició més de circuit. De la mateixa manera, el seient, amb més escuma i més bona ergonomia que en la seva versió anterior, resulta comodíssim perquè el pilot es mogui de banda a banda per traçar els revolts amb molta més facilitat. Igualment, el carenat inspirat en la supermàquina de competició compta amb una forma aerodinàmica en què el pilot disposa d’una superfície de contacte amb la moto ampliada i els genolls enganxats al dipòsit queden protegits del vent.
En aquesta darrera etapa de la ruta, després de Martorell agafarem direcció cap a Gelida per la mateixa carretera, i després de passar per Corbera i Molins enllaçarem amb el tram final de l’escapada, una de les meves carreteres favorites per a quan vull desconnectar i regalar-me unes estones tot sol. A la BV-1468 de Molins a Vallvidrera, les corbes de baixada van obrint-se pas entre les impressionants vistes de Barcelona de fons, el mar i quantitat d’apartats on sortir un segon de la carretera per relaxar-se, agafar aire i forces per continuar amb el dia.
Acabem aquesta temporada de rutes RACC amb aquestes precioses vistes i… us esperem la temporada que ve amb noves rutes!
