De la ciutat als revolts amb el Yamaha TMax
Per: Telva
Sortir de ruta amb un Yamaha TMax no només és possible, també és molt divertit. A més, tenim revolts a 15 minuts de Barcelona.
Els escúters s’han apoderat del mercat de les dues rodes. No hi ha rival per a aquest segment urbanita que ha conquerit les ciutats europees, però és curiós com, depenent de la metròpoli, uns models o altres acaben liderant el mercat. El Yamaha TMax és el senyor dels carrers de Barcelona, d’això no n’hi ha cap dubte. Sempre que parlem de maxiescúters de gran cilindrada, i no de les 125 cc que inunden els pàrquings de motos i les voreres.
Més enllà de ser l’objecte de desig de qualsevol home amb vestit per als seus trajectes in itinere al despatx, aquest model ha arribat a crear grups per sortir de ruta. Amb un TMax? Efectivament. En aquest article us expliquem el perquè de l’èxit d’aquesta japonesa mentre descobriu carreteres d’allò més divertides, a quinze minuts de la capital catalana.
L’última actualització del Yamaha TMax va ser presentada al Saló de Milà, amb una infinitat de millores a l’apartat electrònic i tecnològic. En el fons, el comprador d’aquest megaescúter de preu “gairebé” inabastable busca l’última novetat, també en detalls com la connectivitat i la seguretat. Més enllà del disseny –salta a la vista l’enfocament madur però esportiu, amb els tocs d’elegància i sobrietat que cauen bé a tothom–, és l’empaquetatge de la carrosseria el que el converteix en un dels models més atractius.
A més, amb els nous grups òptics de mòduls dobles, lògicament de tecnologia LED, han aconseguit una signatura lumínica avantguardista i moderna. Just per sota trobem les entrades d’aire per a l’admissió, un detall que també podria donar-se en segments com les R (esportives). Una evolució que també es trasllada als fars del darrere, en forma de T lateral i integrats, de manera que queden més harmoniosos i protegits davant de possibles cops.
Aquest TMax agrada i no en podem explicar gaire més, a nivell estètic, que serveixi per convèncer ningú. Excepte que no és un maxiescúter creat per a tota mena de motards, començant pel preu de partida de 15.799 euros. Parlo del model que vam provar durant la RutaRACC pels voltants de Barcelona. Es tracta d’una unitat amb l’acabat Tech Max, que afegeix equipament superior com el parabrisa regulable electrònicament, punys i seients calefactables, control de velocitat de creuer, detalls daurats decoratius i la pantalla TFT 7″ amb connectivitat i navegador (opcional amb el paquet Gramin).
Connectem el telèfon mitjançant l’aplicació de Yamaha, cosa que ens serveix per compartir dades i estar pendents de possibles trucades. Això sí, quan comencen les corbes, toca desconnectar i gaudir del costat més salvatge. Per això ens hem dirigit a la Roca del Vallès, punt de partida per pujar fins a Òrrius. Pel camí, on haurem de conviure amb força ciclistes, ens trobarem l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes però el millor, per ara, és continuar passant-ho bé amb la TMax a la carretera.
Marxem de ruta, a prop de Barcelona
Deixarem enrere Òrrius per enllaçar, a pocs quilòmetres, amb la carretera de Mataró. La farem servir per enllaçar, per sota de la C-60, una altra carretera que ens portarà a Dosrius. Des d’allà podeu prendre dues decisions: seguir amb la ruta tot el matí o escurçar-la per acabar a la platja de Mataró. Aquesta vegada optarem pel trajecte curt, per demostrar que es pot gaudir una estona sense necessitat d’anar gaire lluny.
En aquest cas, la meva recomanació és agafar direcció al Coll, cap a l’autopista del Mediterrani, però girarem a l’esquerra abans, a la C-35. Després de diverses rotondes en línia recta arribarem a Santa Agnès de Malanyanes, i la creuarem. Just després arribarà la rotonda més complicada i gran, on hem d’evitar agafar la sortida de la C-60 per continuar recte per la carretera que ens ha fet arribar allà i que acabarà amb una cruïlla a l’esquerra.
Si segueixes aquestes indicacions, acabaràs recorrent una de les millors carreteres, a prop de la costa i de Barcelona, per a la moto. Es tracta del coll de Parpers, que just al punt més alt té una benzinera abandonada al més pur estil pel·lícula distòpica. És dels grans desconeguts de la zona, per la qual cosa només trobaràs ciclistes gaudint dels seus revolts a l’ombra. Un tram ideal per comprovar l’estabilitat i l’empenta d’aquesta Yamaha TMax.
Yamaha ha revisat lleugerament la posició de conducció, perquè els reposapeus s’adaptin a persones més grans. En el meu cas, que amb prou feines faig 1,60 d’alçada, és un escúter complicat de recomanar. El seient és tou i molt ample, per la qual cosa impedeix que arribi còmodament a terra i m’hagi d’acostar molt al manillar per arribar-hi amb les dues plantes dels peus. A canvi, estem davant d’un dels models urbanites més complets a la part cicle i propulsió.
El bloc bicilíndric de 560 centímetres cúbics rendeix 45 CV de potència. Una empenta que es lliura de manera lineal i gairebé sense vibracions, amb un so d’allò més agradable. A més, el tacte de l’accelerador electrònic és fàcil de captar, de manera que tens el control de l’empenta en tot moment. Una força que variarà en funció dels modes de conducció activats al botó D-Mode.
La forquilla invertida davantera de 41 mm de diàmetre podria estar muntada en una naked de mitja cilindrada, així que us podeu fer una idea de la seva absorció i adaptació a les frenades que pot comportar una zona de corbes. Ja no us ho explico en una ciutat: un aplom sorprenent combinat amb una frenada gens menyspreable d’ancoratge radial i pinça de quatre pistons. Sistema que s’adapta a la perfecció a l’adherència i el dinamisme de les gomes Bridgestone Battlax SC2.
De camí cap a Mataró, ja a la via ràpida de la C-60, m’adono de tota la tecnologia i electrònica d’aquest model. Per començar, tenim una clau intel·ligent, que resulta que és el menys important. La pantalla de set polzades és gran, de lectura fàcil i gràfics molt adequats a la modernitat del conjunt. Des dels comandaments situats al puny esquerre accedim a totes les funcions, des de la connexió amb el mòbil per respondre trucades des de l’intercomunicador fins al més bàsic de la instrumentació.
Això sí, i per molt que ens agradi com ha evolucionat, continua sent destacable que no hi càpiguen dos cascos integrats sota el seient. Haver de portar bagul en aquest maxiescúter fa mal a l’ànima, perquè trenca l’estètica d’aquesta TMax.