Malgrat l’esforç de molts ajuntaments, el nombre de motocicletes i ciclomotors ha augmentat en els últims anys a un ritme molt superior al nombre de places d’aparcament específiques per a aquests vehicles. Un bon exemple és Barcelona: un estudi recent del RACC recull que les 60.000 places d’aparcament de motos disponibles amb prou feines cobreixen el 20% del parc total de motos i ciclomotors de la ciutat.

Quines solucions tenen els motoristes per aparcar el seu vehicle? El més evident i còmode: la vorera. Però, està permès aparcar en un espai destinat inicialment als vianants? Sota quines condicions? Quines alternatives hi ha?

Normes comunes
No hi ha una resposta vàlida per a tot el país perquè la normativa d’aparcament és competència de cada ajuntament. No obstant això, fent una ullada a diverses ordenances es poden definir unes normes comunes.

Foto: Jaume Cosialls

1. Cada vehicle al seu lloc. La primera és que motos i ciclomotors aparquin preferentment als espais que tenen reservats per a ells. Pura lògica no sempre seguida. Destaca especialment la prohibició de deixar les motos en espais per a bicicletes i en places d’horari limitat (zones blaves).

2. A la calçada, en oblic. En el cas que no hi hagués places disponibles, una opció és aparcar a la mateixa calçada, entre altres vehicles: es permet generalment de forma obliqua, ocupant una amplada màxima d’entre 1,5 i 2 metres, i sense impedir l’accés a la resta de vehicles o el pas de la vorera a la calçada.

3. Voreres permeses, però… L’opció més habitual és, però, l’aparcament a la vorera. La majoria d’ajuntaments ho permeten –compte!, en ciutats com Pamplona o Màlaga es prohibeix expressament–, tot i que amb condicions. Les més comunes són:

• Prohibit en voreres de menys de 3 metres d’amplada.
• En voreres de 3 a 6 metres, es permet l’aparcament paral·lel com més a prop de la vorada millor. Mai al costat dels edificis per no dificultar el pas de vianants; especialment, de persones invidents.
• En voreres de més de 6 metres, es permet l’aparcament en semibateria o angle, sempre que no hi hagi un senyal de prohibició que indiqui el contrari.
• Es recomana, preferentment, l’estacionament entre els escocells dels arbres, ja que no solen ser espai de trànsit de vianants. Les ordenances de Barcelona i València especifiquen, a més, que no es pot aparcar a la vorera a menys de dos metres dels límits d’un pas de vianants o d’una parada de transport públic.

Foto: Jaume Cosialls

4. L’accés a la vorera, a peu i amb el motor parat. La majoria d’ordenances especifiquen també que l’accés a la vorera per aparcar-hi la moto s’ha de fer a peu i utilitzant el motor únicament per salvar el desnivell, una norma que ha de servir també a l’hora de tornar a la calçada.

5. Sense ancorar-la als arbres ni al mobiliari urbà. En general, es prohibeix també l’ancoratge de la moto als arbres i altres elements del mobiliari urbà.

Com a exemples d’ordenances que han desenvolupat normes específiques per a l’aparcament de motos cal destacar les següents, amb els seus respectius enllaços: Barcelona, Madrid, València, Màlaga i Pamplona.

Val, doncs, la pena consultar les respectives ordenances municipals per conèixer la normativa local sobre aparcament de motos.