Els miradors del port del Cantó amb la Husqvarna Norden 901
Per: Begoña González de la Mora
Què tenen les muntanyes que agraden tant als moters? Potser són les vistes, la inclinació dels revolts o, fins i tot, el contacte amb la natura. Ves a saber! Cada moter és un món i segur que té una raó diferent, però tots estem d’acord que les muntanyes són sempre una bona opció per sortir. Un exemple n’és el port del Cantó: la seva carretera, tranquil·la però plena de panoràmiques i revolts, enamora qualsevol rider, porti la moto que porti. En aquest cas, nosaltres ens vam enamorar d’aquesta zona de la província de Lleida rodant amb una Husqvarna Norden 901.
Vam començar la ruta amb la sensacional estampa blanca que ens va regalar la primavera a Baqueira-Beret i, des d’allà, ens vam anar acostant a la caloreta de Barcelona. La primera part de la ruta ens va fer baixar pel port de la Bonaigua, creuant paelles i revolts, mentre admiràvem la neu que s’havia acumulat la nit abans. La Norden 901 es movia com un peix a l’aigua davant d’aquest espectacle de la natura.
Dissenyada per viatjar i recórrer llocs extrems, la Norden 901 resulta una muntura meravellosa per fer aquesta ruta. La seva herència del motocròs i la seva adaptació per ser també una motocicleta asfàltica li atorguen el caràcter versàtil i complet que necessitàvem per fer aquest tipus de viatge. El seu motor de dos cilindres en línia de 889 cc, que rendeix amb una potència de 105 CV a 8.000 pm i 100 Nm de parell a 6.500 rpm, així com el seu baix punt de massa, que resulta de portar el dipòsit més avall, la converteixen en una opció potent però de confiança per recórrer tant camins com carreteres.
Els seus modes de conducció personalitzables, la configuració del control de tracció amb 10 nivells en mode Explore i els pneumàtics Pirelli Scorpion Rider STR que porta de sèrie (de 21” i 18” davant i darrere), fan que sigui, a més, una moto molt llaminera per rodar pels camins del port del Cantó, cap on ens dirigíem. També disposa de canvi semiautomàtic de pujada i baixada, una forquilla WP APEX amb barres de 43 mm i 220 mm de recorregut i un amortidor WP APEX amb 215 mm de recorregut, tots dos ajustables en compressió i rebot. Els vam posar a prova des de primera hora del matí a la C-28 i la C-13, les primeres carreteres que vam agafar per arribar al tram que més esperàvem de la N-260.
Un cop arribats a Sort, i després de comprar loteria a la Bruixa d’Or, d’acord amb la tradició, tocava agafar la N-260 per gaudir d’una vista de documental. De fet, aquest és el tram de l’Eix Pirinenc que més vam gaudir amb la Husqvarna. Envoltat de muntanyes, el traçat discorre entre revolts molt sinuosos, altres de més oberts, pendents pronunciats, pujades i baixades. Com a moters, la carretera ho té tot per fer-nos gaudir, i compta amb un munt d’apartadors des d’on es poden fer fotos. A més, a l’apartador que hi ha uns pocs quilòmetres després de passar la localitat de Rubió, hi ha una àrea amb taules de pícnic per poder relaxar-se i recarregar piles.
Això sí, en aquesta zona hi ha pocs bars i no hi ha cap gasolinera; per tant, si voleu fer la ruta, us recomanem que comproveu bé l’abast del dipòsit (que en el cas de la Norden és espectacular i voreja els 400 km d’autonomia) per evitar ensurts. I aquí, si sou amants de la fotografia, tindreu premi: el mirador de la Creu de Guils del Cantó. És, sens dubte, el millor punt per fer una foto de postal si teniu temps. Tot i que en el nostre cas el mirador es trobava tancat per manteniment, us diem que no us el podeu perdre perquè és espectacular. No us en penedireu!
Després d’això, deixant enrere el port del Cantó i havent baixat una barbaritat de metres, vam continuar per la N-260 fins a la Seu d’Urgell. Una altra informació interessant, si decidiu fer aquesta ruta, és la temperatura. En aquest camí vam passar d’estar a -2 °C a acabar per sobre dels 15 °C, així que la jaqueta de tres estrats de Spidi va ser tot un encert, perquè ens va permetre anar-nos traient capes a mesura que avançava el dia.
Quan arribeu a la Seu, en funció del temps que faci, podreu optar per baixar cap a Barcelona en direcció a Sant Llorenç de Morunys per la C-462, una altra carretera de revolts espectacular i envoltada de natura per gaudir a fons de la moto, o bé continuar per la N-260 fins a Bellver de Cerdanya per enllaçar amb la C-16 si teniu pressa per tornar. De totes maneres, feu el que feu, la província de Lleida és, sens dubte, una joia pel que fa a carreteres serpentejants i qualsevol opció us regalarà uns paisatges formidables.
Us recomanem, si podeu escapar-vos un parell de dies, optar per fer aquesta ruta a la tornada i l’anterior a l’anada, perquè la vista del port del Cantó és molt millor en sentit sud. I, a més, l’accés als miradors és molt més fàcil, ja que els més bonics es troben al voral dret de la carretera en aquest sentit. A pocs quilòmetres de l’inici de la ruta trobareu els apartaments Mont Romies de la cadena SNÖ Hotels, que ofereixen un descompte presentant el carnet de soci del RACC. Gas i a gaudir!
