No hi ha cap dubte: com pràcticament tots els productes manufacturats, els cascos de moto tenen data de caducitat. Però s’ha de posar especial èmfasi en l’afirmació perquè la pèrdua de qualitats d’un casc suposa posar en risc la vida de l’usuari.

Els fabricants de cascos de moto solen situar el període de vida útil d’un casc entre cinc i vuit anys, en funció principalment dels materials de fabricació: els cascos amb carcassa de plàstic tenen una vida mitjana inferior als cascos de composite (combinació de polímers, fibres de vidre o fibres de carboni, entre altres materials). No obstant això, aquest període de vida útil es pot veure afectat per diverses situacions que poden obligar a reemplaçar-lo abans d’aquest període.

Les parts del casc que protegeixen el conductor en cas de xoc són la carcassa i, principalment, el recobriment interior de poliestirè. En cas de dubte sobre l’estat d’aquests elements, val la pena acostar-se a una botiga especialitzada o consultar-ho directament al servei d’atenció al client del fabricant.

Quan hem de canviar el casc

Encara que no s’hagi arribat a aquests anys de vida útil, les principals situacions que obliguen a canviar de casc són:

• Accident o caiguda: els components del casc estan preparats per absorbir l’energia d’una única acció de xoc. Encara que visualment no sembli danyat, sempre s’ha de substituir després d’una caiguda o accident.

• Cop brusc: per la mateixa raó que al punt anterior, el casc es pot veure afectat si cau des d’una certa alçada. No hi ha coincidència a l’hora de delimitar aquesta altura: alguns fabricants la situen únicament en 1 metre i altres a 1,5 metres. En qualsevol cas, sí que val la pena una revisió en cas de cop brusc.

• Exposició forta a la calor: és un dels factors que més influeixen en la pèrdua de capacitat del casc. Es recomana no exposar-lo al sol i, sobretot, evitar fonts de calor excessives, com el tub d’escapament de la moto. A més, a l’hora d’assecar el casc cal fer-ho a temperatura ambient i lluny d’estufes i radiadors.

• Exposició a combustibles, diluents i dissolvents: també li afecten la composició, per la qual cosa no s’ha d’utilitzar cap d’aquests productes en la neteja del casc (sempre aigua i sabó neutre) i hem d’evitar guardar-lo prop d’aquestes substàncies.

Encara que no sigui motiu de substitució del casc, sí que cal parar atenció al manteniment de la visera. Si està tan deteriorada que impedeix una visibilitat normal, s’ha de netejar bé o substituir.

En qualsevol cas, val la pena una revisió regular tant de l’interior com de l’exterior del casc per intentar detectar anomalies (fissures, esquerdes, cops, zones deformades). Cal no oblidar mai que el casc és el principal element de seguretat passiva del motorista.

De la mateixa manera que hem de prestar la màxima atenció a l’estat dels cascos de moto, també hem de contractar una assegurança adequada a les característiques de la moto i l’ús que en fem. Els especialistes de RACC Assegurances de moto ajuden a escollir la pòlissa més adequada.