Podríem dir que la primavera és una estació que resumeix perfectament el clima de la resta de l’any. En un tancar i obrir d’ulls, podem passar d’un sol espaterrant de ple estiu a una nevada hivernal que tenyeix de blanc tots els cims. Una cosa semblant va ser el que vam viure al mes d’abril en aquesta èpica ruta que us recomanem tantíssim, si teniu ganes d’escapar-vos un parell de dies per recarregar piles i respirar la pau de les muntanyes. 

Per fer aquesta ruta teníem la millor moto que Honda ens podria haver deixat: una Transalp 750, equipada amb maletes i un còmode seient que es va convertir en la muntura perfecta per gaudir del paisatge i oblidar-nos de la resta del món. Així, amb el dipòsit de la moto ple de benzina i el dels pilots a vessar de la deliciosa coca de xocolata del Forn de la Vall, de la localitat de Sant Llorenç de Morunys, vam emprendre la nostra aventura per l’LV-4241, a la província de Lleida.

Poc després d’haver iniciat el camí, enllacem amb l’L-401 per continuar conduint cap a Odèn i Cambrils d’Odèn, una regió formidable que ofereix una magnífica vista sobre les muntanyes i per la qual discorre, entre espadats rocallosos espectaculars, la carretera. Com calia esperar, amb l’XL750 Transalp, els vam gaudir de valent. El seu motor bicilíndric de 750 cc és idèntic al de la CB750 Hornet, però la configuració i els reglatges del TBW de la Transalp han estat programats per aconseguir un tacte de motor més enfocat al turisme de llarga distància. I això es nota molt!

Amb un pes de 208 kg en ordre de marxa i una potència màxima de 90,52 CV (67,5 kW) a 9.500 rpm, l’Honda és una opció perfecta per fer viatges llargs de turisme i aventura. La moto es comporta bé tant en ports de muntanya com en pistes, on, a més, la postura de conducció, tant si estem asseguts (amb una altura de seient de 850 mm) com dempeus, resulta molt còmoda i afavoreix que el conductor en tingui tot el control. El seu centre de gravetat, una mica més elevat que el d’una moto naked, la fa molt manejable amb poc esforç i permet fer qualsevol moviment o gir més brusc molt fàcilment.

Després d’haver gaudit l’L-401, aquesta mateixa carretera ens porta fins a Coll de Nargó, la localitat que hem triat per dinar. Si sou allà, us recomanem que us atureu al Tahussa, un acollidor restaurant que té vista sobre el prat i les muntanyes i que ofereix menjar casolà de bona qualitat a un preu econòmic. Agafem forces i prosseguim amb la segona part del viatge, i us he de dir que, per a mi, la més espectacular. Així doncs, creuem l’embassament del Coll de Nargó i prenem l’L-511 cap a Bóixols. 

Aquesta etapa ens regala, en un primer moment, unes espectaculars panoràmiques del Coll de Bóixols mentre ascendim per una tortuosa carretera plena de paelles (revolts de 180º o més) que ofereixen una vista d’allò més sensacional. Tan bon punt s’acaba la carretera, a l’altura d’Isona, agafem la C-1412b fins a Tremp, on enllacem amb la C-13 per vorejar l’embassament de Sant Antoni i enfilar la Nacional 260 a la Pobla de Segur. Des d’allà comencem a pujar cap a Sort per anar a buscar la Bonaigua. 

Aquest tram del viatge recorre poblets plens d’encís des d’on podreu gaudir d’un cafè mentre admireu el formidable paisatge muntanyenc. En aquest cas, nosaltres vam decidir berenar els trossets de coca de xocolata que ens havien quedat per agafar amb ganes l’últim tram del camí. El port de la Bonaigua s’ho ben mereix. 

Fins aleshores havíem estat circulant sota un sol radiant que feia que ens sobressin les capes, però, com més altitud agafàvem, més es tapava el cel… Fins que a la C-13, a l’altura de Llavorsí, quan només quedaven 40 minuts de ruta, vam viure la primavera en tota la seva esplendor i una nevada improvisada ens va sorprendre regalant-nos una estampa blanca a la Bonaigua. 

No cal dir que la Transalp és una moto preparada per a aquests canvis de la climatologia. Per suportar les condicions d’asfalt irregulars compta amb una forquilla davantera Showa amb ajust en precàrrega, rodes de 21/18 polzades –equipades amb pneumàtics amb cambra– i una sèrie de modes de conducció personalitzables que permeten ajustar a cada conductor i situació la potència del motor, el fre del motor, l’ABS i el control de tracció. En resum, no podríem haver estat més ben preparats per a la neu!

Després de travessar el meravellós port de la Bonaigua, passat Baqueira, vam arribar a la localitat de Salardú. Nosaltres vam fer nit als apartaments SNÖ Mont Romies, situats al centre d’aquest poblet de la vall d’Aran i a només 4 km de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. Els apartaments, completament equipats i considerats bikefriendly, tenen una vista espectacular sobre els bonics paisatges muntanyencs, es troben totalment apartats del soroll i el xivarri i ofereixen descomptes per als membres del RACC. Era justament això tot el que necessitàvem després de l’espectacular ruta del dia.

Mapa de la ruta

Primera meitat fins al restaurant

Segona meitat fins a l’hotel

Galeria Honda Transalp 750