La moto és econòmica, fàcil de conduir, d’aparcar i descongestiona el trànsit. Ara bé, el seu risc d’accident és alt i el 50% es localitza en un 5,4% de la Xarxa de Carreteres de l’Estat (XCE). Una dada que hauria d’ajudar-nos a estalviar accidents.

Qui més qui menys coneix algú del seu entorn que, els darrers temps, ha optat per circular en moto. Sigui per estalvi, per comoditat o per consciencia mediambiental, d’uns anys ençà molts nous motoristes han aparcat el cotxe o el transport públic i han fet el salt al món de les dues rodes a motor. Des del 2004, amb l’entrada en vigor de la possibilitat de conduir motos lleugeres –si es disposa del carnet de conduir B de cotxe amb 3 anys d’antiguitat–, ja eren molts els qui van optar per aquesta opció. De fet durant el 2016 es van vendre a Espanya un 17,1% més de motocicletes. És clar que els avantatges d’aquest mitjà són molts. Però, el seu principal i més preocupant inconvenient és l’alt risc i severitat dels accidents.

Un 13,2% més d’accidents mortals. La seguretat dels motoristes preocupa. Segons el darrer estudi EuroRAP realitzat pel RACC i que identifica el risc i els trams de major concentració d’accidents en 24.805 quilòmetres de la Xarxa de Carreteres de l’Estat (XCE), les morts per accident de moto i ciclomotor han crescut un 13,2% el 2015 després de cinc anys consecutius de reducció. En aquest entorn, la moto surt més malparada: el 85% els morts circulaven en moto i un 15% en ciclomotor. El detall també evidencia que l’accidentalitat de motos i ciclomotors, si bé suposa el 16,5% dels accidents greus i mortals en el total de vies avaluades, en alguns trams
representa el 80% del accidents.

Cinc dels trams amb més perill, a la rodalia de Barcelona. Un dels avantatges de la metodologia Euro RAP és que permet identificar els quilòmetres de major risc, ja sigui de  motos, turismes o camions. Així, el 50% de tots els accidents greus de motos i ciclomotors es localitzen en només 1.360 km de la xarxa (un 5,4%), una qüestió que hauria d’ajudar a la seva prevenció amb actuacions concretes. Destaca per damunt de tot que cinc dels deu trams més insegurs per als motoristes es troven a la regió metropolitana de Barcelona, és a dir en trajectes al voltant de la gran ciutat. Els segueixen dos trams a València, un a Madrid, un a Sevilla i un a Màlaga.

Tecnologia i formació, aliades de la seguretat. Quines mesures es podrien aplicar per disminuir la sinistralitat dels motoristes? Si partim del fet que l’edat mitjana de les motos implicades en accidents interurbans amb víctimes a Espanya el 2016 és de 9,5 anys, la primera conclusió és que no portaven dispositius com l’ABS o controladors de tracció, molt efectius en cas d’accident. La prioritat, doncs, és que totes les motos portin el sistema CBS ja que millora la frenada i la seva efectivitat, mentre que l’ABS millora l’estabilitat i impedeix la pèrdua del control de la moto. Es calcula que un ús generalitzat d’aquests sistemes de seguretat ajudaria a evitar prop d’un 20% dels accidents greus dels motoristes. El segon gran cavall de batalla és la formació. El RACC fa uns anys va identificar que hi ha una clara relació entre els conductors de motos que més multes reben amb els qui acaben patint un accident. Per què, doncs, no convalidar les multes de trànsit per cursos formatius tal com el Club fa temps que sol•licita? De passada, es podria resoldre la paradoxa actual que vivim en termes de seguretat viària: per una banda, Espanya continua sent un dels països del món punters en millora d’accidentalitat (36 morts per milió d’habitants, per sota de la mitjana de la UE que és de 52) però, per l’altra banda, tenim un clar marge de millora per a col•lectius concrets com el dels motoristes, entre d’altres.

Font: Revista RACC Març 2017