Quan ens desplacem (a peu o amb qualsevol classe de vehicle), podem entendre la seguretat sota dos punts de vista. D’una banda, la seguretat viària, relacionada amb la convivència amb altres modes de transport i que solem mesurar a partir dels indicadors de sinistralitat viària. De l’altra, la seguretat personal o individual en els nostres desplaçaments, una qüestió menys tractada des del punt de vista del transport que es fa servir.

El RACC i la companyia asseguradora Zurich han desenvolupat un estudi pioner en l’anàlisi de la percepció de seguretat personal en els desplaçaments habituals. L’estudi s’ha elaborat a Barcelona i Madrid, a partir d’enquestes a ciutadans i amb un enfocament també innovador: les diferències de gènere.

Obligades a variar els hàbits de mobilitat per inseguretat

La primera gran conclusió de l’estudi és que constata que la seguretat personal marca de forma decisiva l’elecció d’una manera o altra de transport. Especialment, en el cas de les dones:

• A Barcelona, ​​un 68% de dones ha canviat en alguna ocasió els seus hàbits de mobilitat per motius de seguretat personal, davant del 37% d’homes.
• A Madrid, els percentatges es redueixen lleugerament: el 60% de dones ha modificat els seus hàbits, davant del 30% d’homes.

Una inseguretat patida personalment

L’estudi diferencia entre dues situacions principals d’inseguretat: el robatori i l’assetjament (agressió física o verbal). En aquest sentit, és contundent quan recull que la percepció d'”inseguretat” de la qual parlem es basa en situacions reals, ja que un percentatge elevat de persones han patit personalment incidents quan es desplaçaven:

• A Barcelona, ​​un 52% de dones ha patit almenys una vegada un incident en la seva mobilitat habitual en horari diürn davant del 41% d’homes. A la nit, el percentatge s’iguala lleugerament: un 31% de dones ha patit incidents davant del 23% d’homes.
• A Madrid, el percentatge de dones que ha patit un incident de dia és també del 52%, enfront del 31% d’homes. A la nit, els percentatges són pràcticament idèntics dels de Barcelona: un 31% de dones ha patit incidents davant del 21% d’homes.

L’hora del dia marca quins modes de transport són més insegurs

Com és lògic, en l’anàlisi sobre quins modes de desplaçament es consideren més insegurs pesa molt l’hora del dia.

Les dades mostren una altra conclusió lògica: els vehicles particulars (principalment, el cotxe) es consideren més segurs que el transport públic o els desplaçaments a peu. Pel que fa a gènere, destacar sobretot que les dones consideren molt més insegur el metro i els desplaçaments a peu que els homes. Per contra, els homes desconfien bastant més dels vehicles de mobilitat personal (VMP).

Hàbits per sentir més seguretat: anar amb companyia, parlar per telèfon…

Com es pot combatre aquesta sensació d’inseguretat? L’estudi analitza pràctiques habituals en els desplaçaments nocturns. Totes són més habituals en les dones que en els homes, amb poques diferències entre ciutats:

• Anar acompanyades: el fan servir nou de cada deu dones enfront d’un 50% d’homes.
• Parlar per telèfon: usat per gairebé la meitat de les dones i poc més d’un 10% d’homes.
• Caminar per espais amb gent, amb establiments oberts o bé il·luminats: recursos usats per més d’un 95% de dones i un 75-85% d’homes.

Propostes de millora: més sancions, carrers més ben il·luminats i incorporar la perspectiva de gènere

Finalment, l’estudi recull quines solucions es consideren més idònies per millorar la seguretat. Els ciutadans aposten, gairebé sense diferències entre gèneres, per elevar les sancions a les persones que agredeixen o assetgen, millorar la il·luminació de carrers i parcs, i incrementar les mesures de seguretat al metro (més personal i més càmeres).

En aquest punt, el RACC i Zurich realitzen també una sèrie de recomanacions a administracions i operadors de transport públic. A més de coincidir en la millora de la il·luminació i l’increment de mesures de seguretat, destaquen:

• Incorporar la perspectiva de gènere en els projectes, les accions i les auditories de seguretat personal en els modes de transport.
• Aprofitar l’ús d’intel·ligència artificial en el tractament de la imatge per identificar situacions de risc amb càmeres de vigilància i poder-hi intervenir de seguida.
• Promoure aplicacions públiques d’avís immediat, com el botó S.O.S.
• Establir un sistema de parades a demanda en rutes d’autobusos nocturns o d’àrees perifèriques. En altres paraules, parades personalitzades prop dels domicilis particulars.
• Desenvolupar apps de mobilitat amb dades d’horaris en temps real, perquè els usuaris sàpiguen les hores exactes de pas i puguin reduir el temps d’espera a les parades (sobretot, en zones poc transitades).

L’estudi espera que les conclusions recollides i les mesures recomanades contribueixin a “aconseguir una mobilitat sense prejudicis de gènere i que inspiri confiança i seguretat a tota la població”. Tot això ha d’ajudar, a més, a recuperar el nivell d’ús del transport públic en una època de descens a causa de les mesures de distanciament social pel coronavirus.

Als enllaços següents, els resultats detallats de l’estudi “Mobilitat des d’una perspectiva de gènere” a Barcelona i Madrid.