La Deporvillage Transpyr Coast to Coast és, sens dubte, una de les proves cicloturistes més conegudes del territori, amb un recorregut que travessa els Pirineus des de la costa mediterrània fins a la costa atlàntica. Enguany l’origen de l’aventura tenia lloc a Roses (Girona) i l’arribada, set etapes més tard, se situava a Saint-Jean-de-Luz (França). En total, gairebé 1.000 quilòmetres de distància i 20.000 metres de desnivell. Aquest és el repte que es van plantejar Aida Escalada, Meritxell Sabaté, Nemesí Márquez i Cristina Borràs, quatre components del RACC HolaBICI Team.

Després de mesos de preparació, el 9 de juny afrontaven el que, segons elles mateixes han comentat, ha estat el repte més dur que han viscut sobre dues rodes. Les ciclistes, en només una setmana, han fet front a set llargues etapes, de 125 km diaris aproximadament, tret de l’últim dia, en què la distància es va rebaixar fins als 90 km. Durant el recorregut han gaudit dels paisatges del nord català i del sud francès, amb uns desnivells, però, que han posat al límit els seus cossos.

Durant la prova han pujat ports tan mítics com el coll de Pradell, el coll de la Bonaigua i el coll del Tormalet, integrat, aquest darrer, en l’etapa reina del recorregut de la Transpyr. Precisament pel Tormalet també hi passarà el Tour de França 2024. Així doncs, a la brutal experiència de passar set dies consecutius pedalant s’ha sumat la motivació de poder experimentar les mateixes sensacions que un ciclista professional, perquè, recordem, per a totes quatre el ciclisme és una afició.

Creuar els Pirineus de costa a costa ha estat una experiència única i dura a parts iguals. Ja sabien que seria així des que van sortir de Roses, però la il·lusió i la companyonia no han decaigut i sempre n’han fet bandera, ajudant-se entre elles, dins i fora de la cursa, quan les forces flaquejaven.

Cal ser conscients que en un recorregut tan llarg i estret com el que han completat, hi ha hagut moments crítics. Pujant alguns ports o trams llargs amb un desnivell constant, els seus rostres expressaven tot allò que amb paraules no podien. A més, per completar cada etapa han trigat al voltant de 7 hores, i el cansament s’acumulava dia rere dia. Per sort, la climatologia no ha estat tan adversa com en edicions passades i, tret d’un dia, amb temperatures de 3°C, durant la resta de la prova el sol ha fet acte de presència. El dia fred va coincidir amb l’arribada a terres gal·les, en la quarta etapa, on la boira i la pluja van acompanyar els participants en l’ascensió i el descens de l’Hourquette d’Ancizan, a una altura de 1.564 metres.

Malgrat l’esforç, el gest contrariat dels moments en què l’energia defallia es convertia en somriure, i fins i tot llàgrimes de satisfacció, a mesura que restaven etapes i veien com, dia a dia, l’objectiu es complia. El repte es va superar quan les quatre, plegades, van creuar l’arc d’arribada a Saint-Jean-de-Luz. En aquest instant tota la tensió acumulada i la satisfacció d’haver arribat fins al final es va exterioritzar en forma d’aigua que brollava dels seus ulls.

A més, arribar fins aquí va tenir un premi per a dues de les integrants de l’equip, perquè en les quatre últimes etapes l’organització va implantar un tram cronometrat. Meritxell Sabaté i Nemesí Márquez van aconseguir el segon i el tercer millors temps en la general femenina dels trams cronometrats, respectivament.

Visibilitat de l’esport femení

Un total de 259 ciclistes han participat en la Deporvillage Transpyr Coast to Coast, però d’entre tots ells només hi ha hagut set dorsals femenins. Amb la participació en aquests esdeveniments, el RACC HolaBICI Team ajuda a visibilitzar l’esport femení i incentiva la participació de les ciclistes en aquestes proves, dues de les raons per les quals, ara fa tres temporades, es va crear aquest equip.