Aconseguir una mobilitat segura, neta i assequible a les ciutats requereix agilitar els desplaçaments dels seus habitants i de les persones que hi accedeixen diàriament per treballar, estudiar o fer gestions. A Barcelona cal integrar, a més, la mobilitat dels turistes, que van ser 12 milions el 2019 i que el 2023 podrien recuperar aquesta xifra. Amb dos experts, Eduard Torres, President de Turisme de Barcelona, i Alfredo Serrano, Director de CLIA (Cruise Lines International
Association) a Espanya, parlem de la importància del turisme per a l’economia de la ciutat i dels reptes que planteja en la mobilitat i l’urbanisme.

Barcelona és una de les principals destinacions urbanes d’Europa, en viatges de lleure i de congressos i grans esdeveniments. El debat sobre com gestionar el turisme, que aporta un 15% del PIB de la ciutat, està més viu que mai…

Eduard Torres: La importància del turisme ja no es discuteix, però es té la percepció que genera una sèrie d’inconvenients. Per combatre-la, cal centrar el debat en la dada: què et dona el turista i què et treu, no quedar-se només amb l’impacte visual de milers de viatgers acabats de desembarcar pujant a peu per la Rambla.

Alfredo Serrano: La congestió turística es produeix en llocs i moments concrets que hem d’identificar i resoldre juntament amb les autoritats. Per exemple, els shuttle que traslladen els passatgers des del moll només poden finalitzar al World Trade Center. Amb la qual cosa els passatgers comencen a caminar Rambla amunt i es genera una congestió que seria evitable si s’autoritzessin més punts de descàrrega.

Hi ha risc d’una turismofòbia? Que Barcelona es converteixi en una espècie de Venècia?

Alfredo Serrano: No percebo en absolut una turismofòbia a la ciutat. Quant a la situació de congestió turística, Barcelona té problemes, però estem a anys llum de Venècia, on els veïns han estat totalment expulsats del centre.

Es pot ampliar l’interès dels viatgers per altres llocs de la ciutat o de Catalunya?
Alfredo Serrano: Tothom vol anar a la Rambla, al Camp Nou i a la Sagrada Família, però en realitat hi ha moltes més coses per oferir. Hem creat un grup de treball per estudiar com expandir per la resta de la ciutat i del territori, de manera sostenible, els creueristes que arriben al port. Em sembla un model de gestió molt més útil que defensar, com fan alguns representants polítics, la limitació dels creuers.

Eduard Torres: No crec que els creuers saturin la ciutat, el que passa és que els grans vaixells són molt visibles. Necessitem el creuerista, és una oportunitat per portar turisme a altres zones de Catalunya i crear una millor cohesió del territori. I cal posar-hi perspectiva. Amb el Mobile, la ciutat està totalment plena,
però no hi ha sensació de molèstia. Hi ha més molèsties a l’estiu o per Setmana Santa, quan milers de turistes allotjats en destinacions de la costa arriben a Barcelona per a visites d’un dia.

Alfredo Serrano: Un gran avantatge dels creuers és que són previsibles. Amb un any d’antelació pots saber quants viatgers arribaran, a quina hora i, fins i tot, de quina nacionalitat són. Això no passa amb el turisme de platja. Un dia ennuvolat a l’estiu t’omple Barcelona, de cop, de turistes procedents de la costa.

Barcelona és líder en el sector dels creuers. Quina valoració feu de les instal·lacions del port?

Alfredo Serrano: Molt bona. És el primer port de creuers d’Europa i un referent a escala internacional. Per això no entenc que es parli de reduir creuers quan experts de grans ciutats de tot el món venen a Barcelona per veure com els gestionem. Hauria de ser un motiu d’orgull que professionals de Hong Kong, Singapur o Nova York, per exemple, vulguin aprendre de nosaltres. Els turistes que visiten la ciutat incideixen en la mobilitat urbana, però també passa al revés, els canvis urbanístics afecten la mobilitat dels viatgers…

Eduard Torres: Ara que s’està restringint el trànsit de Barcelona, caldria donar alternatives a la mobilitat turística. Hi ha pocs llocs on els autocars puguin descarregar viatgers. Hi hauria d’haver més capil·laritat. Fa poc em comentaven que a la Rambla,amb el trànsit restringit, hi ha turistes que han de caminar 400 o 500 metres vestits amb roba de còctel fins a arribar a l’autocar. No sembla el més adequat, i no parlo només de seguretat, també de coherència.

Com es mouen per la ciutat els passatgers que arriben en creuers?

Alfredo Serrano: Hi ha hagut un canvi molt notable en els últims 15 anys. Abans, un 80% dels creueristes comprava el paquet d’excursions de la naviliera, que els portava de visita per Barcelona amb autocar. Ara és al revés, el 80% es mou al seu aire, la majoria, amb taxi o caminant. I un percentatge important, amb el
bus turístic. El més útil per a una mobilitat ordenada seria que es desplacessin en grups organitzats amb autocar, però en aquest punt —trasllado els comentaris que m’arriben— cada vegada hi ha més dificultats d’estacionament, desencotxament…

La taxa turística funciona com a instrument regulador?

Eduard Torres: El 2019 Barcelona recaptava 30 milions per la taxa turística i el 2023 s’aproparà als 100 milions. Aquests diners s’apliquen, en part, a la promoció turística i, en part, a millores en la ciutat. De la mateixa manera en què es fa el discurs dels inconvenients del turisme, s’hauria de comunicar que hi ha millores a la ciutat que es financen gràcies a la taxa turística.

Alfredo Serrano: Com que els creuers contribueixen al 13% de la recaptació de l’impost turístic, jo demanaria que quan canviïn els bancs en una vorera, reasfaltin un carrer… posin en un cartell: “Això s’ha pagat amb l’impost turístic”. Fins ara, la taxa turística la paguem les navilieres, no la fem repercutir en el viatger, tot i que potser cal replantejar-se el tema. El creuerista de trànsit pagava 65 cèntims per persona i dia l’any 2020. Aquest any seran 5,75 euros i l’any que ve, 6,25.

Hi ha qui acusa els creuers de generar un gran impacte ambiental.

Alfredo Serrano: Cal fixar-se en les dades i després opinar. Segons Barcelona Regional, tota l’activitat portuària genera el 7% de la contaminació per òxid de nitrogen, la més important que té Barcelona. Els creuers representen un percentatge molt reduït d’aquesta activitat portuària i la seva contribució a les emissions d’òxid de nitrogen és només d’un 0,7%. I fa temps que treballem per reduir l’impacte ambiental.

Quines iniciatives s’apliquen per reduir l’impacte ambiental dels creuers?

Alfredo Serrano: N’esmentaré les dues principals. La primera, el gas natural liquat. És un combustible fòssil, no és perfecte, però a gran escala és el més sostenible i ofereix capacitat de proveïment. El 35% dels creueristes que arribarà a Barcelona aquest any ho farà en vaixells propulsats per gas natural liquat, els anys vinents s’arribarà al 60%. La segona és l’electrificació dels ports perquè els vaixells atracats apaguin motors i es connectin a la xarxa elèctrica. Més del 40% de la flota mundial de vaixells creuers està preparada per fer-ho i al voltant d’una trentena de ports al món ofereixen aquesta connectivitat.

Barcelona és un d’aquests ports amb connectivitat elèctrica?

Alfredo Serrano: Ho serà aviat, el projecte s’ha aprovat, té el finançament i està en via d’execució per l’autoritat portuària. Quan sigui operatiu, el 2025 o el 2026, la contaminació que els creuers generin a la ciutat serà zero o gairebé zero.

Els grans esdeveniments com la Fórmula 1 o la Copa Amèrica ajuden a desestacionalitzar i atreure una altra mena de turisme?

Eduard Torres: Necessitem aquesta mena d’esdeveniments, clarament. Hem de cuidar la Fórmula 1 i els grans esdeveniments, no només per l’impacte econòmic, sinó també perquè posicionen la ciutat, i això no ho podem perdre.

Sobre el posicionament de Barcelona com a destinació, es parla d’apostar per un turisme de qualitat, però sense defi nir què s’entén per “qualitat”…

Alfredo Serrano: Jo rebutjo que el turisme de qualitat sigui el que més gasta, és tornar al model de fa 50 o 60 anys. Barcelona ha de ser una ciutat que només puguin visitar els rics? No en tinc la resposta, però em grinyola una mica que representants polítics que en teoria defensen la classe treballadora diguin a aquesta classe treballadora que no pot viatjar a segons quines destinacions perquè no tenen poder adquisitiu.

Eduard Torres: Jo discrepo una mica… Barcelona és una ciutat petita, la seva capacitat d’atreure més turisme està al límit. I una solució és regular els preus. La ciutat s’haurà d’encarir per al visitant i buscar clients amb poder adquisitiu, com l’americà i l’asiàtic. Els creuers ens posicionen molt bé amb el client americà, i aquí hauríem de parlar de la connectivitat de l’aeroport…

Parlem-ne. Barcelona té l’aeroport que necessita?

Eduard Torres: La connectivitat amb Àsia és molt pobre i amb els Estats Units està saturada en certes franges horàries. Necessitem un aeroport millor per dos motius: per al turisme de negocis —i el Mobile World Congress n’és un exemple— i per a la competitivitat de l’ecosistema empresarial. Fins i tot els qui discuteixen el turisme estan a favor d’atreure talent. I per fer-ho, la ciutat ha d’estar connectada.

Alfredo Serrano: Segons un estudi de la UB, els nord-americans que visiten Barcelona en creuer són més del doble dels que hi arriben per altres mitjans i representen el 18% de tots els creueristes. Moltes companyies aèries han creat rutes entre els Estats Units i Barcelona basant-se en els creuers, que els garanteixen un nombre important de reserves aèries.

Eduard Torres: I si preguntes a Àsia quina gran ciutat europea està més mal connectada, et contesten que Barcelona. Hi ha demanda i, fins fa poc, no hi havia vols. Confiem que aquesta connexió millorarà substancialment amb la represa del vol directe d’Air China, BarcelonaPequín, a partir de l’1 de juny del 2023.

En conclusió, cap a on hauria d’evolucionar el turisme a la ciutat?

Eduard Torres: S’ha d’anar a buscar el turisme que aporti valor afegit i un retorn més gran a la ciutat: els viatgers de negocis que connecten amb l’ecosistema empresarial, els interessats en la cultura, els que respecten l’entorn, els que prolonguen la seva estada més temps, els que visiten el territori més enllà de la ciutat…

Com es poden atreure aquests turistes que aporten valor afegit?
Eduard Torres: D’entrada, amb un debat honest sobre el turisme. També amb un aeroport millor. I amb una col·laboració publicoprivada efectiva, que no sigui un eslògan. La gestió sostenible del turisme, que d’això es tracta, no es pot decidir només des de l’esfera pública.

Alfredo Serrano: Durant anys el sector del turisme ha basat la “bondat” de la seva activitat en l’increment de viatgers, sense fer pedagogia dels beneficis que aporta a la societat. Molts llocs de treballs directes i transversals depenen del turisme que, a més, ens enriqueix culturalment. Viatjar fora i rebre gent d’altres països ens fa a tots millors. I contribueix a fer que la ciutat sigui bonica. El turisme ha estat un dels factors que ha impulsat la transformació de Barcelona.

Maria Josep Coral per Revista RACC