El que dèiem… Els orígens del vehicle urbà més popular dels nostres dies (el patinet elèctric, per si hi havia algun dubte) es remunten a fa més d’un segle. Per ser exactes, el 1916 es va patentar el primer patinet motoritzat (no elèctric), que va aconseguir un èxit també important entre determinades classes socials.

La invenció del patinet motoritzat es dona en unes dècades de desenvolupament d’un nou model de mobilitat (finals de segle XIX i principis del XX), quan van coincidir la implantació de la mobilitat elèctrica (en automòbils, carruatges, bicicletes i similars) amb el que acabaria sent el primer gran èxit de cotxe amb motor de combustió (el Ford T). Al final, les millors prestacions dels vehicles de gasolina i el descobriment de grans reserves de petroli van portar a la decadència de les solucions elèctriques. Però aquesta és una altra història…

Autoped: “Extremadament petit, compacte i lleuger”

Entre els ginys desenvolupats en aquell moment figura el primer patinet motoritzat fabricat en sèrie, produït per l’Autoped Company of America de Long Island City (Nova York) i conegut amb el nom d'”Autoped”. Aquesta companyia va motoritzar el clàssic patinet de fusta, utilitzat com a joguina per la canalla i com a mitjà de transport per alguns adults.

L’Autoped va ser patentat el 1916 per Arthur Hugo Cecil Gibson amb el nom de “vehicle autopropulsat”. Al text de presentació de la patent, l’enginyer destacava que es tractava d’un vehicle “extremadament petit, compacte i lleuger”, i a més que era “adequat per a una ràpida locomoció en condicions normals i relativament econòmic en ús i operació”. El comparava, fins i tot, amb el pes, les dimensions i el cost dels automòbils que es fabricaven a l’època.

Com s’observa a les imatges històriques i a les unitats que se’n conserven, com la que guarda el National Museum of American History, el disseny de l’Autoped és força similar al dels patinets actuals. El model original comptava amb un motor al costat de la roda davantera, que l’usuari activava quan empenyia la barra cap endavant i frenava quan la movia enrere, mentre controlava la velocitat des del manillar. Podia arribar a una velocitat de poc més de 30 km/h, encara que no es recomanava perquè el vehicle era inestable. Tenia també fars davant i darrere, comptava amb caixa d’eines i es podia plegar. Alguns textos indiquen que en va arribar a existir una versió elèctrica, propulsada amb piles, encara que altres ho neguen expressament.

“Tothom gaudirà de la comoditat i el plaer de l’AUTOPEDING”

Segons s’observa a les imatges històriques, sembla que va aconseguir una certa popularitat i el van arribar a utilitzar repartidors del servei de correus i oficials de trànsit. Un reportatge de l’Smithsonian Magazine, la publicació de la prestigiosa institució cultural dels Estats Units, recull un text publicitari de l’època, que assenyalava que l’Autoped era ideal per a “homes o dones de negocis”, perquè “les dones vagin a comprar”, perquè “els metges realitzin les seves visites diàries habituals”, perquè “els nens grans vagin ràpidament d’excursió o a l’escola”, per als “servents quan són enviats a fer encàrrecs”, per a “botiguers, apotecaris i altres comerciants per als seus lliuraments ràpids”… “Tots gaudiran de la comoditat i el plaer de l’AUTOPEDING”. Fins i tot hi ha fotografies de la famosa aviadora Amelia Earhart fent servir un Autoped.

Tot just cinc anys després de la seva patent, l’Autoped va deixar de fabricar-se, però van aparèixer altres marques i els patinets van seguir fent-se servir en espais molt concrets, com bases militars, aeroports o fins i tot grans estudis de Hollywood. Davant del desenvolupament urbanístic i la popularització d’altres modes de transport, el patinet motoritzat va anar perdent presència, fins al seu espectacular ressorgiment de fa pocs anys… Com acabarà aquesta nova història?