El patinet elèctric, una opció per a la nova mobilitat

Por: RACC Blog

La popularitat dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ha augmentat arran de l’emergència sanitària, però encara queda pendent garantir una bona convivència amb els altres mitjans de transport i que els usuaris n’estiguin més i millor informats, ja que, segons un ampli estudi del RACC, un 40% desconeixen l’actual normativa.

patinet barcelona

foto: Pere Virgili

Si, no fa gaires anys, creuar-nos amb patinets elèctrics pels carrers i les voreres era un fet anecdòtic, avui dia forma part del nostre paisatge urbà quotidià, i encara més després del confinament. Ningú qüestiona l’actual boom dels vehicles de mobilitat personal (VMP) –com ara de patinets elèctrics, rodes o segways–, sobretot a les grans ciutats, ni els seus nombrosos avantatges: són un exemple de mobilitat sostenible positiva per a la ciutat, faciliten un ús eficient de l’espai i generen zero emissions i zero sorolls. Però, en paral·lel, com ha passat amb tots els nous mitjans de transport, a mesura que creix el seu ús, també s’incrementa el nombre d’accidents de trànsit, com està passant amb els patinets elèctrics a Barcelona. Durant els mesos de gener i febrer, abans de les restriccions de mobilitat arran del coronavirus, els accidents es van triplicar respecte dels mateixos mesos del 2019. Passat l’estat d’alarma, les xifres se situen al voltant dels 50 accidents mensuals, encara que acostumen a ser de caràcter lleu. És una dada, però, que evidencia que la coexistència entre vianants, bicicletes i trànsit rodat no sempre és pacífica.

mobilitat patinet 2

Obrir-se pas sense recels

En aquest context, l’estudi La micromobilitat en vehicles de mobilitat personal (VMP) a Barcelona, realitzat pel RACC (amb dades recollides uns mesos abans de l’arribada de la covid-19) i que compta amb el suport del FIA Road Safety Grant Programme, revela que encara hi ha un ampli marge de millora per als usuaris de VMP. De fet, un 40% dels usuaris de Barcelona admet que no coneix la normativa de circulació.

No és estrany, doncs, que quan no hi ha un carril bici o un altre tipus d’infraestructura ciclable adequada perquè hi circulin els patinets elèctrics, 3 de cada 4 usuaris de VMP incompleixi la normativa: el 45% admet que circula per la vorera i un 27% va per la calçada amb la resta de vehicles motoritzats, tots dos comportaments prohibits per l’actual l’ordenança municipal, mentre, que un 28% dels enquestats afirma que busca opcions més segures, com ara anar a buscar un itinerari alternatiu amb carril bici o caminar per la vorera amb el patinet a la mà. L’actual desconeixement de la normativa, en una part es pot atribuir al fet que els VMP són un mitjà de desplaçament recent. Fins a 3 de cada 4 usuaris –el 77%– afirmen que fan servir aquest tipus de vehicle des de fa menys d’un any, una xifra que s’eleva gairebé a la totalitat –un 94%– en el cas dels usuaris de la modalitat de sharing (patinet compartit).

El 54% dels usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) admeten que se senten vulnerables quan circulen per Barcelona.

Avui en dia, anar en patinet elèctric per Barcelona és una pràctica pròpia de gent jove: 2 de cada 3 usuaris són menors de 30 anys.

mobilitat patinet

Àgils i fàcils d’aparcar

Els principals motius per moure’s amb VMP, segons l’estudi del RACC (amb més de 3.000 observacions a Barcelona i Madrid, i 600 enquestes) són la rapidesa de desplaçament i la facilitat per guardar-lo a casa. Mentre que la principal preocupació dels usuaris és la manca d’infraestructura disponible: un 70% considera insuficient l’oferta d’aparcaments segurs al carrer. Un altre aspecte que es qüestiona és la prohibició de circular per les voreres de l’Eixample (59%) i per la calçada (56%). D’altra banda, un 54% se senten vulnerables circulant per Barcelona, i són els vehicles de motor que els genera més inseguretat, principalment les motos (29%), els taxis (26%) i els autobusos (25%). Encara queda un gran repte per a les administracions: garantir que els VMP encaixin correctament en el sistema de mobilitat de la ciutat i assolir una bona convivència amb la resta d’usuaris.

 

Font: Revista RACCper Marta Bach