L’auge de la bici i el patinet per anar per la ciutat no és només un fenomen a casa nostra. Nombroses capitals estan impulsant aquests sistemes de transport en el seu camí cap a una mobilitat més sostenible. Fins i tot les grans referències en aquest sentit, com Copenhaguen o Amsterdam, estan replantejant el seu model.

En realitat, ens trobem en un moment únic en el seu desenvolupament. Moltes ciutats van apostar per sismes de transport individuals durant els mesos més complicats de la pandèmia de coronavirus i ara arriba l’ocasió de decidir si se segueix amb aquestes mesures. Recopilem tot seguit, encara que sigui breument, cinc exemples de mesures desenvolupades en capitals europees durant els darrers mesos.

Berlín: carrils bici provisionals contra el coronavirus

Com dèiem, moltes capitals van impulsar l’ús de patinets i bicicletes durant la pandèmia. Els sistemes de transport individuals permetien mantenir el distanciament social i, amb això, reduir el risc de contagi.

Se’n troben nombrosos exemples arreu d’Europa, com Budapest, Roma o Berlín. Destaca la capital alemanya, que mitjançant senyalització provisional va convertir carrils de circulació per a vehicles de motor en carrils bici. Molts d’aquests carrils s’han convertit en permanents. A més, Berlín ha aplicat en els últims anys una altra iniciativa interessant: pintar els carrils bici de color verd o vermell per donar-los més visibilitat.

Berlín, foto: Infravelo

Londres: arriben els patinets elèctrics compartits

A mitjans de maig del 2021, Londres va anunciar les tres companyies a les quals es permetrà oferir serveis de patinets elèctrics compartits per la ciutat. Més ben dit, pels districtes que participin en aquest projecte pilot (de moment, no s’hi han sumat tots els districtes).

Entre les mesures de seguretat que exigeix Transport for London figura l’ús obligatori de llums davant i darrere, o l’obligatorietat de passar un curs de seguretat abans del primer ús. Les companyies triades per Londres són les mateixes que va seleccionar la ciutat de París el 2020.

Amsterdam: ordre a l’aparcament de bicicletes

“La ciutat amb més bicicletes que habitants”. Així presenta Amsterdam un manual editt recentment amb un seguit de bones pràctiques per tractar de racionalitzar l’aparcament de bicicletes. El manual és clar a la introducció: “No hi ha prou espai públic en algunes àrees concorregudes per facilitar l’estacionament”.

Entre les bones pràctiques figuren la construcció d’aparcaments subterranis de fins a 7.000 bicicletes a prop d’estacions de tren o d’espais d’oci, la retirada de bicicletes abandonades (pot incrementar l’espai en un 15%), la instal·lació de zones d’aparcament pop-up ( d’ús temporal) o la millora de la comunicació i la senyalització, entre altres.

Àmsterdam

Copenhaguen: prohibició dels serveis de patinets compartits

Una altra de les capitals europees de les bicicletes és Copenhaguen, però la seva visió sobre l’ús dels patinets és diferent de la tendència actual. L’ajuntament de la capital danesa va prohibir a inicis d’any els serveis de patinets compartits al centre de la ciutat, principalment a causa de les males pràctiques a l’hora d’estacionar-los.

Hèlsinki: la rendibilitat d’apostar pels carrils bici

Una de les notícies més sorprenents arriba, probablement, d’Hèlsinki. Acostumem a relacionar l’ús de bicicletes amb entorns càlids, com les ciutats mediterrànies, però la capital finlandesa és una de les que més ha apostat per les dues rodes en els últims mesos.

L’ajuntament d’Hèlsinki va apostar també per instal·lar carrils bici en algunes de les principals vies de la ciutat i l’anàlisi de la iniciativa ha revelat que cada euro gastat en la instal·lació de carrils bici s’ha convertit en 3,6 euros de benefici. Un dels principals retorns econòmics està relacionat amb els beneficis per a la salut, a més de la reducció dels temps de viatge.

Per conèixer més iniciatives relacionades amb l’expansió de l’ús de la bicicleta i el patinet a les ciutats europees, val la pena visitar la pàgina web del projecte CIVITAS Handshake. Altres enllaços de referència per conèixer les tendències de mobilitat urbana són Reinventing cities o la guia Planning for More Resilient and Robust Urban Mobility.

Hèlsinki