Imatge: Elliott Brown

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho deixa clar al recent informe sobre longevitat: en poc més d’una dècada l’esperança de vida ha augmentat sis anys a tot el món. Aquesta tendència a viure més es dóna també a Espanya: segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les dones espanyoles viuen una mitjana de 85,1 anys i els homes una mica menys (79,4 anys).

Trasllats sobretot a peu
Amb una població cada vegada més longeva, la importància de garantir una mobilitat segura a l’hora de desplaçar-se és fonamental. Però… com es mou la nostra gent gran? Tres de cada quatre persones de més de 65 anys ho fan caminant, tal com recull l’estudi “Envellir en moviment. Elements demogràfics per a una mobilitat sostenible a Espanya”. Les persones que superen aquesta edat són, precisament, les més vulnerables quan van a peu: un de cada dos vianants morts en un accident en els últims anys superava els 65.

Com reduir el risc
Els problemes de mobilitat que poden sorgir a mesura que complim anys afavoreixen que sigui més difícil pujar o baixar graons, creuar el carrer o esquivar els obstacles que poden trobar-se pel camí (voreres estretes, cotxes mal aparcats…). Evidentment, tal com es defensa a l’estudi abans esmentat, les diferents administracions haurien de fer-se càrrec de la situació i garantir infraestructures realment accessibles per a tothom. Mentrestant, els següents consells poden reduir el risc que la gent gran pateixi accidents a l’hora de desplaçar-se a peu per ciutats i pobles.

• Cal creuar sempre pel pas de vianants i, si no és possible, el millor és triar un lloc il·luminat i visible. No s’ha de travessar el carrer, per exemple, just després d’un revolt a la carretera, i menys encara si és de nit.
• Si es camina a poc a poc és recomanable no creuar pel pas de zebra si el semàfor ja fa una estona que està en verd (amb el canvi de color la tendència és intentar apressar-se, amb el risc de caigudes que això implica). És molt millor esperar que el semàfor es torni a posar verd.
• Si no hi ha semàfor, abans de creuar hem d’assegurar-nos que no s’acosta cap vehicle a una velocitat excessiva: sempre s’ha de mirar a banda i banda.
• No siguem tímids: demanem ajuda. Un esglaó per accedir a l’autobús o al tren massa alt, no estar segur de quina línia s’ha d’agafar… són situacions comunes que un altre passatger pot ajudar a superar.

I tu, creus que les ciutats estan preparades per facilitar la mobilitat de la gent gran? Alguns testimonis comparteixen la seva experiència al següent vídeo:

Si creus que els carrers o les carreteres de la teva població no són accessibles per a tothom, recorda enviar la teva reclamació al nostre servei Via Directa. El RACC s’encarregarà d’analitzar el cas i traslladar-lo a l’administració pertinent per resoldre’l.