Les 24 Hores de Le Mans, que celebra aquest any el seu 90 aniversari, és una cursa d’infinites anècdotes. Marc Gené, l’únic pilot RACC que ha guanyat aquesta mítica prova de resistència (2009 Peugeot) explica que una vegada “una gran fumera blanca estava envaint la pista en un sector, i sorprès per no rebre cap avís previ, vaig alertar als meus enginyers, pensant que seria un accident. El nostre equip no detectava res als monitors de TV que controlen tot el traçat del circuit, l’enginyer tampoc sabia res, ni havia avisos des de direcció de cursa. A la volta següent, vaig passar amb precaució per la zona de la fumera i, de repent, una forta olor va entrar dins del meu habitacle, que és gairebé hermètic però està ben ventilat. Era l’aroma de carn rostida, de barbacoa. A la primera volta, el fum era el del carbó de les barbacoes i a la segona, el de la carn torrant-se, acompanyat de l’olor de cafè que es preparaven els comissaris a peu de pista”.

Una cursa de resistència té molts elements de risc. Per a Marc Gené hi ha tres possibles causes per a l’abandonament. Una errada mecànica, el toc amb un altre cotxe en carrera, i l’error humà per cansament, sobretot mental. El pilotatge no genera un cansament físic tan gran com en altres proves on els efectes de les forces G en el cos repercuteixen en la musculatura del coll i les espatlles. La preparació és exhaustiva en tots els aspectes. Marc ens explica que tot i que hauria de descansar entre relleus, la tensió no li permet dormir i per relaxar-se una mica, sol escoltar els diferents canals de ràdio que comuniquen a pilots i enginyers. Així, pot saber si un cotxe té problemes o si un pilot comenta alguna cosa sobre l’estat de la pista.  Audi, com la majoria dels equips, disposa de dues persones que vigilen tot el recorregut de manera permanent a través d’un circuit tancat de TV.