Foto: Josep Loaso

El so dels motors dels monoplaces ha estat sempre una part de l’atractiu per presenciar un Gran Premi de F1. La seva evolució ha anat marcada pels canvis en el reglament tècnic, pels interessos esportius i també pels ajustos necessaris per mantenir els pressupostos continguts dels fabricants.

Convé recordar que a la base de la F1 hi ha el binomi constructor i motorista. A la F1 moderna, la sorgida a partir dels anys 50, hi ha dues etapes. A la primera, constructors com Mercedes, Alfa-Romeo o Talbot tenien equips dels anomenats de fàbrica. En una segona etapa apareixen els garagistes —com els anomenava despectivament JM Balestre, aleshores president francès de la FISA i després de la FIA—, es tracta dels constructors de xassís (com Lotus, BRM, Matra, etc.) que necessitaran motors per a les seves creacions: la resta del monoplaça serà producte de la seva imaginació. Els garagistes seran bàsicament anglesos, Ferrari serà l’única escuderia que se subministra motor a ella mateixa.

Aquesta unió de constructor i motorista segueix vigent i d’aquí ve el fet que es parli sempre dels equips com McLaren-Honda, Red Bull-Renault, etc.

Us animem a afinar l’oïda i repassar l’evolució dels motors de F1 que han trepitjat l’asfalt del Circuit de Barcelona-Catalunya, que enguany celebra el seu 25è aniversari:

1991-1994: Motors de 3.500 cc, de 10 cilindres en V, a 67º, amb uns 760 cv de potència i un règim màxim de 12.500 revolucions per minut.

Primer tenor: Nigel Mansell el va pilotar a la seva primera victòria al Circuit el 91 amb el Williams-Renault FW 14 dissenyat per Adrian Newey.

1995-2005: Motors de 3.000 cc, de 10 cilindres en V, en alguns casos com el del BMW P82 s’arriba als 1.000 cv a 19.000 rpm.

https://www.youtube.com/watch?v=ZPeTyg9Tkrw

Segon tenor: Michael Schumacher el va pilotar i va guanyar el 95 amb Benetton-Renault i el 96 amb Ferrari. Sumarà quatre consecutives 2001-2004 amb Ferrari.

2006-2013: Motors de 2.400 cc, de 8 cilindres en V a 90º. Els motors acumulen ja unes tecnologies que busquen optimitzar la potència del motor i els frens com el Kers.

Tercer tenor: Jenson Button va guanyar amb el Brawn GP el 2009 dotat amb un motor Mercedes. Havia de ser amb el motor Honda RA109 però els japonesos van decidir anar-se’n abans i Brawn va repescar el Mercedes FO 108W.

2014: S’introdueixen els motors de 1.600 cc, de sis cilindres en V i amb turbo. Hem de reconèixer que el so va mutar a unes ones sonores o vibracions acústiques insuficients per aconseguir l’aplaudiment de l’afició. El 2015 uns lleugers canvis tècnics han alliberat part d’aquestes limitacions i als tests de pretemporada el so autèntic ha ressorgit al Circuit.

La F1 té en aquests canvis de reglaments, puntuacions, favoritismes declarats o penalitzacions encobertes el seu atractiu. Això dóna peu a intrigues, passions, arguments perquè uns i altres rivalitzin a la pista (sobretot) i fora. Però ja veus que hi ha més raons per comprar les teves entrades per a la F1 al Circuit aprofitant els descomptes.

I a més, t’oferim l’oportunitat, fins al proper 3 de maig, de poder aconseguir entrades gratuïtes al nostre canal de Facebook. No te les deixis perdre!