Anys enrere, els números assignats a cada pilot eren conseqüència del seu progrés esportiu. Un número alt de dues xifres implicava ser un novell o debutant, mentre que el dorsal número 1 era el privilegi del campió de l’any anterior.

Avui no és així, les lleis del màrqueting i la publicitat manen. Ara la imatge de cada pilot està vinculada al merchandising des dels seus inicis. Identificar un pilot amb un dorsal –com passa amb els futbolistes– ajuda a definir la seva personalitat i a vendre. Per això són els mateixos pilots els qui trien els números que els identifiquen, en la mesura que poden, i amb uns motius que poden ser d’allò més variat. Aquí en teniu alguns exemples dels pilots RACC:

Jorge Lorenzo (99) va buscar per al seu debut un dorsal poc habitual i que el pogués definir. Va dubtar entre dos números que estaven lliures, el 23 i el 99. Però en aquella època, el 23 s’associava de forma inevitable a Michael “Air” Jordan, el geni dels Chicago Bulls. Així que va optar pel 99, que per a Lorenzo significa el gairebé 100, que és gairebé perfecte però sempre es pot millorar. L’any 2011 el va canviar pel número 1, després de ser campió la temporada anterior. Però com que no va revalidar el títol, que va ser per a Casey Stoner, el mallorquí va tornar al 99 que ja no ha abandonat.

Àlex Rins (42) porta aquest dorsal sense cap motiu especial, li va tocar un dia , li va donar sort i se’l va quedar .

Marc Márquez (93) utilitza els dos últims dígits de l’any que va néixer, 1993.

Toni Elías (24): Li va tocar aquest número, tot i que en principi no el volia. Va ser quan va entrar al Junior Team de Telefónica, en què els cinc pilots portaven dorsals consecutius: Jara 23, Elias 24, Olivé 25, Pedrosa 26 i Stoner 27. Però després li va agafar afecte, el va conservar i va guanyar un Mundial amb aquest dorsal. I és tan passional i té ara tan assumit que sempre serà el seu número que fins i tot el porta tatuat. D’aquell equip júnior, Pedrosa encara manté el 26, amb el qual ha guanyat tres mundials i Stoner va guanyar el Mundial amb el 27, però va utilitzar el privilegi del campió de canviar-lo l’any següent pel número 1.

Aleix Espargaró (41) va triar aquest número perquè el portava el seu ídol de petit, el pilot japonès Youichi Ui quan corria el mundial de 125 cc amb Derbi.

Pol Espargaró (40). Quan va començar volia el 4 perquè el portava el brasiler Àlex Barros, el seu ídol de la infantesa. Com el 4 ja estava agafat, el va doblar i es va posar el 44, que va mantenir fins que, esponsoritzat pels “40 Principales”, en va restar quatre i va passar al 40. La publicitat mana.

Fotografies : Circuit de Barcelona -Catalunya