La tasca desenvolupada al llarg dels anys pel RACC ha convertit el motociclisme català i espanyol en una potència dins del mundial. Un model admirat arreu, que es tradueix en una dada concloent: en la cursa de MotoGP del pròxim Gran Premi de Catalunya, vuit dels 10 pilots espanyols que hi participen són pilots formats en el planter del Club.

Ara fa vint-i-cinc anys, Àlex Crivillé va aconseguir el primer podi d’un pilot català, i espanyol, en la categoría reina del mundial de velocitat, els 500 cc (ara anomenada MotoGP). Una fita que, en el fons, refermava el fet que el pilotatge d’aquelles motos brutals, a còpia de cargolar el puny dret fent-les lliscar, era cosa de nord-americans i australians, no pas dels pilots d’aquí. El RACC va decidir llavors fer els possibles perquè les gestes del pilot de Seva, i d’altres com ell, no fossin flors d’un dia. Calia assegurar-ne el relleu. Joan Moreta, membre de la Comissió Esportiva del RACC, va tenir clar que la clau era treballar amb els més petits. D’aquella llavor en va sorgir el compromís ferm de desenvolupar una sèrie de programes de formació de joves pilots, que van acabar creant un planter farcit de futurs campions.

D’uns anys ençà n’assaborim l’excepcional resultat, que es resumeix en un domini incontestable en el mundial de motociclisme: en el pròxim Gran Premi de Catalunya, vuit dels deu participants espanyols de la categoria reina de MotoGP seran pilots que hauran passat pel planter del RACC.

Marc Márquez acumula 5 mundials

Aplanar el camí

Joan Moreta, mort fa dos anys, tenia una màxima: “Qui val, hi arriba… nosaltres només hem d’intentar fer-li el camí més planer”. Una feina callada, però bàsica i profitosa. El projecte del RACC, juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme (FCM) i altres col·laboradors posteriors, com ara l’escola Monlau, es va materialitzar inicialment en la Copa Conti –allà va debutar Marc Márquez, amb només 8 anys, al costat de Pol Espargaró, dos anys més gran– i l’Open RACC 50, creat el 1997, un seguit d’iniciatives pensades per eixamplar la base. La promoció de l’esport de base –i, de retruc, la formació de joves pilots– era el primer objectiu, perquè, com sabem, quantitat i qualitat són conceptes que sempre van de bracet.

Un cop fixats els maons que havien de sostenir la base, es va aixecar una piràmide per fer possible la progressió dels joves pilots. Els que destacaven, passaven a l’equip RACC del Campionat de Catalunya de 125 cc; els millors, a l’equip RACC del Campionat d’Espanya de Velocitat, el CEV, que va rebre un impuls incontenible fins a esdevenir l’actual FIM CEV Repsol, o Mundial Júnior de Moto3.

I, des d’allà, el salt al mundial ja era a l’abast dels més bons.

L’essència del planter

Els ja citats Marc Márquez i Pol Espargaró són un exemple revelador d’aquest plantejament. Després de guanyar l’Open RACC 50 en anys successius, els dos pilots RACC es van retrobar en el mundial, primer en la categoria de 125 cc i després en Moto2, on es van disputar el títol el 2012. Des de la Copa Conti fins a la consolidació en el mundial; l’essència de l’escola RACC és aquí.

(Esquerra) Uns joves Marc Márquez i Pol Espargaró, quan s’iniciaven en el món de la competició, són l’exemple de la importància de la promoció de l’esport de base. (Dreta) Maverick Viñales en les primeres passes en campionats del RACC.

L’escut del RACC

Al llarg de tot aquest camí, el suport del RACC als seus pilots era i és una constant. No és casualitat que, avui dia, quatre pilots RACC siguin corredors oficials de quatre de les marques del mundial de MotoGP: Marc Márquez (Honda), Jorge Lorenzo (Ducati) –amb el RACC al seu costat des dels 11 anys–, Aleix Espargaró (Aprilia) –també campió del CEV 125 cc amb l’equip del RACC, com el seu germà petit– i Pol Espargaró (KTM). Encara més, el cerverí i el balear han estat campions de la categoria reina en sis dels últims set cursos, recuperant així, gairebé en propietat, l’històric títol de 500 cc de Crivillé, el 1999. I lluitant, entre altres, amb quatre pilots més que, en el seu ascens cap a la glòria, van passar per l’escola del RACC: Dani Pedrosa (Honda), Maverick Viñales (Yamaha), Àlex Rins (Suzuki) i Tito Rabat (Honda privada).

Arrels i ales

Segons Carmelo Ezpeleta, màxim responsable de Dorna –l’organitzador del mundial–, el RACC “va inventar una manera de crear campions única”. Un model admirat i imitat. El secret és ben senzill –i, alhora, complex. El president del Club, Josep Mateu, ho il·lustra així: “Als nostres pilots els donem arrels i ales. Les arrels són els nostres valors, allò que els ha de permetre ser sòlids. Les ales són els mitjans que els oferim per fer créixer el seu talent”. Vint anys després d’haver engegat la “fàbrica de campions”, la roda no s’atura, amb pilots consagrats com Àlex Márquez.

I amb valors com Aleix Viu (16 anys), Jeremy Alcoba (15), Arón Canet (17) o Xavier Vierge (20). Futurs campions d’un planter on ja no floreixen flors d’un dia, sinó que ha esdevingut una frondosa primavera.

La graella de pilots de MotoGP de la temporada actual mostra fins a 8 pilots formats en programes o competicions esportives que ha impulsat el RACC.

Article de Valentí Fradera. Font: Revista RACC Juny 2017.