Foto: BLAS´09

Ahir va acabar el Gran Premi de Catalunya de MotoGP, un esdeveniment esperat amb molta il·lusió pels aficionats al motociclisme. Quantes emocions! Des dels entrenaments lliures fins al final de la cursa… Avui, un cop acabada aquesta edició del 2014, us volem parlar dels misteris sense resoldre que, com a tot circuit amb una llarga tradició, hi ha des de fa temps al Circuit de Catalunya, lligats al Gran Premi de Catalunya.

Charly Giró: un pilot de classe, però efímer

La sortida va ser espectacular, liderant com ningú les primeres voltes després d’escapar-se del grup perseguidor. El nom del pilot? Charly Giró. Se li apreciaven qualitats de pilotatge fi, aguantant bé les frenades. Era fill de l’enginyer Eduard Giró, creador de l’OSSA monocasc de Santi Herrero i més conegut en el món del motor com “el Tècnic”.

Pilotava una Aprilia 125cc i va ser el segon al Gran Premi de Motociclisme al Circuit, el 1993. Va començar una nova volta, va passar per la línia de meta, va enllaçar el doble revolt Elf i va encarar el revolt Renault… no va arribar al cec de dretes, la Repsol. Va al·legar pèrdua de concentració. Sigui com vulgui, error humà o mecànic, la veritat és que no es va recuperar. Va passar sense pena ni glòria pel Mundial. I després d’un intent a l’Open del 1995 es va retirar. Aquest és un primer misteri.

Un mosquit entre Rossi i Biaggi?

Uns quants anys més tard, el Circuit va viure un altre moment de passió a la pista. Va ser el 2001, entre Biaggi (Yamaha) i Rossi (Honda). La rivalitat havia anat augmentat als grans premis anteriors i el pilot romà va atacar el seu rival, de Tavuglia, amb unes declaracions pejoratives fetes a la premsa italiana. En situacions així, Rossi encara se sentia més en el seu element, gràcies a una capacitat excepcional de revertir la pressió cap als seus rivals.

La cursa va ser apassionant, amb una remuntada de Rossi després de la sortida des de la dotzena posició fins a superar Biaggi i guanyar-li dos segons. Com a responsable de l’equip de premsa del Circuit, qui escriu aquest article ja havia preparat la sala de conferències. A la sala s’accedia per la de pre-pòdium, per una escala metàl·lica de cargol, més aviat estreta, especialment si un puja amb el casc a la mà, vestit amb una granota de cuir i amb unes botes rígides que no ajuden a caminar.

Hi havia silencia a la sala perquè la premsa era conscient que assistiria a una conferència de premsa amb declaracions que omplirien titulars. De sobte, un estrèpit increïble. Un soroll metàl·lic de ferro, fusta, portes, vidres… Tot semblava que s’enfonsava a l’escala. Cossos caient contra les parets, crits… Tots vam pensar que l’escala s’havia esfondrat. Vam pensar el pitjor. L’idioma italià és bastant més fonètic i expressiu que l’anglès i la majoria d’hispans que érem allà vam poder entendre alguna paraula malsonant. No parlaven de pasta ni de pizzes. Després d’uns moments de tensió, la porta es va obrir i van aparèixer amb expressió enardida Rossi i Biaggi. El màxim que se’n va treure en clar aleshores va ser la resposta de Biaggi a la sang de la seva galta, “Ha estat un mosquit”. Sobre el que va passar, se n’ha escrit molt, però no deixa de ser un altre misteri del que realment hi va passar.

En aquest vídeo que us enllacem –perquè no pot ser inserit– podeu veure algunes imatges de què va passar, a partir del minut 04:11.

Si Fujiwara s’arriba a quedar a casa…

Retrocedim fins al 1998. Cursa de MotoGP, amb les 500cc. Tot és a punt al Circuit. Els aficionats omplen les graderies. Tothom vol veure en “Crivi” guanyar a casa amb l’esperança posada en el Mundial. Donen la sortida i al final de recta, el pilot japonès Fujiwara es converteix en una bola de bitlles i fa de la pista del Circuit una pista de bitlles. Uns quants pilots cauen a terra com bitlles. Entre ells, Crivillé. Estanis Soler recorda que “la reacció de la gent ens va agafar de camí al sistema d’accessos, quan invertíem sortides i portes dels aparcaments per a facilitar la sortida, amb els carrils dobles, etc.” La decepció és tan gran que de sobte més de 50.000 persones decideixen marxar a casa. Malgrat la reacció ràpida de l’equip liderat per Estanis per a posar a punt el dispositiu, no va poder evitar que més d’un hagués d’esperar molta estona per a tornar. Un misteri saber què hauria passat si Fujiwara aquell dia hagués decidit quedar-se a casa…

Per què passen aquestes coses és un dels misteris sense resoldre del Circuit. El que no és un misteri són els descomptes que t’ofereixen les targetes RACC Master i RACC Joves, per exemple en esdeveniments com Gran Premi d’ahir, però també en activitats de motor, viatges, restaurants i molt més. No te les perdis!