A l’altra banda de la Fórmula 1

Tags: ., F1

Por: RACC Blog

L’organització d’un gran premi de F1 demana la col·laboració d’un grup de voluntaris que fan possible el lluïment de les estrelles. Us presentem uns quants dels protagonistes anònims del Circuit de Barcelona-Catalunya, tots a punt per al pròxim GP de España de F1.

L’espectacle de la F1 acumula un quart de segle al Circuit de Barcelona-Catalunya, gràcies a la tasca combinada del RACC i el traçat vallesà en l’organització. Lluny dels focus, sota la batuta de Míriam Moya, directora de l’Àrea Esportiva del Circuit, i Aman Barfull, director adjunt del Circuit i director esportiu del RACC, durant tot aquest temps s’ha format un equip propi de col·laboradors. Tots ells es preparen intensament per a una tasca que exerceixen de manera no professional, empesos per l’afició al motor i la voluntat de millorar.

A l'atra banda de la fórmula 1

Imatge per Jose Irún

“El director de cursa ha d’aplicar les peticions de la FIA”_ Xavier Boné és el cap de colla. Des del seu càrrec de director de cursa és el responsable que tot el que la FIA demana i el Circuit de Barcelona-Catalunya ofereix per tirar endavant el Gran Premi estigui a punt i en ordre. “Això no s’improvisa; és una experiència que es forja amb el temps”, diu. La seva funció demana un tarannà “ponderat i humil.

“Les coses s’han de fer bé però sense buscar el lluïment personal; és una feina d’equip”. Boné va començar fent de control a la línia de box i, fa 15 anys, el seu ascens fins a direcció de cursa va il·lustrar la maduració que ha permès al Circuit donar els seus fruits, fins a esdevenir “una referència” per a la FIA.

“A la F1 també existeixen els àrbitres. Som els comissaris esportius”_ El David Domingo, amb una experiència de gairebé 20 anys, no s’arronsa davant la mala fama del gremi. “Les decisions han d’estar ajustades a la normativa i d’acord amb el criteri de cada comissari. Després, tothom té la llibertat d’opinar”. El col·legi de comissaris esportius de la F1 té quatre membres –el David és el representant nacional– i, des del 2010, un d’ells és un expilot. “La seva experiència dóna un plus d’informació que ajuda a decidir”. I de pas, gaudeix d’un xofer de luxe en les voltes d’inspecció de pista!

Operari de la Formula 1

Imatge per Jose Irún

“Com a responsable tècnic, notifico les infraccions”_ El segon equip d’àrbitres de la F1 és el que dirigeix l’enginyer Sergio Mateo des de fa tres anys, quan va rellevar el veterà Martí Sallent. El seu grup de comissaris tècnics vetlla perquè es compleixin les coses que es poden fer i les que no. Ara bé, ells no castiguen les infraccions. Es limiten a notificar-les i són els comissaris esportius els qui apliquen les sancions, si escau. “Som més auditors que tècnics, fem una mena d’ITV dels cotxes de competició”, aclareix.

“Fa dotze anys que dirigeixo el dispositiu mèdic dels Grans Premis”_ La doctora Isabel Ornaque va arribar al Circuit de bracet de Miguel Ángel Nalda, i fa 12 anys el va succeir al capdavant de l’equip mèdic. “Em va ensenyar tot el que sé”. Al Circuit, la Isabel pot conjuminar l’afició per la benzina amb la seva passió per “l’art i la innovació” de la medicina extrahospitalària. “A la F1, hi passen coses. Algunes divertides –com ara assistir Heinz-Harald Frentzen i descobrir el seu castellà enxampurrat: ‘Tranquil·la, ma mare és d’Alacant i m’agrada la paella!’– i d’altres dramàtiques, com que es cali foc en un box i haver d’atendre 70 persones per intoxicació per fum.”

“Els oficials de cursa veiem el que no poden veure a direcció”_ Si l’organització d’un Gran Premi fos un exèrcit de voluntaris, els oficials de pista, com Jordi Ramos, serien la infanteria. “Fem i veiem el que no poden fer ni veure des de direcció de cursa”. El Jordi, al peu del canó des de la inauguració del Circuit, ara és cap del control 12 (a l’estadi). “El millor és el contacte amb les curses i els pilots. Recordo els germans Espargaró en la Promo RACC 50. Si queien et deien: ‘Ai el papa, quan vegi la moto!’. Veure’ls pujar i saber que has estat amb ells, no té preu”.

“Un director adjunt a pista? Sóc els ulls del director de cursa sobre el terreny”_ Tot el que implica seguretat a la pista és cosa de Joan Molinera. Juntament amb el cap de pista Jordi Buxó, s’encarreguen que tot estigui muntat segons els protocols i estan amatents a qualsevol incidència. Ningú coneix el Circuit com ell. “Si t’avisen d’un accident al control 7, has de saber de seguida com anar-hi!”. Per això la seva tasca demana agilitat mental i capacitat de reacció: “Amb un cop d’ull t’has d’adonar de la magnitud de l’incident i què fa falta per solucionar-lo”.

Operari de la Fórmula 1

Imatge per Jose Irún

“Com a cap de logística apago focs, però sense extintor”_ La Tere Fernández, cap de logística del Circuit, reconeix que “al magatzem hi ha molts moments de xafarranxo”. Des d’allà, el seu equip vetlla perquè tothom tingui el que necessita. És dur, però s’ho passa bé. La seva és una tasca de poc lluïment, però mereixedora del més gran reconeixement.

“Els oficials antiincendis estem molt preparats”_ El 2007, quan a la F1 encara es feien aturades per fer gasolina, un regalim va caure sobre els escapaments roents del Ferrari de Felipe Massa i s’hi va calar foc. El Raül Hidalgo l’apagava mentre el cotxe arrencava; una demostració pràctica de prevenció dels oficials antiincendis. Fan cursos amb els Bombers de la Generalitat, i la seva funció acaba on comença la dels professionals. “Això et dóna seguretat;
saps fins on pots arribar”.

“El cap de boxes i graelles veu més cares que cascos”_ “La línia de box és el control més especial dels 30 al Circuit”. Tant és així que els seus 29 oficials vesteixen de groc en comptes de taronja. Actuen com un control normal de pista (“però en la recta”), controlen tota la línia de box i munten les graelles de les curses. El seu cap, Manel Castro, no
ho canviaria per res. “Aquí hi veus cares, no cascos”. Recorda anècdotes com quan fa dos anys una de les noies del paraigua de MotoGP li va presentar a la seva mare: “És que diu que sempre em veu amb tu per la tele!”.

Article realitzat per Valentí Fradera en la revista del RACC