Després del diumenge apassionant viscut al Circuit, ens ve de gust recordar tres moments que perduraran a la memòria de molts aficionats i que, a més, van omplir pàgines de diaris i hores de televisió i ràdio.

1. Quan Paco va salvar Kovalainen

Al GP del 2008 Heikki Kovalainen va patir un accident espectacular per culpa d’una llanta en mal estat que va tallar la banda lateral del pneumàtic. El monoplaça estava en ple suport cap a l’exterior del revolt; el pilot va frenar, però el McLaren es va aixecar prou per volar per sobre de la grava i impactar contra les barreres a 200 km/h.

http://www.dailymotion.com/video/xh4tf6_heikki-kovalainen-crash-at-2008-spanish-gp-in-barcelona_auto

En aquesta història entra aquí Paco Mora, un dels responsables de manteniment de la pista. Va ser ell qui va tenir la idea d’afegir dues fileres més a les tres que demanava la la FIA. Paco va aportar tota la seva experiència i va proposar a Aman Barfull, director de l’àrea esportiva del RACC, una manera particular de subjectar els pneumàtics en grups de cinc, a més d’enfonsar-los uns 15 cm i posar els pneumàtics més gruixuts davant. S’aconseguia així que si un monoplaça hi impactava, no s’aixecaria la barrera i el monoplaça xoqués contra el mur. “Quan ho vaig veure, vaig fer un bot”, recorda Aman Barfull, “i Charlie Whiting, director de seguretat de la FIA, també”. El mateix Charlie va quedar sorprès per com havia funcionat la barrera i els va felicitar posteriorment per la feina excel·lent del servei mèdic i d’extracció dels oficials de pista del Circuit.

2. Quan Hill va recordar Senna

El 1994, després d’un cap de setmana ple de tragèdia desapareguts Senna i Ratxenberg, l’ambient era estrany. Tothom estava afectat. Damon Hill va guanyar el Gran Premi d’Espanya aquell any, però després de la cursa i abans de sortir al podi com a vencedor, després de fer la primera entrevista a la televisió, se li va desencaixar el rostre i va arrencar a plorar com un nen. Es va contenir amb esforç, el càmera va apagar el foccus i el reporter va apartar-ne el micròfon. Hill es va eixugar la cara amb la tovallola i va estar una estona amb la cara tapada.

Més tard, al podi, va dedicar la victòria a Senna, el seu company d’equip aquella temporada, perquè a més va reconèixer que també havia recordat els sentiments quan va perdre el seu pare en un accident d’aviació quan era petit. Una lliçó d’humanitat per part d’un gentleman driver com n’hi ha pocs.

3. Quan va guanyar Alonso

El contrast amb aquest incidents explicats arriba amb la felicitat de Fernado Alonso quan es complia el 50è aniversari del Gran Premi d’Espanya. Un cop acabada la cursa, ell mateix explicava la seva gran alegria després de ser el primer espanyol a guanyar el Gran Premi d’Espanya davant dels 135.000 assistents: “M’he divertit moltíssim. He fet 55 de les 65 voltes al màxim. Més que no em pensava que podria donar el meu Renault”.

L’asturià s’havia endut la pole i volia guanyar la cursa a Schumacher com fos. Malgrat que Ferrari havia recuperat el terreny als grans premis anteriors, Alonso, Renault i Michelin semblaven tenir la clau per a guanyar a Montmeló. I ho van fer. Amb dues parades a boxes, Alonso va poder mantenir la distància sobre Schumacher. L’alemany va acabar segon, davant de Fisichella i Massa.

http://www.youtube.com/watch?v=yYCBUSfkrCA

Ara ja ha passat el Gran Premi d’Espanya de Fórmula1, però encara pots fer servir la RACC Master per a aconseguir molts descomptes en una oferta increïble d’activitats de lleure, entre d’altres el proper Mundial de MotoGP. Comprova-ho!