La història de la F1 recull, més enllà dels episodis recents entre Alonso i Hamilton, magnificats per una afició alimentada per la premsa local de cada país, nombrosos conflictes i rivalitats. Un fet que en realitat és intrínsec a l’esport automobilístic, a la competició. I que és el que la fa atractiva des dels seus inicis.

Vivim aquesta temporada una rivalitat entre dos pilots d’un mateix equip, Rosberg i Hamilton. Mercedes aspira, després d’anys d’inversió i de quedar-se amb BrawnGP, aconseguir un títol de constructors amb un equip a nom seu, com als anys cinquanta. No oblidem que aquest sempre és un objectiu clar d’una marca que s’involucri a la F1. És un tema que dóna molt de si, i en un altre post explicarem els contrastos dels personatges involucrats en aquest escenari com Niki Lauda o Toto Wolff, o com altres marques van fracassar tot i fer inversions milionàries.

Qui serà campió al Japó? ¿Quin nou episodi de la rivalitat Rosberg-Hamilton podrem veure? Aquest cap de setmana, entre el 3 i el 5 d’octubre, la resposta. Fins aleshores, us expliquem com va ser una de les majors rivalitats que s’han produït a la F1: la d’Alain Prost i Ayrton Senna.

Una rivalitat èpica: Prost i Senna

Aquest cap de setmana, del 3 al 5 d’octubre, se celebrarà el Gran Premi del Japó, a la pista de Suzuka, on es van viure dos episodis èpics de rivalitat a finals dels anys vuitanta, no solament entre pilots, també entre la premsa francesa, la brasilera i l’anglesa. Afegiu-hi les respectives aficions, un toc de comandament presidencialista, més audiències a la TV, i obtindreu el somriure de Bernie encara més gran.

 Foto: Institut Ayrton Senna

Ens remuntem a la temporada 1989. Ayrton Senna i Alain Prost portaven dos anys de rivalitat continuada al si de l’equip McLaren. Ron Dennis gestionava a la seva manera el conflicte amb l’únic interès d’aconseguir un nou títol davant l’atenta mirada dels dirigents d’Honda. L’honor, l’obediència, el respecte entre rivals, coses tan intrínseques a la cultura japonesa, s’esmicolarien dues vegades.

S’arribava a Suzuka amb Prost líder amb 16 punts d’avantatge sobre Senna. El brasiler va intentar avançar Prost, aquest no va cedir, es van tocar i tots dos van quedar a la putzolana o grava de l’escapatòria. Senna va poder seguir però Prost no. Va guanyar el brasiler. Llavors va començar el rumor: Senna seria exclòs per saltar-se la xicana. Jean Marie Balestre, president de l’aleshores anomenada FISA, desitjava un campió francès i la premsa brasilera pressionava per tornar a veure el seu ídol campió. Finalment els comissaris de la FISA van decidir penalitzar Senna. Prost era campió.

A l’any següent Alain Prost es va passar a Ferrari i li va arribar el torn a Senna de venjar-se del francès, al mateix Suzuka. Senna era líder del campionat, va aconseguir la pole però la llum de la venjança es va encendre de nou, perquè Balestre no el va deixar canviar de costat a la graella de sortida quan el brasiler va argumentar que la seva posició el perjudicava. Ja a la cursa, Senna va topar per darrere amb el Ferrari de Prost. Van acabar tos dos fora i Senna passà a ser campió automàticament. Ron Dennis va tornar a somriure.

Que Senna va pensar més en Balestre que en Prost en dur a terme aquesta acció ho confirma el fet que quan el pilot francès es va retirar, i davant la imminent pressió d’una nova generació de joves pilots com Schumacher, el brasiler va confessar que “el trobava a faltar “. Imola un 1 de maig se’ns va emportar la veritat per sempre.

Segueix-nos ja als canals RallyRACC de Facebook i Twitter, on et donem informació i expliquem anècdotes sobre campionats del món de fórmula 1, ral·lis i motociclisme.