Les xifres per competir una temporada en la categoria reina del mundial no estan a l’abast de qualsevol. Però, quin és el preu per poder-ho fer?

Albert Arenas | Foto: MotoGP

A ningú se li escapa que participar en la màxima categoria del mundial de MotoGP no està a l’abast de la majoria de pilots, ni per nivell ni per economia, ja que optar a una moto satèl·lit li pot arribar a costar més de dos milions d’euros per temporada a un equip i això sense tenir en compte la resta de despeses com recanvis, personal o logística. En el cas d’un equip oficial de fàbrica, la despesa es dispara fins a més de tres milions.

MotoGP ha evolucionat molt en els últims anys. Des de l’era dels 500 cc i dos temps, fins a l’arribada el 2002 de les 990 cc de quatre i posteriorment de les 800 cc, l’aparició de les 1.000 el 2012 i de l’electrònica comuna, va permetre una reducció de costos i una major igualtat en la graella, almenys, entre els equips satèl·lit. Aquestes motos superen els 360 km/h, desenvolupant uns 250 cv amb un pes de tan sols 150 kg. Prototips amb un nivell d’exigència feroç i que només els millors portaran a la victòria.

En una atípica temporada 2020, en què hem vist guanyar pilots sobre muntures satèl·lit com Fabio Quartararo (Petronas Yamaha) o Miguel Oliveira (KTM Tech3), la igualtat se suposa que és màxima. L’absència del pilot RACC Marc Márquez i la poca competitivitat demostrada per HRC i Yamaha en les primeres curses deixen com a clars favorits equips satèl·lit i altres d’oficials com KTM i Ducati.

La moto

Yamaha | Foto: MotoGP

Però, quin és el preu per poder competir amb garanties en un mundial? Com hem dit a l’inici, el preu d’una MotoGP oficial supera els tres milions d’euros per temporada, això sí, sense comptar el cost del desenvolupament una vegada acabada la moto.

Per als equips satèl·lit, el preu de lloguer de les dues motos necessàries per pilot per competir, es redueix en aproximadament un milió d’euros, sent el cost final d’una mica més de dos. Aquest preu dona dret a les evolucions de la marca però no als recanvis i consumibles necessaris per competir.

Per parts, el cost d’un motor ronda entre els 200.000 i els 250.000 euros segons fabricant, tenint en compte que la seva part més cara són els canvis seamless, una peça apareguda en les últimes temporades el cost de la qual és de 650.000. El sistema electrònic, amb els seus sensors, cables i panell, ronda els 100.000 €. Com a exemple, el panell costa 2.500 € i cap component electrònic baixa dels 1.000 €.

El sistema de frenada és una altra de les peces més costoses d’una MotoGP. Segons estableix el reglament de la FIM, el preu d’un kit de frenada davanter compost per tres parells de pinces, 10 discos de carboni, tres cilindres i 28 pastilles està fixat en 70.000 €, i s’ha de sumar la resta de peces extra necessàries per completar la temporada.

L’únic component que no han de pagar són els pneumàtics. El proveïdor actual, Michelin, subministra un total de 22 pneumàtics per pilot i Gran Premi: 10 de davanters i 12 de posteriors de sec en els tres components disponibles (tou, mitjà i dur), aconseguint un joc addicional en el cas de participar en les dues sessions de classificació. En el cas de pluja, els pilots disposen de 13 pneumàtics de pluja (6 de davanters i 7 de posteriors), que s’amplien a un joc més en cas de pluja en almenys quatre de les sessions de divendres i dissabte. Al marge, les llandes de fibra de carboni tenen un preu de 4.000 € per unitat.

A totes aquestes despeses cal afegir la possibilitat d’una caiguda, una arrossegada pot sortir-li a l’equip per uns 15.000-20.000 € en reparacions, amb el canvi de carenat, reposapeus o manetes de fre entre altres. Una caiguda greu pot suposar més de 100.000 € amb el canvi d’altres components com llandes, discos de fre, radiadors, etc. En el cas de danyar elements estructurals, com el xassís, l’electrònica o les suspensions, la quantia podria superar els 500.000 €. El cost aproximat anual pot arribar als 3,5 milions d’euros.

L’equip

Sergio Garcia | Foto: MotoGP

La infraestructura d’un equip d’assistència ronda entre les 30 i les 40 persones durant les 19 proves que sol tenir un campionat. Això significa entre 1.000 i 1.500 € de desplaçament per Gran Premi, depenent del destí, a la qual cosa cal sumar-li el cap d’equip, els pilots i altres components. Aproximadament la xifra s’arrodoneix en uns 35.000 € per persona, incloent-hi allotjaments.

Els sous dels pilots poden oscil·lar des dels 200.000 € a quantitats astronòmiques, com els 15 milions que, segons diverses fonts, cobra el vuit vegades campió del món Marc Márquez d’HRC.

Els hospitality de cada cursa costen al voltant de dos milions per temporada, un element clau per a la manutenció de l’equip i els seus afins i que en les últimes temporades s’ha convertit en una peça clau més per a la imatge de la marca. A això hi sumarem els camions, gasolina per a desplaçaments i altre suport logístic.

Patrocinis

Xavi Vierge | Foto: MotoGP

En la categoria reina, els equips reben 2,5 milions per pilot per part dels drets televisius de Dorna. Però coneixent les despeses derivades, aquests no són suficients per a sufragar els costos totals, per la qual cosa es fa inevitable l’aparició dels patrocinis.

Segons dades de la calculadora de RTR Sports Marketing, el patrocini total d’un equip capdavanter rondaria els 12.200.000 € per temporada, variant les condicions segons exigències de resultats i ús de la imatge de l’equip. Aquesta xifra variarà si s’opta entre un top5 i un top10, entre els 2 i els 6 milions d’un equip satèl·lit.

Si bé aquests preus depenen de multitud de factors, les aportacions de patrocinis de menor entitat en un equip ‘top’ se situen entre els 2 i 4 milions, mentre que en un satèl·lit es poden aconseguir a partir dels 200.000 €.

Cost total

Pol Espargaró | Foto: MotoGP

Amb tot el que hem vist, més altres despeses derivades –com la seu principal de l’equip– el pressupost anual d’un equip mitjà de la categoria de MotoGP ronda els 15 milions d’euros, mentre que el d’un equip oficial de fàbrica pot superar perfectament els 40, tenint en compte que aquests depenen d’una marca que ha de dissenyar, desenvolupar i evolucionar les seves muntures.