Al llarg de la història, moltes dones han arribat a ser una referència. Algunes han escrit el seu nom amb lletres d’or pels seus descobriments, altres pels seus invents i altres per aconseguir trencar l’anomenat sostre de vidre.

Sabíeu que l’eixugaparabrisa va ser inventat per Mary Anderson? O que Dorothy Levitt, àlies ‘la dona més ràpida del món’, va aconsellar portar un mirall per poder controlar els cotxes que venien al darrere? Recopilar totes les que van suposar un canvi és impossible. Per això hem fet una selecció de les dones que són, han estat i seran una font d’inspiració per a les generacions actuals i futures.

Monika Satller

L’any 2018, el nom d’aquesta alemanya apareixia a totes les notícies que parlaven de ciclisme. S’estava convertint en la primera dona que faria la Volta Ciclista a Espanya. El seu repte tenia les mateixes etapes i quilometratge que els esportistes masculins, és a dir, 3.300 quilòmetres. No obstant això, no compartia sortida amb ells. Ella es posava a pedalar entre les 5 i les 7 del matí per poder travessar la meta abans que el gran grup.

Un repte que es va proposar després de deixar la feina en una multinacional amb l’única finalitat de demostrar que, si et marques un objectiu, el pots aconseguir.

Un pensament que comparteix amb María Salvo. És infermera i actualment membre de l’equip ciclista femení RACC Hola Bici. Un esport en què es va iniciar després de viure una tragèdia familiar en un ral·li, disciplina en la qual també participava. Amb la bicicleta va trobar la manera de buscar nous reptes i també la va convertir en una via d’escapament.

Alfonsina Estrada

Continuem amb el ciclisme, però ara viatgem fins a Itàlia. Alfonsina Estrada, filla d’uns pagesos, va demostrar des de ben petita que la seva passió eren les bicicletes. En plena Guerra Mundial, va participar al Giro de Llombardia, en el qual va acabar trenta-dosena i a més d’hora i mitja del guanyador. Però la seva gesta més gran la va obtenir el 1924, quan es va inscriure a la llista de participants del Giro d’Itàlia. Aquesta era la primera vegada que una dona participava en aquesta cita esportiva. Tot i que per evitar que l’apartessin pel seu sexe, es va inscriure amb el nom d’Alfonsín. No va poder mantenir l’engany durant tota la competició i, després de ser descoberta, alguns van ser partidaris d’expulsar-la. L’aleshores director de La Gazzetta dello Sport va decidir donar-li suport perquè acabés la carrera.

L’Alfonsina va intentar tornar a participar-hi en edicions posteriors, però no l’hi van permetre.

Maria Teresa de Filippis

Els aficionats al motor, especialment a la Fórmula 1, segur que reconeixen aquest nom. Maria Teresa de Filippis va ser pilot de curses i la primera dona a competir al Mundial de Fórmula 1. No va tenir una gran experiència en aquest esport, ja que només va córrer tres cites mundialistes, el 1958, amb un Maserati 250F privat.

Tot i això, la seva repercussió ha anat més enllà dels seus èxits esportius, perquè, en un esport categoritzat històricament com a masculí, va ser tota una revolució la irrupció d’aquesta italiana. Després de la seva retirada van haver de passar 15 anys perquè una dona es tornés a posar al capdavant d’un monoplaça de Fórmula 1.

Hanna Schmitz

Cada vegada són més les dones que es van obrint un camí al món de la competició. Habitualment, els pilots són les cares que es veuen més, però darrere hi ha un treball d’equip enorme. Unes tasques que fins ara també estaven dominades pels homes. Tot i això, Hanna Schmitz ha aconseguit que se li respecti i reconegui la seva feina. No ho ha tingut fàcil, ja que el seu lloc és ser l’estratega en cap de l’escuderia Red Bull Racing, de Fórmula 1. Part de l’èxit assolit per aquest equip en els darrers dos anys ha estat gràcies a les decisions que aquesta anglesa ha pres en els moments de màxima tensió. La seva presència al Mundial ha obert un nou escenari laboral a les dones.

Laia Sanz

Quan pensem en un referent femení en el motociclisme, el nom de Laia Sanz ens ve immediatament al cap. El seu extens palmarès sobre les dues rodes així ho avala: 14 Mundials femenins de trial, 6 Mundials femenins d’enduro, 10 títols europeus d’enduro femení i 6 vegades guanyadora del trial de les Nacions.

El 2022 li va suposar una gran revolució, ja que aquell any va córrer el Dakar a la categoria de cotxes en lloc de la de motos, deixant enrere un total d’11 participacions en aquest ral·li sobre les dues rodes. La de Corbera no té repte que se li resisteixi.

Jutta Kleinschmidt

Abans que Laia Sanz, Jutta Kleinschmidt va obrir camí a les dones al Dakar. El 2001, l’últim any que es va córrer la distància entre París i Dakar, aquesta alemanya va assolir la victòria a la categoria de cotxes, sent la primera dona a aconseguir aquest guardó. No va ser un any fàcil. La marca amb què estava dubtava si renovar-li el contracte. Tampoc partia com a favorita en aquella expedició, encara que els anys anteriors havia quedat entre els tres primers classificats a la categoria.

Quan mancaven dues etapes per al final del Dakar 2001, es va posar líder de la general. Posició que va mantenir fins a la meta… i mesos després. Els seus rivals van recórrer les sancions que havien rebut. Aquestes es van desestimar i Kleinschmidt va poder mantenir el títol de primera guanyadora del Dakar amb cotxe.

Ana Carrasco

El 2013, Ana Carrasco va trucar a la porta del Mundial de Motociclisme a la categoria de Moto3, seguint així els passos de la pionera mundialista Elena Rosell. Tot i que va estar alguns anys lluitant en aquesta competició, els resultats i el suport no van arribar. Lluny de llençar la tovallola, aquesta murciana va buscar noves alternatives per continuar competint al màxim nivell sobre les dues rodes. Amb la seva perseverança va arribar al Campionat Mundial de Supersport 300. No van trigar a arribar les victòries. Encara que el premi més gran va ser proclamar-se campiona de la categoria.

Sara Sánchez

Aquesta pilot catalana pot presumir d’haver competit a les categories inferiors del motociclisme contra Fabio Quartararo o Jorge Martín, tot i que els seus camins es van separar. Els èxits de Sánchez, encara que no són gaire sonats, s’han continuat produint. És campiona de l’Iberoamericà de Velocitat, títol que va aconseguir el 2022 a Mèxic. També ha estat dues vegades subcampiona de l’European Women’s Cup, i l’any passat va estar batallant fins al final contra Beatriz Neila.

Una carrera esportiva que continua combinant amb els estudis i també amb un treball setmanal. Ella somia poder dedicar-se al motociclisme de manera professional algun dia.

Michèle Mouton

El nom d’aquesta francesa estarà sempre vinculat a l’automobilisme, concretament al Campionat Mundial de Ral·li. La seva primera presa de contacte va ser fent de copilot. Però anys després va aconseguir un volant. El mateix any del seu debut com a pilot, el 1981, va sorprendre tothom en guanyar una cita del Campionat Mundial. Fins aleshores, cap dona ho havia assolit. Aquesta no va ser l’única, ja que després tornaria a pujar al primer lloc del podi tres vegades més. El 1982 va quedar subcampiona del Mundial. Però llavors ja havia inscrit el seu nom entre els grans referents de la competició.

Belén García

Això de la velocitat li ve de família. El seu pare va ser pilot de motos i ara ho és de cotxes. A ella, quan tenia sis anys, li van deixar tastar un kart… i allà va començar la seva història d’amor amb la benzina. Belén és una de les pilots capdavanteres a la W Series, tant que el 2022 va obtenir un podi.

El 2019 es va convertir en la primera dona que guanyava una cursa FIA de monoplaces.

Queralt Castellet

A la Queralt Castellet la coneixem per ser una de les millors snowboarders, però també podríem haver-la conegut per ser gimnasta artística. Abans de lliscar per la neu, va ser subcampiona d’Espanya en barra i campiona en poltre el 2004. Però va decidir deixar aquesta disciplina per dedicar-se completament a l’snowboard. Ara és l’espanyola més premiada en aquest esport, en què destaca la medalla de plata que va guanyar als Jocs Olímpics passats.