Corre sobre l’aigua, si t’atreveixes…
Por: RACC Blog
T’estàs preparant per a la cursa atlètica 10kmRACC al Circuit de Catalunya? Busques inspiració per córrer pels revolts de Montmeló el proper 15 de desembre? Doncs pren nota d’aquesta bogeria esportiva que ens arriba des de França: els Foulées du Gois, una cursa atlètica que suposa tot un desafiament. Són 4 km per l’antic traçat que uneix la costa atlàntica amb l’illa de Noirmoutier, al Pays de Loire, a l’altura de Nantes. La singularitat de la prova és que s’inicia mentre puja la marea. Els corredors han de lluitar contra el nivell de l’aigua que creix sense parar. Els endarrerits aviat es veuen atrapats per l’esforç addicional que suposa córrer amb el mar per sota dels genolls. Si tiren la tovallola, acaben rescatats per les llanxes que segueixen la prova.
Perquè veieu la duresa de la prova, que s’organitza cada estiu des de 1987 (i perquè no us queixeu tant pel pendent de la corba de la Caixa) us deixem amb un vídeo de l’edició 2013 de les Foulées du Gois, que es va celebrar fa només uns dies, el 30 de juny. Si sabeu francès, no us perdeu els comentaris del vencedor de la prova, Abdul Metfaf…
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=-IY5uQd0MSE]
El Passage du Gois, el camí construït al segle XVIII que acull aquesta singular prova esportiva, només es pot utilitzar un parell de cops al dia, quan queda al descobert amb la marea baixa. A l’inici del camí, uns pannells indiquen les hores de baixamar i adverteixen del perill d’endinsar-se en cotxe o a peu mentre puja la marea. El recorregut està marcat amb pals de fusta per si algú es veu sorprès pel nivell del mar en mig del recorregut.
Per evitar l’aïllament de l’illa de Noirmoutier, una destinació ideal per a unes vacances tranquil·les, es va construir en 1971 un pont permanent en un altre indret de la costa, però molts visitants prefereixen el camí antic per raons romàntiques. Els vilatans el fan servir per interès gastronòmic: quan baixa la marea, comença la recerca de les delicioses cloïsses que el mar deixa enterrades a la sorra, a banda i banda de la carretera.
Per Jordi Bastart / Lluís Falcón