WRi2

Situat sobre una illa artificial, el circuit urbà Gilles Villeneuve està considerat una pista de “stop and go”, tan nombrosos són els moments d’accelerar a fons com de frenar al màxim. Els punts de frenada estan molt pròxims uns dels altres; en conseqüència els frens i les pastilles estan sempre al màxim de temperatura, sense poder refredar-se del tot per les poques rectes.

Per a Nico Rosberg, recent guanyador a Mònaco, “és un traçat difícil per a pilotar per la baixa càrrega aerodinàmica a les rectes i serà dur per als pneumàtics”. El punt més delicat per a frenar és abans de la forquilla, al revolt 10, conegut com “l’agulla”. S’arriba en sisena a gairebé 300 km/h per a passar a 65 km/h en primera, frenant en 2’62 segons en una distància de 112 metres. Pista lenta i poc rodada, amb un asfalt suau i sense restes de goma. Es tradicionalment una pista sorprenent, els seus murs de ciment i inexistents escapatòries no perdonen el més mínim error.

Olivier Panis va acabar amb les cames trencades el 1997 i Robert Kubica va patir al 2007 un accident esgarrifós del qual en va sortir il·lès gràcies als avenços de seguretat introduïts per la FIA (Hans, cèl·lula de supervivència) i, sorpresa, va guanyar la cursa l’any següent… També es recorda l’edició del 2011, interrompuda por la pluja i que és la més llarga de la història de la F1: 4 hores i 4 minuts.

Més informació esportiva a RACC Motor Sport.