Peça clau per al motociclista, l’elecció d’un bon casc pot salvar-nos la vida.

Tipus de cascs, materials i decoracions

Avui dia, l’ús obligatori del casc està implementat al 100%. Pocs són els motociclistes que no el fan servir, que, per sort, són només excepcions que trenquen la norma. Així i tot, segons dades de la DGT, l’any 2018 va haver-hi 211 morts d’accident de motocicleta dels quals set no portaven casc. En el cas dels ciclomotors, van ser cinc dels 30 morts. Com dèiem en l’anterior post sobre l’equipament amb moto, el 80% dels motoristes circulen amb deficiències en l’equipament.

D’ús obligatori des del 1992 –l’anterior normativa del 1982 tenia diferents excepcions–, el casc és l’element més característic del motorista. Avui dia se’n troben diferents models, de materials diversos i amb tota mena de decoracions. No hi ha cap excusa per no fer-lo servir. Encara que sembli increïble, fa uns anys existia un bon gruix d’usuaris que no el feien servir per motius com no passar calor o no despentinar-se.

Com en el cas del cinturó de seguretat als cotxes, l’ús del casc s’ha generalitzat en les últimes dècades, sent un element sense el qual la gran majoria no faríem servir una moto.

Segons explica l’Organització Mundial de la Salut, un bon casc és capaç de reduir en un 50% la mort per cop al cap. Un 80% dels morts sobre dues rodes a la carretera ho són per cop al cap. La funció del casc, doncs, és evitar cops directes i amortir l’impacte, motiu pel qual escollir bé la talla ens evitarà sorpreses, ja que, segons ANESDOR (Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas), en el 20% dels accidents, el casc surt disparat perquè no es porta ben cordat o no és de la talla adequada.

Cascs integrals, els més segurs de tots

Entre els diferents tipus trobem l’integral, el més segur de tots, que és aquell que ens protegeix tot el cap. Poden estar fabricats amb diferents materials com policarbonat, kevlar, fibra de carboni o de vidre. Potser en les èpoques de calor són més incòmodes –tot i que sovint la ventilació ho evita–, però són els únics que protegeixen tot el cap a la perfecció. En aquesta variant podem englobar els cascos off-road o els trail, que tot i que tenen diferent forma –adaptada al seu ús–, també ofereixen protecció maxil·lar.

Off-Road

Tenim també els cascos tipus jet, que són oberts pel davant i no protegeixen la cara del tot –coberta normalment per la visera–, però amb l’avantatge que són més frescos a l’estiu. En aquesta categoria podríem englobar els de tipus trial, cascos oberts pel davant –sense visera per a la cara– i que es fan servir en aquest esport de muntanya per al qual van ser creats. Tot i haver-se’n estès molt l’ús en els últims anys, la falta d’elements de protecció no els fan gaire recomanables per a qualsevol altra cosa que no sigui el trial.

Cascs modulars

Els modulars són cascos integrals als quals se’ls obre la part de la calota davantera. Tenen la seguretat dels integrals i l’avantatge dels jet, tot i que sovint el pes els fa més incòmodes.

Diferents tipus de fixacions

En el cas de qualsevol casc existeixen diferents tipus de fixacions. Les dues més comunes són les de corretja i les de tancament. Malgrat que les de tancament són més còmodes i ràpides, són menys recomanables, ja que en cas d’accident el plàstic pot trencar-se i permetre que el casc salti, mentre que les de corretja –les emprades en competició– difícilment es trencaran.

Sigui quin sigui el casc que triem, aquest ha de complir amb les homologacions europees pertinents.