Quan s’ha de canviar el casc?

Por: RACC Blog

El casc és l’element de seguretat més important a l’hora de pujar a la moto i de la bona salut de totes les seves parts depèn la protecció en cas d’accident. Com qualsevol element de seguretat, els cascos tenen data de caducitat. En alguns casos la necessitat de canvi és evident, però en altres no. Saps quan t’has de canviar el casc?

Dades de la Direcció General de Trànsit deixen veure que el casc redueix al 50% les morts en cas d’accident de moto, a més de reduir en un 70% les lesions més greus. Per increïble que pugui semblar, el casc és un element obligatori des d’una època bastant recent. Va ser obligat fer-lo servir amb l’entrada en vigor del Reglament de Circulació del 15 de juny del 1992, que indicava que era obligatori des de l’1 de setembre del mateix any, amb una sanció de 15.000 pessetes (90 €) en cas de no portar-lo. Fins llavors no era estrany veure als semàfors de qualsevol població un bon percentatge d’usuaris de moto sense casc, que al·ludien a la calor o a criteris estètics –a ningú li agradava escabellar-se– per no usar-lo.

Les morts i la conscienciació en aquest aspecte van portar a fer-ne obligatori l’ús i avui dia són pocs els usuaris sobre dues rodes que no l’utilitzen.

Un altre aspecte important és saber quina mena de casc hem de triar per fer-lo servir habitualment, tot i que des del Club RACC sempre recomanem l’ús de casc integral.

 

Quan cal canviar-lo?

Però amb els cascos no tot s’hi val. Per evitar lesions de gravetat per manca de rendiment d’un casc, s’ha de tenir una especial cura. També s’ha de tenir en compte l’estat dels elements, ja que malgrat una bona cura es deterioren amb l’edat i han de substituir.

De fet, la majoria de fabricants recomanen canviar-lo cinc anys després de comprar-lo, ja que elements com els plàstics policarbonats i les escumes perden efectivitat per l’exposició als elements. En el cas dels cascos amb barreges de fibres o de fibra de carboni, se’ns pot allargar l’ús entre els 8 i els 10 anys, sempre que es trobin en perfecte estat i no hagin sofert cap cop o caiguda. Cal tenir en compte que la normativa europea no obliga els fabricants a marcar la data de caducitat del casc, per la qual cosa haurem de tenir present aquest aspecte.

L’estat dels seus elements sol ser un indicador de canvi. Si les escumes es desfan, les tanques no compleixen la seva funció, la superfície presenta rascades o si l’estructura s’ha deformat per algun cop o caiguda, l’efectivitat de casc serà pràcticament nul·la i una caiguda pot provocar danys més greus que amb un casc en bon estat.

L’estructura del casc està dissenyada per a l’absorció d’impactes, de manera que després d’una caiguda en què aquest hagi estat colpejat també haurem de canviar-lo, ja que en cas contrari l’efectivitat es pot veure compromesa. Pot donar-se el cas que el casc no hagi sofert danys visibles, que no presenti esquerdes, forats o deformacions, però la seva capacitat d’absorció haurà disminuït amb tota seguretat.

Les altes temperatures, els elements abrasius, la humitat, les males pràctiques a l’hora de guardar-lo que poden provocar deformacions o, simplement, el desgast prolongat són altres elements que poden reduir la capacitat de protecció.

Com allargar la vida del casc?

Basant-nos sempre en les recomanacions dels fabricants, no excedir la vida útil del casc és una de les parts més importants. Una neteja correcta després de fer-lo servir ens previndrà de la deterioració que pugui tenir per exposició als elements, com l’aigua, la calor excessiva, el fred, els petits impactes sobre la marxa, etc.

L’emmagatzematge és un altre factor a tenir en compte. El casc sol ser un element molest a l’hora de guardar-lo, per la qual cosa s’acostuma a deixar al cofre de la moto –exposat als elements, si està al carrer–, en un penjador de paret o en algun racó on acabarà com a suport d’altres andròmines.

És recomanable que el casc s’emmagatzemi en un lloc pla i dins de la bossa corresponent, que normalment aporta el fabricant. Existeixen també penjadors especials que eviten les deformacions de l’estructura, a més de peanyes. Mantenir-lo allunyat de les zones més concorregudes també ens evitarà possibles cops o caigudes fortuïtes.