L’obtenció del permís de conduir és un d’aquells moments vitals que se solen recordar amb més o menys satisfacció en funció de l’esforç invertit i del resultat aconseguit. Aquells que ho van aconseguir “a la primera” solen mirar amb afectuós aire de superioritat als que en van necessitar “pujar” més d’una, de dues, de tres o de (moltes) més vegades. La història de l’evolució de la formació de conductors és també un petit repàs a la història dels reglaments de conduir a Espanya.

El primer reglament, el primer carnet

Segons coincideixen diverses fonts, el primer examen de conduir de la història es va realitzar el 1893 a París. Davant l’auge d’aquesta indústria que transformaria l’entorn urbà, la capital francesa va ser la primera ciutat del món que va exigir un permís de circulació per poder conduir automòbils o motocicletes. Com a curiositat, la primera assegurança de cotxe es va registrar l’1 de febrer de 1898 als Estats Units per la compañía Travellers Insurance.

A Espanya, segons recull la DGT, la primera normativa sobre trànsit data del 1900. Va ser el “Reglament per al Servei de Cotxes Automòbils per les Carreteres de l’Estat”, que limitava la velocitat de circulació a 28 km/h a la carretera i 15 km/h per la ciutat i obligava a matricular els vehicles. Segons sembla, el permís de conduir l’atorgava el governador de la província, després d’un examen realitzat per una persona que ell mateix designava.

Foto: Classes de conduir a El Retiro de Madrid

La primera autoescola a Espanya

Es desconeix amb exactitud quina va ser la primera autoescola a Espanya. Com recull el recomanable blog Historias de las autoescuelas, al llarg de la primera dècada del segle XX van sorgir diverses escoles de “chauffeurs” (xofers) a Madrid i Barcelona. La possessió d’un vehicle estava limitada llavors a les classes adinerades, que disposaven de xofers al seu servei. Entre els pioners, l’industrial Paco Abadal, que tenia un taller de venda i reparació de vehicles a Barcelona; Ramon Roca, que impartia un curs de tres mesos a la seva escola de Madrid; o la mateixa firma Hispano-Suiza.

Entre les que segueixen funcionant, l’autoescola més antiga sembla ser l’Autoescuela Barcelona de Bilbao. Va ser fundada el 1912 per Martín Barcelona i les primeres classes es van donar al volant d’un cotxe marca Charron.

Les autoescoles del RACC, pioneres en la formació 2.0

L’activitat de les autoescoles no es va regularitzar fins molt temps després, el 1969. Fins llavors, tothom qui volgués impartir un curs de formació havia de dirigir una sol·licitud al departament d’Indústria, que aprovava també el reglament que regiria la formació. Deu anys abans havia nascut la DGT, en resposta a l’extraordinari increment del nombre de vehicles i ciutadans amb permís de conducció. La formació del conductor ha anat evolucionant amb el pas de les dècades. Malgrat tot, fins a finals del segle XX no va canviar massa l’aspecte de les aules i el sistema de formació, vinculat normalment a un llibre que s’havia de llegir i llegir.

El segle XXI va portar, d’una banda, el permís de conduir per punts, aplicat el 2006, i la irrupció a les aules de les autoescoles d’eines tecnològiques cada vegada més sofisticades. Avui les pantalles tàctils, les pissarres electròniques i els cursos en línia substitueixen al clàssic llibre. En aquesta generació de nous conductors les Autoescoles del RACC han estat pioneres en la introducció de nous sistemes, però també en el desenvolupament d’un mètode destinat no només a aconseguir el carnet sinó a formar “bons conductors”.

Foto: El pilot Àlex Márquez, en una Autoescola RACC

El que menys ha canviat és l’obligació de seure al volant i, en circuit o entre el trànsit, aprendre a desenvolupar-se. Desitgem a tots millor sort que aquesta desafortunada conductora coreana que va trigar exactament set segons a suspendre l’examen pràctic…

Per cert, jo ho vaig aprovar tot a la primera! I tu?