Aquest mes de setembre ha fet un any de l’alliberament dels peatges de les principals autopistes catalanes. Si bé aquesta mesura ha contribuït a reduir la sinistralitat en el conjunt de la xarxa viària i la despesa econòmica dels seus usuaris, les autopistes han tingut un fort augment dels accidents de trànsit i les congestions han estat habituals els dies feiners i molts caps de setmana d’estiu.

L’aixecament de les barreres ha comportat un transvasament del trànsit: avui les autopistes concentren una part considerable dels vehicles que abans circulaven per les carreteres secundàries. A l’AP-7 el trànsit ha augmentat un 40% aquest darrer any, mentre que a l’AP-2 s’ha duplicat. És un increment dels vehicles privats, però també de camions, que han intensificat la seva presència a l’AP-7 fins a un 80%.

La conseqüència més greu ha estat l’augment de les víctimes mortals en el conjunt de les autopistes alliberades (AP-2, AP-7, C-32 i C-33), que gairebé s’han duplicat. En gran mesura, això és el resultat de l’increment de vehicles a les autopistes i, en particular, dels camions, implicats en bona part dels accidents. A banda, aquest augment del trànsit ha desencadenat també més congestió a les autopistes, que han arribat a saturar-se molts caps de setmana d’estiu.

La Generalitat ha impulsat mesures per fer-hi front, com el desplegament de carrils addicionals o la limitació de circulació i avançaments dels camions en determinats trams i dies, dues propostes que el RACC demanava. Però, sens dubte, qui més hi ha contribuït han estat els usuaris, amb un canvi d’hàbits que ha permès descongestionar les vies durant les operacions de sortida i tornada. Més saturació, sobretot en dies feiners Ara bé, la saturació de les autopistes no es limita als festius, sinó que s’agreuja encara més durant els dies feiners.

Per resoldre aquest problema diari calen més inversions en transport públic (especialment a Rodalies) i en infraestructures alternatives a les vies més saturades (com ara la B-40), a més d’apostar pel transport ferroviari de mercaderies per reduir la presència de vehicles pesants a les autopistes. En definitiva, el col·lapse de les autopistes és el resultat de la manca de previsió de l’Administració a l’hora de definir un nou model de gestió dels peatges.

És urgent desplegar un sistema de finançament de la xarxa viària equitatiu a tot l’Estat, que es basi en el pagament per ús i en el principi de “qui contamina paga”. A més a més, aquesta recaptació ha de ser finalista i s’ha de destinar a mantenir i millorar les vies per garantir la fluïdesa del trànsit i, el que és més important, la seguretat de tothom.

Mesures necessàries

A curt termini

• Mantenir mesures com l’habilitació de carrils addicionals temporals o les limitacions de circulació i avançaments dels camions quan hi ha més trànsit.
• Millorar la informació sobre rutes alternatives perquè els usuaris les coneguin.
• Reforçar els dispositius de seguretat dels Mossos d’Esquadra per actuar en cas d’incidència.
• Revisar els models de gestió dinàmica del trànsit d’altres territoris.

A llarg termini

• Prioritzar les inversions en transport públic.
• Incentivar l’ús del transport públic mitjançant una integració tarifària global.
• Accelerar la finalització d’infraestructures aturades, com la B-40, que poden ser alternatives a l’AP-7.
• Apostar pel transport ferroviari de mercaderies.
• Potenciar més ocupació dels vehicles i promoure la flexibilitat horària i el teletreball.
• Definir un nou model de finançament que s’apliqui en les mateixes condicions a tot l’Estat i es destini a mantenir les carreteres.

Per Amanda Ramon a la Revista RACC