En un món cada vegada més conscient de la necessitat de preservar el planeta, els vehicles elèctrics han esdevingut una autèntica revolució en l’àmbit del transport sostenible. Aquests vehicles estan presents en el transport públic, però també a nivell d’usuari. De fet, cada cop hi ha més conductors que aposten per comprar un cotxe elèctric en lloc d’un de combustió. Tant és així que, segons dades oficials, el 2023 es van registrar 62.843 noves matriculacions d’aquest tipus d’automòbils, cosa que es tradueix en un increment de més del 70% de les vendes en comparació amb les xifres de l’any 2022. 

Aquesta tendència a l’alça es veu afavorida per la implantació de zones de baixes emissions en algunes ciutats, i també per la recent llei de la Unió Europea que prohibeix la venda de cotxes de motor de combustió a partir del 2035 si aquests produeixen emissions de CO₂.

Davant de tots aquests canvis que s’aniran afermant els propers anys, buscar una solució per garantir una mobilitat sostenible ha passat de ser una proposta a esdevenir una realitat. 

Suècia, a l’avantguarda

El primer país a fer un pas endavant en ferm en aquest àmbit ha estat Suècia, on transformaran una autopista perquè tots els cotxes i camions elèctrics que hi circulin es puguin anar carregant durant la marxa.

La carretera escollida ha estat la ruta europea E-20. Es tracta d’un tram també significatiu, perquè connecta els centres logístics de Hallsberg i d’Örebro, situats entre Estocolm, Göteborg i Malmö, les tres principals ciutats del país. 

Es preveu que les obres comencin el 2025, amb el condicionament dels 21 quilòmetres inicials, i que finalitzin el 2045, quan s’assoleixin els 3.000 quilòmetres de carretera electrificada permanent.

No obstant això, encara cal concretar quin serà el sistema de recàrrega que s’hi implantarà. Hi ha tres opcions sobre la taula:

•  Sistema de catenàries: l’energia es transfereix a través d’uns cables aeris, com ja passa amb els tramvies. El desavantatge del sistema és que és més òptim per a vehicles pesants i fa que la resta de vehicles no el puguin utilitzar. 
• Sistema conductiu: requereix la instal·lació d’un raïl a la carretera i d’un sistema de càrrega sense fil al vehicle, de manera que es produeixi la càrrega mentre el vehicle està en funcionament. 
• Sistema inductiu: l’electricitat s’envia a una bobina del vehicle que després s’utilitza per carregar la bateria. És l’opció que més agrada, perquè és aplicable a molts més vehicles. 

A més, els enginyers que estan duent a terme els estudis previs garanteixen que n’hi ha prou amb electrificar el 25% de la xarxa de carreteres per garantir una mobilitat sostenible segura.

Com influeix positivament en la mobilitat sostenible el fet de tenir una xarxa electrificada?

Actualment són quatre els punts que poden generar reticències a l’hora d’apostar per vehicles elèctrics:

En primer lloc, el fet de no tenir una infraestructura àmplia per poder recarregar el vehicle quan és necessari.

Després, i en relació amb el punt anterior, els llargs temps d’espera per completar la càrrega.

En tercer lloc, seguint amb la mateixa idea, “l’ansietat de l’autonomia” o, dit d’una altra manera, el nerviosisme que experimenta el conductor quan veu que s’esgota la bateria i no té un punt de recàrrega a prop.

I, finalment, l’elevat cost que tenen aquests vehicles a causa de les bateries.

En tenir carreteres que permetin la càrrega en moviment, els fabricants podrien apostar per bateries més petites –i, per tant, més econòmiques–, i ja no caldria haver de buscar punts de recàrrega ni haver-se d’esperar durant tot el procés de càrrega.

Altres països

Suècia s’ha associat amb altres països europeus per aconseguir-ne més informació. En concret, s’ha aliat amb França i Alemanya, perquè França ha demanat fer un tram pilot de carretera electrificada i Alemanya ja disposa d’instal·lacions de demostració.

Dins d’Europa, tant al Regne Unit com a Itàlia també s’està treballant en la implantació de sistemes de carreteres elèctrics. I, si ampliem la mirada, a Detroit (als Estats Units), un fabricant de tecnologia emergent israelià ha desenvolupat un sistema de càrrega inductiva a través del qual els vehicles, que estan col·locats en una plataforma, reben una càrrega sense fil, és a dir, sense la necessitat de cables conductors. Aquest mètode només està pensat per a camions de repartiment i autobusos públics i, per tant, no tots els transports sostenibles se’n poden beneficiar.