Provem el nou Ford Puma a la ciutat de Girona, la capital de província situada més al nord de Catalunya.

Ford Puma

Potser la nomenclatura de Ford Puma evoca en les ments dels més entesos el petit esportiu cupè que va arribar al mercat a mitjans dels 90 i que va rivalitzar amb l’Opel Tigra. Aquell Puma va formar part del que la Ford va anomenar new edge. Un estil que va compartir en aquells dies amb el nou Focus i el Ka, models que van renovar del tot la imatge de la marca. El Puma va fer servir la base del Fiesta per lluitar contra el Tigra –derivat del Corsa– en el segment B d’esportius petits. Un mercat que va desaparèixer pocs anys després, reconvertint els petits cupès en descapotables.

Com també passa amb altres cupès dels noranta –un cas semblant és el de l’Eclipse–, la marca de Michigan ha rescatat la nomenclatura per crear un petit crossover amb la plataforma B3 usada, entre altres, pel Fiesta, sent una de les poques coincidències amb el primer model.

Per al llançament d’aquest model, Ford no ha tornat a recórrer a un valor segur com Steve McQueen i la pel·lícula Bullit com va fer amb el primer, però sí que ha ressaltat el caràcter esportiu d’aquest petit model, eminentment urbà i que hem cregut que és ideal per descobrir la ciutat de Girona.

La ciutat

Girona, datada de l’època dels ibers, va agafar importància durant el temps de l’Imperi Romà perquè mantenia bones connexions amb Empúries, i va destacar anys després de la caiguda de l’Imperi, gràcies a la ruralització posterior.

Des de llavors, la ciutat, actualment d’uns 100.000 habitants, ha anat creixent contínuament per convertir-se en un dels referents urbans de Catalunya.

Com recomanem en totes les rutes urbanes –i com vam fer amb anterioritat en la ruta per Barcelona–, podem deixar el cotxe als aparcaments habilitats i evitar així contribuir a la pol·lució diària. Per això sempre podem utilitzar l’aplicació gratuïta CityTrips, disponible per a Android i iOS, amb la qual cada usuari podrà triar com seguir el camí, ja sigui amb servei de carsharing (Avancar, Bluemove, Drivy o SocialCar), motosharing (eCooltra, Ioscoot, Muving o Jou), amb bicicleta (Bicing, BicingE, Donkey Republic) o, simplement, amb el transport públic tradicional.

En el cas de la capital gironina tenim l’opció d’aparcar al costat del barri antic, en diversos aparcaments públics en la zona situada entre el Parc de la Devesa i la rotonda del Pont de Pedret. La visita a la zona del barri antic està vetada a vehicles que no posseeixin el distintiu corresponent, per la qual cosa no podrem accedir-hi lliurement amb cotxe.

La Lleona

Estacionat el nostre Puma, ens dirigim a la zona del pont de Sant Feliu, per on travessarem el riu Onyar per arribar als primers monuments de la zona antiga. Allí ens espera la Lleona, una escultura datada del segle XII –tot i que l’actual és una còpia de 1995– que, segons diu el refrany, “no pot ser veí de Girona qui no faci un petó en el cul de la Lleona” o “només tornaràs a Girona si li has fet un petó al cul de la Lleona”, un ritual que encara avui continua vigent.

La Lleona

Basílica de Sant Fèlix

Al seu costat, el primer gran monument és la basílica de Sant Fèlix, les primeres construccions de la qual daten de les èpoques paleocristiana i visigòtica i que es va convertir en mesquita durant l’època d’ocupació musulmana. L’actual edifici va ser construït a partir del segle XIV, sobre l’antiga església romànica de la qual se’n conserva la planta (s. XII), derivant en estil gòtic i barroc. El seu principal atractiu és els vuit sarcòfags romans dels segles III i IV. Aquesta edificació va perdre importància després de la construcció de la catedral.

Banys Àrabs

Els Banys Àrabs seran la nostra següent parada. Construïts el 1194 imitant l’estructura dels edificis musulmans, el local va funcionar fins al segle XV, quan va passar a tenir un ús privat. El 1617 s’hi va instal·lar un convent de Caputxines que el van usar com a rebost, bugaderia i cuina, i va tornar a la titularitat pública el 1929, quan va ser restaurat. El terme Banys Àrabs es va popularitzar durant el segle XIX, ja que l’edifici mai va ser regentat per aquests.

Just darrere d’aquest espai trobem la plaça dels Jurats, un altre lloc per visitar i amb accés als Jardins de la Francesa, antiga ubicació del cementiri medieval i que hereta el nom de Madame Matieu, última propietària de la zona. En la propietat va existir una torre Magdala –derruïda el 1970– idèntica a la construïda al poble francès de Rennes-le-Chateau, rodejat de llegendes de la suposada descendència de Crist i la dinastia merovíngia. De fet, una línia imaginària traçada entre les dues ubicacions passa pel cim del Canigó, muntanya no exempta de llegendes i misteris. Al citat jardí tenim l’inici de la muralla nord, una fortificació començada a construir en el segle I pels romans, ampliada pels carolingis i reconstruïda posteriorment el segle XIV.

Banys Àrabs

La catedral

Des d’aquí arribem a la catedral de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XVIII amb la seva coneguda façana barroca datada del 1730. Corona un total de 90 esglaons distribuïts en tres trams. La construcció està situada en el punt més alt de la ciutat i posseeix la nau gòtica més ampla del món amb 22,98 metres. Al seu costat, el claustre romànic del segle XII, el conjunt del qual és visitable.

Tota aquesta zona va servir per al rodatge de la sèrie televisiva Joc de trons. Es va escollir el centre històric de la ciutat de Girona com a plató gràcies a la bona conservació dels carrers i dels edificis, donant-li a aquest nucli un nou impuls en els últims temps.

Catedral

El Call i els museus

Una vegada visitats els grans monuments, podrem perdre’ns pels carrerons del Call jueu, on podrem visitar el Museu d’Història dels Jueus, el Museu d’Art, el d’Història de Girona o el d’Arqueologia.

Museu d’Arqueologia

L’Onyar

Des del pont Eiffel sobre el riu Onyar, una estructura de ferro dissenyada el 1877 per Gustave Eiffel, autor deu anys després de la torre Eiffel de París, podem observar la casa Masó, on va néixer l’arquitecte Rafael Masó i l’única de les cases del riu oberta al públic.

A l’altre costat del riu, en la zona més moderna, la plaça de la Independència sempre és bon lloc per fer una parada en el camí i prendre un cafè amb tranquil·litat, abans de visitar el Museu del Cinema o descobrir la zona de l’Eixample, nucli de la vida diària de la ciutat.

L’Onyar i el pont Eiffel

Tecnologia mHEV

El nostre felí, amb motor 1.0 de 125 cv eco-boost, està equipat amb tecnologia híbrida mHEV. Proporciona suport addicional al motor de gasolina quan aquest el requereix, reduint emissions i consum. Aquest tipus de vehicle no necessita ser connectat a una font d’alimentació externa, ja que es recarrega automàticament gràcies a l’ús de l’energia durant la frenada.

Aquestes característiques i la seva compacta grandària fan del Puma el vehicle ideal per vagarejar per la ciutat, que haurem de travessar per aconseguir una de les millors vistes panoràmiques de Girona. Per a això ens dirigirem cap a la torre d’Alfons XII, una antiga fortificació situada a la muntanya limítrofa, construïda el 1874, des d’on podrem admirar gran part de la ciutat, així com la torre de telecomunicacions de la zona de les Pedreres.

Panoràmica de Girona

Fitxa de la ruta

Sortida	Girona (Gironès)
Destinació	Girona
Distància	5 km
Temps	3 h (a peu)
Dificultat	Fàcil
Despesa en combustible	1 € (cost estimat)
Dades tècniques	Ford Puma
Etiqueta

Mapa de la ruta completa

Us animeu a fer aquesta ruta? Si descobriu nous punts d’interès, deixeu un comentari o compartiu-los amb l’etiqueta #RutaRACC.

La ruta en imatges