RutaRACC: de Manresa al Miracle
Por: RACC Blog
El centre-nord de Catalunya està ple de localitats amb encant i altres que encara han de ser descobertes pel turisme massiu. Sortim de ruta amb un Kia Niro Hybrid i visitem aquesta zona.
Després d’haver passat per la capital de la Catalunya Central en la ruta de Montserrat a Berga, tornem al Bages per iniciar una la ruta que ens portarà per la zona del centre i del nord, de la província de Barcelona a la de Lleida, per carreteres secundàries amb poc volum de trànsit. En aquesta ocasió fem servir un Kia Niro Hybrid, el model de baixes emissions de la marca coreana amb un motor de 1.580 cc i 105 cv, acompanyat d’un motor elèctric de 44 cv, per deixar la potència total conjunta en 141 cv.
Kia Niro Hybrid
Sortim, doncs, de Manresa, on la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu és visita obligada. En aquesta ocasió ens endinsem al centre històric de la vila, a la plaça Major, l’epicentre dels actes festius d’ençà que. el segle XI, el mercat va començar a desenvolupar la vida econòmica i social de la ciutat.
Molt a prop, trobem diversos comerços amb història com la Llibreria Roca, la més antiga d’Espanya, d’ençà que Pau Roca i Pujol va començar el 1824 a vendre els llibres que ell mateix fabricava. La Drogueria Ferrer (1885) o la barberia antiga són altres comerços remarcables.
La Seu de Manresa
El carrer del Balç, una de les últimes reminiscències de l’època medieval, és un enclavament ideal per viatjar en el temps i conèixer com era l’urbanisme del segle XIV. Passejar pel centre històric és un dels plaers d’aquesta ciutat que en l’actualitat té 76.000 habitants.
Cap a Súria
Des de la capital del Bages, pugem en direcció a Súria per la C-55 i desviant-nos per la C-1410z.
A la vora del riu Cardener trobem aquesta petita població de 6.000 habitants, on la visita al nucli antic és imperdible. El castell de la localitat, datat del segle VIII, i la torre de l’homenatge (s. XII), presideixen el poble, juntament amb l’església de la Mare de Déu del Roser, d’estil romànic (s-XI) –a tocar del castell– i remodelada el 1868.
Plaça Major de Súria
L’existència de mines de sal a la zona van ser de vital importància per a Súria. De fet, el nom prové del romà Sorisa, que vol dir blanc, el color d’aquest mineral. El Molí de Cal Planès o la Torre de la Pobla són dos indrets més per visitar.
Sant Salvador de Torroella, un exemple de vida rural
Connectant una altra vegada a la sortida amb la C-55 en direcció nord, ens topem amb Sant Salvador de Torroella, pertanyent al municipi de Navàs. Aquest petit nucli rural amb encant, documentat des del 966, és un clar exemple de la vida a la comarca en un nucli format per masies disperses. A més de l’església (s. XVII), a la plaça Major trobem l’escola i la rectoria. A la vora, les tombes medievals de la Vinya del Guitarra i la font de Torroella.
Sant Salvador de Torroella
Cardona i la sal
Tornant al volant del Kia Niro, enfilem en direcció a Cardona, on aquesta vegada, a banda de la visita de rigor al castell, anirem a veure les mines de sal.
Amb més de dos quilòmetres de profunditat, els 120 metres exteriors són només una part de les mines que un dia van ser unes de les més importants del món. La Mina Nieves (1929-1990) forma part del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, un equipament on a través de dues visites es pretén divulgar la importància d’aquest element. El nucli antic de la vila (s. XI) d’estil medieval tampoc té pèrdua.
Mines de sal de Cardona
Des de Cardona, per la C-55 enllacem amb la C-26, per després agafar la C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys, el tram més llarg d’aquesta ruta i on trepitjarem ja la província de Lleida.
Al peu de la serra del Port del Comte, aquesta petita vila medieval tancada pel recinte emmurallat conserva quatre dels seus portals. Des del Portal de la Canal accedim a la plaça de l’Església, on trobem la portalada del s. XI del temple de Sant Llorenç (amb restes datades del 885). Al temple romànic de tres naus podrem gaudir del retaule i de l’orgue restaurat el 2004, a més de l’impressionant claustre del seu interior.
Pantà de Sant Llorenç de Morunys
El pantà de la Llosa del Cavall, a la vora del poble, és un indret paisatgístic que tampoc ens podem perdre.
Cementiri modernista
De baixada en direcció Solsona, l’aturada a Sant Esteve d’Olius és justificada pel fet de poder contemplar el temple romànic consagrat el 1079 a petició del Comte d’Urgell.
Al seu costat, el cementiri modernista del 1915, obra de l’arquitecte Bernadí Martorell –influït per Gaudí–, surt de la rutina en les construccions funeràries, amb les tombes excavades a la pedra i amb panteons modernistes.
Al voltant de la zona, trobem les sitges ibèriques datades del 300 aC on s’emmagatzemava el gra.
Cementiri modernista de Sant Esteve d’Olius
Solsona, la joia del nord de Lleida
Enllaçant amb la LV-4241 arribem a Solsona, on visitarem el recinte murallat del s. XIV. Capital del Solsonès, amb 9000 habitants, és una de les joies de la província de Lleida.
Dins del nucli antic trobem diferents construccions com la catedral, els diferents portals gòtics, el palau episcopal i la casa natal del pintor Francesc Ribalta, precursor de l’estil tenebrista barroc que posteriorment farien triomfar Velázquez i Zurbarán.
Catedral de Solsona
La plaça de Sant Joan, presidida per la Font Major, és un dels elements destacables d’aquest nucli, on també visitarem l’Ajuntament, el Palau Llovera i la Font de l’Església. El Quarto dels Gegants ens mostra la gran tradició gegantera, d’aquesta vila, que es fa dir “la ciutat de Catalunya amb més gegants i bestiari popular per metre quadrat”.
El Miracle
Des de Solsona, per la C-75 en direcció sud i enllaçant amb l’LV-3002, arribem al Miracle, un santuari de proporcions gegantines dedicat a la Verge del Miracle, erigit en l’espai on la tradició diu que es va aparèixer la Verge als pastors Jaume i Celdoni del Mas de la Cirosa, el 3 d’agost de 1458.
El Miracle, façana de l’església
Un any més tard es construïa la primera capella, que en èpoques posteriors es va anar engrandint fins a esdevenir l’edifici actual, que conté el retaule barroc del segle XVIII de Carles Morató i Antoni Bordons.
La Casa Gran (s. XVI), antic allotjament de peregrins, la casa de l’espiritualitat, les cel·les i el monestir benedictí completen aquest recinte on acabem la ruta amb el Kia Niro, un cotxe híbrid que ens garanteix uns consums mínims i unes mides proporcionades per a un crossover familiar.
