Durant el fred de la tardor, visitem la part nord de Catalunya per gaudir dels colors que ens ofereix la natura amb un Jaguar E-Pace, el SUV compacte de la marca anglesa.

Per iniciar aquesta ruta pirinenca, el vehicle escollit és un Jaguar E-Pace, D180, un dièsel de tracció total, 180 cv i una efectiva caixa de canvis automàtica, ideal per circular per les carreteres estretes entre la Pobla de Lillet i Llívia, dues poblacions que ens portaran a banda i banda dels Pirineus, després d’haver visitat zones de muntanya com a les rutes de Ripoll a Beget o el Montseny.

La Pobla de Lillet

Enllaçant des de la ruta de Berga, La Pobla de Lillet és un petit nucli urbà del Berguedà, a 843 metres sobre el nivell del mar i poc més de 1.300 habitants, conegut pel seu passat industrial en l’àmbit del ciment. Amb diverses construccions de Gaudí, l’atractiu turístic d’aquesta població passa per l’arquitectura i el lleure, sent una de les primeres poblacions que rep l’aigua del riu Llobregat.

Situat a la serralada prepirinenca, la Pobla és avui dia una zona de pas fins als Pirineus, en la qual podem gaudir d’una visita cultural i fer gaudir els més petits amb una volta amb el tren del Ciment, un petit viatge per la vila per recordar la seva història recent.

Amb sortida des de l’antiga estació del carrilet, a l’entrada del poble, durant l’espera podrem gaudir del museu de ‘material mòbil’, on trobarem algunes de les màquines primitives que es feien servir per al transport ferroviari a la comarca, tant industrials com turístiques.

Des de l’Apartador ens esperen tres aturades durant el recorregut. La primera és la Pobla-Centre, des d’on podrem gaudir de l’arquitectura de la població al nucli antic. En aquesta aturada podrem visitar el castell o l’església. També el Pont Vell o Pont Gran, una construcció gòtica datada del segle XIV i que representa un dels trets més reconeixibles de la vila. Tornant al trenet, passarem pel pont del Llobregat abans de l’estació següent, que és la que ens donarà accés als Jardins Artigas, una de les atraccions turístiques de la Pobla.

A principis del segle XX, Eusebi Güell va fundar la fàbrica de ciment Pòrtland, la primera de Catalunya, per la qual cosa va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí la construcció del Xalet del Catllaràs (1901) per allotjar treballadors i enginyers de la mina. Durant l’estada, Gaudí va romandre a la casa dels Artigas, propietaris d’una de les fàbriques tèxtils més pròsperes de la zona. En agraïment, l’arquitecte va regalar a la família el disseny del jardí. Avui dia, la glorieta és el símbol més emblemàtic de la construcció, sense desmerèixer la font de la cascada, la pèrgola i el lleó o el pont d’arc coix i l’àliga, que es troben al mateix espai.

L’última estació del tren és a la fàbrica esmentada, propietat durant la seva època daurada de la família Güell. La fàbrica va funcionar des del 1904 al 1975 i encara queden les restes d’un dels conjunts fabrils més sorprenents de Catalunya.

De tornada, a escassa distància de la població, visitem el monestir de Santa Maria de Lillet, un antic cenobi romànic datat del segle IX i principal nucli eclesiàstic de la vall fins al segle XIV. Al seu costat, coneguda popularment com ‘la Rotonda de Sant Miquel’ per la seva planta circular, una petita església amb funcions de capella, consagrada al voltant del segle XI i que complia amb les funcions de capella secundària.

Castellar de n’Hug

Des d’aquest conjunt eclesiàstic, enfilem cap al nord, en direcció a Castellar de n’Hug per la BV-4031. A 1.259 metres d’altitud a la serra del Cadí, Castellar és el nucli conegut pel naixement del riu Llobregat, un dels principals rius de Catalunya amb més de 170 km de longitud i una conca de 4,948 km², amb desembocadura al Mediterrani. Les Fonts del Llobregat es mereixen una visita obligada, un conjunt de salts d’aigua d’on brolla el líquid element que comença el seu viatge fins al mar.

El nucli poblacional d’aquesta vila de 160 habitants és dedicat principalment al turisme, amb el comerç i la restauració com a reclams principals. El gos d’atura és també una de les principals atraccions a la població, ja que des del 1962 se celebra l’últim diumenge d’agost, al Prat del Castell, un concurs amb aquests animals de protagonistes creat pels germans Pepet i Joan Armengou, regents de la Fonda Fanxicó, la més antiga de la població, fundada el 1731 per membres de la mateixa família. Actualment encara podem mantenir una interessant conversa amb un dels Armengou, que ens descobrirà els secrets d’aquesta vila i ens parlarà de les cinc edicions del concurs guanyades per la seva família.

La Molina

Sortint de Castellar, enfilem cap a la Molina sense deixar la BV-4031. En aquest tros de carretera, però, s’haurà d’extremar la precaució per l’abundància d’animals domèstics a la calçada, sent les vaques i les ovelles el principal escull perillós per a la conducció.

L’estació d’esquí de la Molina, situada al terme municipal d’Alp, gaudeix de 61 km esquiables repartits en 54 pistes, amb snowpark i el halfpipe més gran del Pirineu. Els amants de la muntanya també podran gaudir de diferents activitats de lleure, com marxa nòrdica, busseig en aigües gelades, motos de neu, múixing o circuit termal, entre altres.

De l’estació, enfilem en direcció a Alp, per enllaçar amb l’E-9 i més endavant fer-ho amb l’N-260 en direcció a Puigcerdà (Baixa Cerdanya). Aquesta població, l’última en territori català, limita amb la Guingueta d’Ix al nord-est, i ens permetrà visitar monuments com el Campanar (s. XII), úniques restes de l’antiga església de Santa Maria, destruïda el 1936 i on actualment es troba l’oficina de turisme del municipi.

Puigcerdà

Durant el segle XIX, Puigcerdà es convertí en un dels indrets preferits de la burgesia catalana (principalment la barcelonina) per estiuejar-hi. L’església romànica de Sant Tomàs de Ventajola (s. X), el museu Cerdà o l’edifici de l’Estació de Ferrocarril (1922) són unes altres edificacions que cal visitar.

Un dels llocs més reconeguts és l’Estany, una de les estampes més conegudes de la vila. Aquest estany artificial –datat de l’any 1260- s’alimenta del subministrament d’aigua del riu Querol, portada per una séquia artificial. El cònsol danès German Schierbeck va impulsar la construcció del parc que porta el seu nom.

Llívia

Des de Puigcerdà, per l’N-154 arribem a Llívia travessant territori francès. L’illa formada per aquesta població és un cas únic a Espanya, sent l’únic enclavament en sol estranger.

Després del Tractat dels Pirineus (1659) que posava punt final a la Guerra dels 30 Anys, de la Conferència de Ceret (1660) i del Tractat de Llívia (1660), Espanya va entregar els 33 pobles de la comarca de la zona més oriental de la Cerdanya, però Llívia va quedar fora de la transacció perquè tenia el títol de vila, privilegi concedit per Carles V.

Durant la Guerra Civil, el febrer del 1939, les tropes franquistes van haver de demanar permís a les autoritats franceses per ocupar la vila, ja que havien de travessar el territori francès.

Limitant amb La Guingueta d’Ix, Targasonne, Estavar, Sallagosa, Santa Llocaia, Ur i Angostrina-Vilanova de les Escaldes, Llívia té actualment uns 1.400 habitants. A la població podrem visitar la Farmàcia Esteve, datada del 1415, una de les més antigues d’Europa juntament amb la Farmàcia Codina (1810) de la població de Caldes de Montbui, que ja vam visitar en una altra ruta.

 

Després que Lleó Antoni Esteve es va traslladar a Puigcerdà el 1942, la farmàcia es va tancar i va passar a ser un museu. L’establiment es va mantenir en la família durant 23 generacions i en tancar se’n va confiar la custòdia a l’ajuntament i, més tard, a la Diputació de Girona. Des del 1981 els materials de la farmàcia formen part del Museu Municipal de Llívia.

Molt a prop de la farmàcia, al costat de la qual es va construir l’actual casa de la vila, trobem l’església de la Mare de Déu dels Àngels, construïda entre els segles XVI i XVII. Al costat, la Torre de Bernat de So, un edifici militar defensiu del segle XIV.

És aquí on acabem aquesta ruta de la Pobla de Lillet a Llívia, amb un total de 56,7 km realitzats amb el SUV de la marca de Coventry, un compacte de luxe que deixa Jaguar en una posició difícil de superar, gràcies a la qualitat d’un vehicle destacable per la precisió de la direcció assistida i el confort de marxa.

La ruta en imatges

Segueix la ruta a Google Maps

Vols provar el vehicle?

[raccblog url=”http://www.racc.cat/microsites/venda-de-cotxes/assessorament?utm_proc=200003682″ text=”Deixa les teves dades aquí!” target=”_blank” align=”center”]