Provem el Renault Captur, un crossover amb motor TCe de 100 cv, per tornar a visitar la Garrotxa, i en concret la ruta del romànic de Beuda.
En aquesta ocasió us portem una ruta ràpida i curta, però no per aquest motiu menys interessant. Per fer-la hem triat un petit reducte del romànic català situat a la Garrotxa, al nord de Besalú, des d’on iniciarem el nostre trajecte amb el Renault Captur, un crossover de mida petita. Com ja hem fet en dues ocasions, tornem a visitar Besalú, el nostre punt de partida per a aquesta RutaRACC.
En les primeres dècades del segle XI neix el romànic, una nova manera d’art i arquitectura provinent de la zona italiana de la Llombardia. Aquest estil en substitueix uns altres a la Península Ibèrica i a l’Europa occidental, com el visigòtic o el mossàrab, dividint-se en tres etapes en les quals es van anar millorant els elements d’un estil molt arrelat, sobretot a la zona nord de Catalunya i Aragó. Mostra important d’això és els claustres de la Seu d’Urgell, Ripoll o la catedral de Girona, a més de pintures murals com el conegut pantocràtor de l’absis de Sant Climent de Taüll, l’original del qual es conserva al MNAC.
Sant Pere de Lligordà
Des de Besalú sortim en direcció nord amb el Renault, un vehicle ideal per a trajectes curts i carreteres de corbes, des d’on ens dirigirem a la GIV-5234 fins a Sant Pere de Lligordà, la primera parada. Allí trobarem un petit nucli pertanyent a Beuda, amb una església del segle XI consagrada a sant Pere. L’edifici ens ofereix una planta rectangular amb absis semicircular, amb una entrada de llinda de tres arcs i creu en relleu. El conjunt consta, a més, d’un cementiri adossat des d’on s’accedeix al campanar de torre que va substituir amb posterioritat l’original d’espadanya.
Sant Sepulcre de Palera
Seguint per la mateixa carretera, uns metres més endavant, girarem cap a l’esquerra en direcció al Sant Sepulcre de Palera, desviant-nos cap a la dreta en la primera intersecció. Per un camí asfaltat arribarem en pocs minuts a l’antic monestir, un priorat benedictí consagrat pel bisbe de Girona el 1085. El Sant Sepulcre va ser un centre de peregrinació que en els seus dies d’esplendor va tenir posada.
L’actual construcció ha sofert, però, diferents canvis al llarg de la seva existència, sent la restauració iniciada el 2003 i finalitzada el 2012 l’última actuació sobre un conjunt dotat d’església, claustre i algunes antigues dependències. Del claustre únicament han sobreviscut dos arcs i alguns capitells.
A l’església romànica, trobem un edifici de tres naus, amb absis semicirculars sense creuer. La nau central és de volta de canó mentre que les laterals són d’un quart de volta.
Santa Maria de Palera
Molt prop del Sant Sepulcre trobem la petita església de Santa Maria de Palera. Per accedir-hi tornem a recórrer el camí cap a la intersecció i girarem cap a la dreta per un camí de terra en molt bon estat. Uns metres més endavant arribem al conjunt format per una casa amb l’edifici religiós adossada al costat.
L’església, d’una sola nau amb absis semicircular i volta de canó, data del segle XI i ja s’esmentava a l’acta de consagració del Sant Sepulcre, situat a la mateixa jurisdicció eclesiàstica.
Beuda
Tornant per on hem vingut per enllaçar de nou amb la GIV-5234 en direcció nord, arribem al municipi de Beuda, del qual depenen els quatre municipis agregats de la zona romànica. Aquest és el nucli més gran de tots els que visitarem, on a més de l’església i el cementiri, hi ha l’ajuntament i diversos domicilis privats.
Sant Feliu de Beuda, edifici del segle XI, segueix també els preceptes de les anteriors construccions, encara que amb diferències notables. La façana, amb tres finestres simètriques, ja ens deixa entreveure aquests canvis. Crida l’atenció el cap de serp o drac de la part dreta del forrellat de la porta d’entrada, que dona accés a una planta rectangular d’acabat irregular –més ampla per la part de l’entrada que per la dels absis– que es compon de tres naus, sent de volta de canó la central i de mig cercle les laterals.
En el citat conjunt encara es conserva, a l’absis dret, una pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleu.
Santa Maria de Segueró
L’última parada d’aquesta ruta amb el Captur ens portarà a Santa Maria de Segueró, la zona més curiosa de totes les que visitarem, ja que el seu petit nucli de població està format per castells, un temple i cases particulars.
De la mateixa època que la resta de monuments visitats, Santa Maria de Segueró ens rep amb una portalada formada per tres arcs de mig punt a la porta, que, com en el cas anterior, encara conserva el forrellat amb forma de drac en un dels seus extrems.
A l’edifici, de nau única i absis semicircular, es van afegir capelles laterals i sagristia el s. XVIII, a més d’un pis superior que va fer doblar l’alçada de l’absis datat del s. XV.
Darrere de l’altar major es troba una imatge de la Verge fabricada en alabastre, pedres i policromada, realitzada el segle XIV.
Als voltants del conjunt eclesiàstic podem trobar el castell de Segueró, una casa fortificada amb pati interior datada d’abans del segle XI, reformada en el XV i XVI. Va pertànyer a la família Segueró en els seus inicis. Actualment habitada, no és visitable interiorment.
Totes les construccions del poble estan dominades des de l’altura per un altre conjunt que pot semblar una fortificació, malgrat que no ho és. És la mansió dels Noguer de Segueró, una de les famílies més importants de la comarca, la genealogia de la qual ens transporta fins a l’any 1203 i que ha perdurat fins a finals del segle XIX, any quan l’edifici va passar als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot. L’edifici actual és del s. XVIII i no és visitable.
Posem així punt final a aquesta curta i ràpida ruta, durant la qual el Renault ens ha portat per aquest petit municipi de la Garrotxa, ideal per descobrir amb un vehicle d’aquestes característiques.
