Ruta amb cotxe: un petit tast per la Costa Brava
Por: RACC Blog
Avui us proposem una nova ruta amb cotxe per la Costa Brava. Arona és una de les ciutats de l’illa de Tenerife. Situada al sud de l’arxipèlag, amb poc més de 2.600 habitants, aquesta petita localitat encarna a la perfecció l’esperit del nou model de Seat. Compacte i versàtil, res millor que un petit tastet de 60 quilòmetres per la Costa Brava per descobrir les virtuts del germà petit de l’Ateca i el Tarraco.
Empúries, punt de partida de la ruta amb cotxe
La Costa Brava sempre ha reunit les millors virtuts de la cultura, la gastronomia, les millors platges i la història. És per això que el lloc de partida escollit són les runes gregues d’Empúries, bressol hispànic del comerç pel Mediterrani. Les runes gregues i romanes d’aquesta ciutat, fundada el 575 aC pels colons grecs de Focea, ens transporten a l’època de les guerres púniques, de l’Imperi Romà o de les guerres carolíngies, però va quedar deshabitada a partir de l’any 935, després d’un atac d’Abd-ar-Rahman III. Segles després, el déu grec Asclepi hi segueix vigilant des del seu tron a les alçades. Va ser la ciutat més comercial des de temps immemorials.
Cap a l’Escala i Torroella de Montgrí
Sortint d’Empúries, enfilem la carretera en direcció sud, per recórrer els escassos 2.000 metres que ens separen de l’Escala. Allà, a més de gaudir de les platges, podrem degustar el producte més típic de la localitat: l’anxova.
Molt lligada a la història, els grecs van introduir la tècnica de la salaó del seitó –l’anxova, de fet, és el producte ja tractat–, que posteriorment van perfeccionar i expandir pel golf de Roses els romans. El prestigi d’aquest producte, el fa un dels més cobdiciats del Mediterrani, pel seu inconfusible sabor, i ha col·locat aquesta petita vila marinera al mapa. En agraïment, el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’avinguda Francesc Macià ens n’explica la història a les cinc sales temàtiques dedicades al producte.
Després de llepar-nos els dits, ens espera la GI-632, la carretera que uneix l’Escala amb Torroella de Montgrí, on la fortificació del castell de Montgrí tot ho veu. Acabat de construir el 1304 per Jaume II, encara desafia la fortalesa de Bellcaire, amb la qual va protagonitzar una lluita entre la monarquia i els feudals.
Següents parades: Pals, Palafrugell i Palamós
Canviant a la C-31, Pals és el següent punt del nostre recorregut. Les mides de l’Arona el fan ideal per a la circulació per carreteres secundàries. Pals ens rep amb el seu centre històric medieval: el castell del segle IX i la imponent Torre de les Hores faran les delícies dels amants de la història. Però l’arròs de Pals també farà les dels més sibarites.
Per la mateixa carretera, en direcció Palafrugell, en poc més d’un quart d’hora cobrim els deu quilòmetres entre les dues poblacions. Capital catalana del suro, que al segle XIX va fer canviar l’entorn agrari per l’industrial, la vila del Baix Empordà va liderar, ben entrat el segle XX, les exportacions industrials espanyoles. Al Museu del Suro podrem descobrir la curiosa història d’aquest passat de la vila natal de Josep Pla.
Per la mateixa carretera en direcció sud seguim fins a Palamós. Allà, el vermell intens de la gamba de Palamós ens indica el passat i el present pesquer d’aquesta vila. Al Museu de la Pesca podrem ampliar coneixements sobre els orígens de l’activitat i els del crustaci. L’església de Santa Maria i la del Carme –actualment seu del Centre d’Interpretació del Patrimoni Local– i les runes del castell de Sant Esteve del Mar són llocs que no ens hem de perdre.
La recta final de la ruta
Molt a prop, Sant Antoni de Calonge ens permetrà fer un tomb pel passeig de Sant Antoni. De passada, farem baixar les anxoves, l’arròs i les gambes! Abans de tornar al nostre Seat per seguir el viatge, podrem gaudir de l’espectacular platja.
Creuant les turístiques Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró, arribem a Sant Feliu de Guíxols, on acabarem el nostre viatge. Aquesta vila es considera la capital de la Costa Brava, d’ençà que el periodista i polític Ferran Agulló i Vidal va inventar el terme. De Sant Feliu no podem marxar sense visitar el monestir benedictí de la Mare de Déu dels Àngels. És el màxim exponent del patrimoni de la vila, on es conserva la part més antiga, la Porta Ferrada del segle X i les torres del Corn i del Fum. El conjunt acull el museu d’història i l’exposició Carmen Thyssen-Bornemissa.
El cotxe: Arona, un Seat Ibiza més ‘cool’ i aburgesat
Quan donem una ullada a l’exterior a l’Arona, el que més sobta són les semblances amb el Seat Ibiza. I és que el petit de la família dels crossovers de Martorell comparteix plataforma, motors i la major part de components amb l’altre model inspirat en l’illa de les Balears. D’arxipèlag a arxipèlag, l’Arona inicialment no s’oferirà en versió de tracció total, deixant-nos orfes d’una versió imprescindible en un segment B que la demana a crits.
Amb el mateix concepte que el Captur, l’EcoSport o el 2008, Seat transforma la carrosseria de l’Ibiza per intentar fer-la més atractiva de cara a un consumidor més exigent en els acabats exteriors –els interiors són idèntics–, afavorint l’entrada a l’habitacle gràcies als 99 mm d’alçada extra respecte al seu germà, amb 45 litres més de maleter i una llargada ampliada en 79 mm a causa del disseny dels para-xocs i els seus afegits.
El germà petit de l’Ateca pretén ser un vehicle més familiar. Però, a la pràctica, una cadireta de nen seguirà patint de falta d’espai com a l’Ibiza (model provat, Recaro Zero). I un cotxet ens omplirà del tot el maleter. L’opció més adient en aquest cas seria l’Ateca. Però la diferència de preu entre models i el possible inconvenient de la mida, si només se’n vol fer un ús urbà, són factors decisius per optar per l’Arona.
