Disposar d’una bona assegurança és fonamental per tenir tranquil·litat i poder circular amb totes les garanties. Hi ha dues modalitats principals de pòlisses que hem de saber diferenciar per no quedar-nos fora de joc a l’hora d’afrontar un incident a la carretera. Però quina ens convé més? Quines diferències hi ha entre una assegurança a tot risc i una pòlissa a tercers?

Al blog del ClubRACC ja us vam explicar quina assegurança heu de triar si el vostre cotxe té més de 10 anys i com és d’important disposar d’un bon servei d’assistència per guanyar en tranquil·litat i no patir ensurts en cas de necessitat. Ara, en aquest article, us explicarem les diferències que hi ha entre una assegurança a tot risc i una assegurança a tercers. Totes dues opcions són vàlides per circular, però, en funció de l’antiguitat del vehicle, del model, etc., ens convindrà més la primera o la segona. 

Assegurances a tercers 

Són les assegurances bàsiques, les que inclouen les cobertures mínimes establertes per llei; és a dir, els danys que puguem causar a terceres persones, però no acostumen a cobrir els propis. Aquesta modalitat és la més econòmica, però en cas d’accident haurem de tenir en compte que els danys propis hauran de ser assumits pel propietari o prenedor del vehicle. 

És l’assegurança més adequada per a vehicles de més de 10 anys que pel seu valor venal hagin perdut bona part del preu que puguem recuperar després d’un accident. En aquesta modalitat hem de tenir en compte el model de cotxe, ja que, al marge de la seva antiguitat, si és un vehicle costós o d’alta gamma, qualsevol recanvi tindrà un preu elevat. Per exemple, el far d’alguns models pot arribar als 1.000 €, fet que no compensa l’estalvi econòmic que suposa aquesta modalitat.

Hi ha també l’assegurança a tercers amb vidres i la de tercers ampliada. La primera cobreix el trencament de vidres i la segona, a més dels vidres, també inclou els sinistres com incendis i robatoris. Són modalitats més cares, però la protecció és més elevada.

Assegurances a tot risc 

Són l’opció que cobreix tot el que ja hem dit (danys a tercers i responsabilitat civil), però que, a més, inclou els danys propis en cas de sinistre. És la pòlissa ideal per a vehicles nous o d’alt valor, ja que les seves cobertures inclouen els danys per incendi, robatori, el trencament de vidres, etc., perquè l’usuari no hagi de patir per res en cas de sinistre. Són les assegurances més indicades per a vehicles d’ús diari, intensiu o de gran valor sentimental. 

Aquesta variant permet contractar l’opció amb franquícia, cosa que reduirà el preu final de la prima. Això vol dir que, en cas de sinistre, com a prenedors haurem d’assumir una quantia determinada (la franquícia contractada) i, quan els costos superin aquesta quantitat, la companyia asseguradora es farà càrrec de l’import restant. 

Així doncs, quina assegurança ens interessa més?

Es tracta d’una decisió subjectiva que depèn de molts factors, com l’ús i l’edat del vehicle, el valor sentimental que tingui o l’economia familiar. La pòlissa a tot risc ens estalviarà problemes i maldecaps, però l’assegurança a tercers serà més econòmica. Per norma, el valor del vehicle és el factor que determinarà una contractació o una altra, però, malgrat l’antiguitat, també es pot optar per l’opció del tot risc. En el cas de vehicles d’alta gamma o d’alt valor sentimental o històric, tenir contractades les màximes cobertures és, sens dubte, la decisió més sàvia. 

Albert San Andrés per RACC.