Hauràs sentit parlar moltes vegades de la Carta Verda del teu vehicle. Però realment no t’has parat a pensar què és i per a què serveix aquest document.

Els desplaçaments amb automòbil fora de les nostres fronteres són cada vegada més habituals. Portar el vehicle en bones condicions és bàsic, però també ho és disposar de l’assegurança de cotxe necessària. A més d’exposar-te a una multa o a la immobilització del vehicle, si et para la policia, pots tenir problemes si et veus implicat en un accident i no tens l’assegurança al dia.

Què és la Carta Verda?

Per això és molt important viatjar sempre amb l’anomenada Carta Verda, un document que permet acreditar en diferents països que disposem de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil. Aquesta assegurança és la que cobreix els danys corporals o materials a tercers que puguem provocar amb el nostre vehicle.

L’Oficina Espanyola d’Asseguradores d’Automòbils (OFESAUTO) la defineix com “un document per ajudar al trànsit internacional de vehicles i per garantir l’atenció a les víctimes d’accidents de trànsit entre vehicles de diferents nacionalitats”.

On l’emeten?

L’emeten a la teva companyia d’assegurances (encara que no estan obligades a fer-ho, però, per exemple, RACC Assegurances ho fa) i és fonamental en cas d’accident amb un altre vehicle.

Com ja informa la Unió Europea, encara que portis la teva Carta Verda, s’aplicarà la legislació del país on s’ha produït l’accident. Això implica que en cas de sinistre i que la raó estigui de part teva, si has de sol·licitar una indemnització, pot ser diferent de la que indiquen els barems del teu país.

La Carta Verda no és obligatòria a la Unió Europea per les seves particularitats legals, ja que la mateixa assegurança que emet la teva companyia et cobreix, i tampoc en altres països europeus que han signat convenis de reciprocitat, però sí en altres estats.

A quins països cal portar la Carta Verda?

No cal portar la Carta Verda a tots els de la Unió Europea, ni a Andorra, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Sí que s’ha de dur a Albània, Azerbaidjan, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Iran, Israel, Macedònia, el Marroc, Moldàvia, Montenegro, Rússia, Sèrbia, Tunísia, Turquia i Ucraïna.

Millor que no passi, però…

Si tenir un accident a casa nostra ja és un problema, tenir-lo a l’estranger és encara més complicat. Per això, millor seguir els consells de la UE:

• No abandonis el lloc dels fets. Si cal, truca a la policia o als serveis d’emergència.
• Tot i la situació, has d’omplir el comunicat en aquell moment. Et serveix el formulari de declaració d’accidents que t’ha donat l’asseguradora, l’”Informe Europeu d’Accident”. Com faries a qualsevol altre lloc, has d’agafar les dades i les circumstàncies, per facilitar la tramitació o la possible indemnització.
• Les dades mínimes que has d’anotar són:
  • lloc i data de l’accident
  • informació de les possibles lesions
  • danys materials
  • testimonis amb noms i contacte
  • i el màxim de dades del contrari: matrícula, país, marca i model del vehicle, companyia d’assegurances i número de pòlissa
• Avui en dia tots portem a sobre un mòbil, de manera que procura fer fotografies de la situació.
• Pren les dades encara que hi hagi intervingut la policia. Si hi ha informe policial, avaluació de danys, etc., és important que ho facilitis a la teva companyia tan aviat com sigui possible.
• Si hi ha acord amb el contrari, signa la declaració per facilitar la tramitació de la indemnització.
• Si es dona el cas que no hi ha acord, la teva companyia s’encarregarà de tot. No has de reconèixer responsabilitats, només signa si entens el contingut de la declaració.
• En qualsevol cas, si tens algun dubte, consulta la teva companyia d’assegurances.