En els últims mesos han aparegut diverses notícies sobre el desenvolupament d’ambiciosos projectes de construcció de fàbriques de bateries a Espanya. L’aposta per la mobilitat elèctrica per part dels fabricants d’automòbils, empreses de tecnologia i el mateix Govern persegueix mantenir el pes fonamental del sector de l’automoció per a l’economia a Espanya (suposa ni més ni menys que el 8,5% del PIB espanyol, segons ANFAC).

Aquests anuncis també sembla que indiquen que els cotxes elèctrics podran suposar, per fi, una alternativa real als vehicles amb motors de combustió. Un element clau en aquest canvi de tendència després d’anys de lent desenvolupament és l’evolució de les bateries i de les xarxes de recàrrega. Sense arribar a detallar el complex funcionament d’una bateria, sí que tractem de respondre quatre dubtes habituals sobre el cor dels vehicles elèctrics…

Quines són les bateries més habituals?

Hi ha diversos tipus de bateries per a cotxes elèctrics, en funció de les matèries primeres que s’utilitzen per fabricar-les. Actualment, les més habituals són les bateries d’ions de liti (Li-ion), que presenten les característiques idònies per fer-les servir en automoció: el liti ofereix una elevada densitat energètica i unes excel·lents qualitats d’emmagatzematge amb un pes més lleuger que altres opcions. De fet, la caiguda del preu d’aquestes bateries és una de les claus que explica la revolució de l’automoció elèctrica en els darrers anys. I la previsió és que el preu segueixi caient en els anys vinents.

El ràpid desenvolupament tecnològic també apunta el sorgiment de bateries basades en altres matèries primeres, com el silici o el grafè, que millorarien molt significativament la capacitat d’emmagatzematge o els temps de càrrega de les bateries de liti.

D’on procedeix el liti que es fa servir actualment a les bateries?

El liti és un metall lleuger que, a diferència de l’or o la plata, no es troba com a element pur a la natura. El liti es troba dins de minerals en roques, pegmatites i, principalment, salmorres (aigües amb gran concentració de sal). Per exemple, un dels paratges naturals amb una concentració més gran de liti és el desert d’Atacama (Xile).

Com a curiositat, es pot assenyalar que el principal productor de liti del món és Austràlia (42.000 tones), seguit a una distància considerable de Xile (18.000), la Xina (7.500), Argentina (6.400) i Zimbàbue (1.600). Les dues mines més grans de liti d’Europa es troben al nord de Portugal (municipi de Boticas) i a Extremadura (Sant José Valdeflórez, província de Càceres).

L’obtenció del liti de mines de països en diferents nivells de desenvolupament ha generat el debat sobre les condicions laborals de les persones que treballen en aquestes instal·lacions. No obstant això, molts fabricants han impulsat iniciatives per garantir que el procés es realitza amb el màxim respecte als drets humans. Per exemple, BMW forma part del projecte “Cobalt for Development”, juntament amb BASF ES, Samsung SDI i Samsung Electronics, que s’ocupa de millorar les condicions laborals de les persones que treballen en mineria a petita escala a la República Democràtica de Congo.

Quant dura la bateria d’un cotxe elèctric?

La vida estimada de la bateria d’un cotxe elèctric se situa entre 2.500 i 3.000 cicles de càrrega, entès com la descàrrega i càrrega completa de la bateria (del 0% a 100%). Els 3.000 cicles de càrrega en un vehicle que fes aquest cicle cada dia suposaria una durada d’uns vuit anys. No obstant això, convé matisar molt aquestes dades…

D’una banda, no és recomanable realitzar cicles de càrrega complets: ni arribar al 0% de descàrrega ni, d’altra banda, arribar al 100% de càrrega. A més, la durada de la bateria depèn de molts altres factors, com el sistema de càrrega (la càrrega ràpida exerceix més pressió sobre les bateries que la càrrega convencional), la temperatura ambient o l’antiguitat de la bateria.

Es poden reciclar les bateries dels cotxes elèctrics?

És una de les qüestions que més preocupen en l’actualitat, davant l’objectiu d’evitar que el benefici per al medi ambient que aporta la conducció elèctrica no es giri en contra amb males pràctiques en el reciclatge de les bateries. Els fabricants també han dedicat una important inversió en els últims anys per resoldre aquesta qüestió, amb solucions molt variades.

Abans, convé assenyalar que es considera que una bateria deixa de ser apta per a la conducció quan la seva capacitat energètica se situa entre el 70 i el 80%, de manera que pot seguir sent vàlida per a altres usos. La majoria de projectes desenvolupats es dirigeixen a aprofitar la capacitat d’emmagatzematge de les bateries per proporcionar energia a tota mena d’instal·lacions, des d’habitatges a concessionaris de vehicles, centres logístics o la mateixa xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics.

Per exemple, BMW compta amb un contenidor gegant al port d’Hamburg amb 2.600 mòduls de bateria dels seus cotxes elèctrics que ara serveixen per emmagatzemar l’electricitat de la xarxa general. L’energia emmagatzemada en aquestes bateries està disponible en qüestió de segons i permet mantenir el nivell de servei de la xarxa elèctrica. Aquestes cel·les triguen uns deu anys a esgotar-se completament, després dels quals es reciclen mitjançant un procés de triturat i fosa de materials.