Com que queda molt poc per al Dakar, un dels primers esdeveniments esportius importants de l’any (comença el 4 de gener), recentment vam analitzar a fons l’aposta de Peugeot amb el 2008DKR de dues rodes motrius que portaran Carlos Sainz, Stéphane Peterhansel i Cyril Despres al Dakar. L’escenari que recorre l’actual Dakar difereix del clàssic itinerari per Àfrica. Lluny del territori que Thierry Sabine va descobrir i va somiar per a la seva aventura personal i, més tard, empresarial. En aquests orígens d’aventura als primers anys de vida del Dakar de Sabine, la majoria dels participants eren aventurers amb una passió per recórrer deserts i muntanyes de l’Àfrica i per la velocitat i la mecànica. El dels pilots professionals vinculats a potents equips de fàbrica va venir més tard.

Els germans Marreau, pioners del Dakar

Un dels equips pioners va ser el dels germans Marreau, Claude era el pilot i Bernard el copilot. Corria l’any 1979 i era el primer París-Dakar. Més de 10.000 km travessant França, Algèria, Níger, Mali i Senegal. Durant les dates clàssiques del 26 de desembre al 14 de gener. Aquest va ser un dels encerts de Sabine, trobar el buit perquè es parlés del Dakar quan la temporada esportiva havia acabat.

Amb el dorsal 131 el seu Renault 4L estava preparat per afrontar el raid basant-se en la lleugeresa del popular turisme i per disposar d’un kit de tracció a les quatre rodes de la casa Sinpar. La principal modificació era que la caixa de canvis disposava de sortida per a la transmissió posterior, un túnel de transmissió de tres peces amb diferencial posterior i paliers. Per poder col·locar els paliers, els braços de suspensió del darrere estaven modificats per poder passar-los a les rodes del darrere. Es va revisar tot el sistema de suspensió (dotant-lo de triangles d’un R5 Copa Alpine) i es va canviar per amortidors més resistents i que donaven més alçada al terra del 4L que els d’origen. El xassís també va tenir els seus elements de reforç, es va modificar l’escapament amb una sortida exterior situada al sostre per travessar rius i es va col·locar un dipòsit suplementari al maleter. Completava la preparació el motor de Renault 5 Alpine de Grup 2 que donava 140cv. La resta, saber navegar, orientar-se bé i conservar la mecànica.

Els germans Marreau van participar al Dakar amb el 4L en dues ocasions: el 1979 (dorsal 131) i el 1980 (dorsal 120). La primera vegada van quedar cinquens a la general (en aquells dies la classificació era conjunta motos i cotxes, aquella edició la va guanyar Cyril Neveu amb la Yamaha XT 500), però van ser segons de la de cotxes darrere d’un autèntic 4×4, un Range Rover (Genestier-Terblaut-Lemodant). El 1980 es van colar entre els tres Volkswagen Iltis (turó en alemany), el model de 4×4 per a l’exèrcit alemany amb preparació Audi, i van ser tercers.

El següent vídeo mostra la persecució i l’avançament a un dels Iltis pel 4L a l’edició del 1980. Atenció a l’equipament de Claude i les indicacions del seu germà:

Segueixes les competicions de motor? T’agraden els ral·lis, la F1 i la MotoGP? Segueix-nos a RallyRACC,  Facebook i Twitter, per estar al dia de tot.