Parlar del Seat Ibiza és parlar d’un mite. Si el 600 va servir per posar la marca en el mercat, l’Ibiza és el vehicle que la va salvar. Aquest model, malgrat que no va destacar mai entre els seus competidors, s’ha gravat en la memòria col·lectiva com un dels cotxes més simpàtics. Qui no hi ha pujat alguna vegada? Al seu propi, al d’un amic, al d’un familiar. Qui no té una anècdota amb un Ibiza?

Amb cinc generacions i més de sis milions d’unitats venudes arreu del món, l’Ibiza també es cola en la història del Club RACC com un dels models d’assistència més versàtils utilitzats als anys 80 i 90. 

Del rebuig d’un disseny per a la segona sèrie del Volkswagen Golf va néixer, a la fàbrica Seat de la Zona Franca, l’estil juvenil de l’Ibiza, que també va ser el model que va estrenar les nomenclatures de ciutats en els seus vehicles.

Història

Després de la separació de FIAT el 1981 i la completa nacionalització de Seat amb la venda de les accions de la italiana a l’INI (Institut Nacional d’Indústria), l’economia de la marca de la Zona Franca de Barcelona no passava pel seu millor moment. Aleshores, el Projecte S1, com es va conèixer inicialment, va comptar amb l’ajuda del dissenyador Giorgetto Giugiaro d’Italdesign, del carrosser Karmann i ni més ni menys que de la casa Porsche. Els primers esbossos provenien del disseny dels italians per a la segona sèrie del Golf, que va ser rebutjat per la marca de Wolfsburg i va servir de reemplaçament per al petit Seat Fura. Creat sobre la plataforma del Ronda, el primer model va acabar sent un cotxe pesant respecte als competidors del seu segment, però això es compensava amb una gran habitabilitat interior.

El 27 d’abril del 1984 va sortir el primer model de la cadena de muntatge i es va convertir en el primer model original fabricat a Espanya des del Pegaso Z-102, més enllà dels derivats creats en dècades posteriors i que la revista L’Auto-Journal va definir com “un matrimoni d’encant mediterrani amb la tècnica alemanya”.

Tot i que no era un model que destacava en res, el seu motor System Porsche li conferia una conducció àgil que va meravellar l’espanyol de l’època, poc acostumat a cotxes autòctons amb aquestes prestacions. La marca pagava un cànon de set marcs per cada motor venut amb el logotip alemany, que únicament podia exhibir-se al motor, segons els acords assolits. Aquesta va ser la primera vegada que Porsche venia mecàniques més enllà de les fronteres alemanyes.

L’Ibiza es va convertir aviat en l’emblema de la marca, i un any després ja era el model més comercialitzat per Seat, amb prop de 70.000 unitats venudes. Aquell mateix any Sebastià Salvadó accedia a la presidència del RACC.

Generacions

La primera generació (Tipus 021) es va fabricar entre el 1984 i el 1993, amb tres estils diferents de carrosseria. El restyling més destacat va ser el dels tres últims anys, quan l’Ibiza també es va convertir en cotxe olímpic gràcies a l’acord assolit entre Seat i el COOB’92, pel qual la marca va cedir una mica més de 2.000 vehicles per als jocs olímpics de Barcelona. 

Amb un model d’aquesta primera sèrie, Salvador Servià va crear l’Ibiza bimotor a les instal·lacions dels tallers Motor Park de Barcelona. Ajuntant dos motors 1.5 del model més potent, l’SXI, va idear una versió de tracció total, una rara avis de 250 CV –amb dos motors de 125– que posteriorment l’empresa Seat Sport, acabada de crear, replicaria amb motors de 140 CV, i que va ser subcampiona d’Espanya de terra el 1986 i el 1987 i tercera el 1988.

Es van vendre un total d’1.308.461 unitats d’aquesta primera generació de vehicles, la qual cosa va servir per salvar part de la ruïnosa economia de Seat.

La segona generació (6K) va aparèixer el 1993. Es van produir més vehicles que de la primera i se’n van vendre 1.522.607. Se’ls va fer un total de tres restylings, dos molt subtils i un tercer que va canviar completament el model. Aquest va ser el vehicle encarregat d’inaugurar la nova fàbrica de Martorell, on es van crear dos nous models: el Córdoba i la furgoneta Inca.

En l’apartat esportiu, Seat va aconseguir dos títols mundials, els primers de la seva història, al Campionat del Món de Ral·li en categoria FIA 2 litres (1996, 1997 i 1998), amb el recordat Ibiza Kit Car, i es va crear el primer model Cupra (Cup Racing), un Ibiza amb un motor de 2.000 cc, 16 V i 150 CV.

L’Ibiza de tercera generació (6L) va néixer el 2002 i va suposar un canvi de tendència, amb un disseny en la línia que Walter de Silva va imposar a la marca després de la seva arribada el 1999, i amb els prototips Salsa i Tango com a referència. En els seus sis anys de fabricació es van vendre un total d’1.221.200 unitats, fabricades principalment a Martorell i també, en part, a Bratislava (Eslovàquia), i es va crear la versió FR (Fórmula Racing) amb un acabat esportiu.

La quarta generació del vehicle (6J) arriba el 2008, basat en el concept de l’Ibiza Bocanegra –en referència al Seat 1200 Sport del 1975–, un model que va ser presentat al Saló de Ginebra un any abans. L’estètica d’aquesta versió derivarà del prototip Tribu, que es va donar a conèixer al Saló de Frankfurt el 2007 i que marcarà les línies futures de tots els Seat. En nou anys de fabricació 924.183 unitats veuran la llum.

Seat Ibiza, quarta generació

El 2017 arriba un moment de canvi per a la cinquena generació de l’Ibiza (6F) –fins ara la darrera–, una versió que, si bé no trenca completament el disseny estètic de la generació anterior, suposa un salt qualitatiu juntament amb els seus germans Ateca i Tarraco, nascuts el 2016 i el 2018, respectivament. Seguint els moviments del mercat, aquesta és la primera versió fabricada únicament amb cinc portes. S’elimina el model SC (Sport Coupé) de l’anterior i es converteix en el vehicle més tecnològic. El 2021 rep un lleu restyling abans d’acollir aquest 2024 la versió FR Aniversari, que celebra aquestes quatre dècades d’història del model.

L’Ibiza i el RACC

La polivalència de l’Ibiza el va convertir des del seu naixement en un model molt versàtil per al dia a dia. Aquesta característica va ser aprofitada en multitud de segments, com ara la competició, quan el pilot RACC Dani Solà va utilitzar-ne un amb els colors del club per competir. I un Cupra-Bocanegra, conduït per Joan Vinyes, va ser el cotxe 0 del RallyRACC del 2009.

Ibiza Kit Car

En l’àmbit de l’assistència en carretera, l’Ibiza va ser des del seu naixement un dels principals models utilitzats, i continua vigent avui com a cotxe taller en les seves diferents versions.

La seva versatilitat l’ha convertit en aquests 40 anys en un dels vehicles més utilitzats i estimats pels ciutadans, no en va pocs n’hi ha que no recordin haver-hi pujat. Tornant a l’inici, qui no té una anècdota amb un Ibiza?