Actualment, el cotxe elèctric de bateria passa per ser el vehicle del futur, una alternativa energètica que freqüentment es posa en dubte per diversos motius, com la contaminació durant la seva traçabilitat com a producte, la seva vida útil i el posterior reciclatge, sobretot de les bateries, a més de la deficient autonomia de la majoria dels models. Al nostre país també cal sumar la deficient xarxa de recàrrega, a més dels temps que es necessita per fer-ho en una xarxa domèstica sense carregadors específics.

Tot plegat fa que ens plantegem si la viabilitat de l’elèctric de bateria és tan real com se’ns diu, ja que cal sumar-hi un preu força més elevat que el d’un vehicle de combustió. La generació d’energia amb mètodes contaminants com el carbó o el gasoil, en una xarxa elèctrica sobrecarregada, és un altre dels plantejaments que ens fan dubtar d’aquesta mena de vehicles que ens venen com a ideals per frenar la contaminació. Una panacea, si extrapolem aquesta tecnologia als camps del transport de mercaderies amb camions de gran tonatge, al sector marítim o a l’aeroespacial, en què l’electricitat és totalment inviable, almenys per ara.

És per això que, encara que sigui el vehicle del present i del futur pròxim, l’elèctric de bateria pot tenir els dies comptats amb el desenvolupament constant de la tecnologia de l’hidrogen. Actualment en desenvolupament, la pila d’hidrogen permet equiparar-se als vehicles de combustió quant a autonomia, redueix el temps de càrrega i manté les prestacions i els avantatges de l’elèctric.

A continuació, responem als diferents dubtes sobre el funcionament d’aquests vehicles.

Com funciona un cotxe d’hidrogen?

El tanc d’hidrogen emmagatzema aquest component, per donar pas a la pila de combustible, on es barreja amb oxigen i genera l’electricitat, que s’emmagatzema a la bateria que alimenta el motor elèctric, mentre que l’aigua generada en el procés s’expulsa en forma de vapor d’aigua pel tub d’escapament.

Quins avantatges té l’hidrogen?

El principal avantatge d’aquest combustible és que és un element abundant al planeta i no genera emissions. A més, és un element fàcilment transportable i es pot emmagatzemar en grans quantitats, si bé, com és lògic, encara no comptem amb les infraestructures necessàries i el repte suposa un gran esforç econòmic per part dels seus actors.

Quant de temps es triga a carregar el dipòsit i on s’ha de fer?

El proveïment és el principal avantatge davant dels elèctrics de bateria i el procediment és molt similar al dels vehicles de combustió: hem d’anar a una estació de servei i omplir el dipòsit d’hidrogen. Actualment, la xarxa d’hidrogeneres a Espanya és pràcticament nul·la, amb únicament quatre centres a Osca, dos a Castella-la Manxa (Albacete i Ciudad Real) i un a Madrid, estant en desenvolupament dos més a Barcelona i Palma de Mallorca. Per al 2025 hi ha diferents projectes que pretenen ampliar el nombre a un mínim de 150 repartides per tota la geografia.

Quina autonomia tenen?

Al mercat hi ha encara poca varietat de models impulsats per hidrogen, entre els quals destaquen el Toyota Mirai i el Hyundai Nexo. El primer ofereix una autonomia d’aproximadament 500 km, millorant les xifres del model anterior, mentre que el Nexo s’anuncia amb uns 600 km.

Com s’obté l’hidrogen?

A hores d’ara, l’hidrogen es pot obtenir principalment de dues maneres: a través d’extracció fòssil –que, òbviament, genera més contaminació– i per electròlisi de l’aigua, una manera més ecològica. El preu del procés marcarà el del producte final.

Contaminen?

Com en el vehicle elèctric de bateria, el procés de fabricació i la seva traçabilitat són els que determinen la principal contaminació d’aquests models, encara que el reciclatge es presumeix menys contaminant que en el cas dels models amb bateries.

Pros

Els anomenats Fuel Cell Electric Vehicle (FCEV) no emeten substàncies nocives durant la seva conducció, es carreguen amb rapidesa i facilitat (amb preus similars als de la gasolina), incorporen l’etiqueta de zero emissions, tenen un manteniment mínim, són silenciosos i suporten més bé les temperatures extremes. El manteniment d’aquests models també serà mínim.

Contres

Haurem d’esperar un mínim de 15 anys per poder tenir una certa normalitat en el desenvolupament d’aquesta tecnologia i que la seva xarxa d’infraestructures sigui capaç d’abastir el mercat. Actualment, el nombre de models tampoc no és ampli, sent vehicles de preus elevats –com els elèctrics–, que hauran de ser més grans, amb un combustible molt volàtil i una vida útil fixada en 15 anys (per normativa de seguretat respecte als tancs d’hidrogen).