Quan estem conduint i necessitem repostar combustible, resulta cada vegada més freqüent trobar-se amb el que popularment es denomina una gasolinera low cost. Es tracta, en la seva majoria, d’estacions de servei desateses en les quals l’usuari se serveix a si mateix. Les trobem sobretot en zones industrials o llocs més o menys apartats del nucli urbà i en centres comercials. Com el seu nom indica, el preu d’aquestes gasolineres és substancialment més barat, la qual cosa porta a molts usuaris a fer-se algunes preguntes sobre si són o no tan segures i fiables com les gasolineres de tota la vida.

Encara que la legislació ha anat recollint variacions encaminades a la protecció de l’usuari, el canvi va arribar en 2013 amb la nova Llei d’Hidrocarburs, que promocionava la competència, i es va reblar amb la liberalització del sòl destinat a estacions de servei de combustible. Ara ja formen part del paisatge, però alguns consumidors segueixen sense tenir clar si acudir o no a aquests punts d’atenció. En aquest article ens disposem a aixecar qualsevol dubte sobre la qualitat i la seguretat que podem esperar d’una gasolinera low cost.

Qualitat i quantitat de combustible en una gasolinera low cost

Per a garantir la qualitat dels assortidors de les gasolineres, incloses les gasolineres low cost, l’empresa Entitat Nacional d’Acreditació realitza controls periòdics que són d’obligat compliment, pràcticament com si anessin de la ITV dels cotxes. Aquesta empresa independent inspecciona i certifica que se serveixin els litres pels quals es paguen, que se segueixin les normes de seguretat establertes… De fet, tots els assortidors han de mostrar l’etiqueta amb la data en la qual es va passar positivament la inspecció, així com la seva data de caducitat.

Si dubtem que la quantitat de combustible que se’ns està servint sigui la que realment pertoca, és important saber que fins i tot una gasolinera low cost ha de complir amb l’obligació de tenir un matràs aforat de 10 litres a la disposició dels clients. Bàsicament, es tracta d’un recipient amb el qual es pot mesurar amb exactitud un líquid. Qualsevol error de mesurament superior al 0,5% que detectem suposaria un delicte per part de la gasolinera, així que difícilment ens trobarem en una situació en la qual se’ns estigui intentant enganyar amb les quantitats.

Sense tenir en compte el servei i seguint centrats exclusivament en el combustible pel qual paguem, ens pot assaltar el dubte racional de si en una gasolinera low cost se’ns proveirà amb un combustible d’igual qualitat que en una estació d’una gran marca petroliera. La idea estesa que per a reduir el preu en aquestes gasolineres s’afegeixen altres líquids no és certa. Només una empresa, CLH (Companyia Logística d’Hidrocarburs), pot subministrar combustible a una estació de servei.

La pràctica totalitat del combustible que es comercialitza al nostre país és produït en vuit refineries que tracten de manera idèntica el petroli importat. Després d’aquest tractament, es distribueixen als centres logístics d’emmagatzematge que acabem d’esmentar. Al final no deixem d’estar davant d’uns magatzems, i d’aquí es proveeixen tant les grans companyies com les gasolineres low cost. Per tant, podem concloure que la qualitat del material de base és la mateixa per a tots, i com els estàndards mínims de qualitat exigits per llei són bastant elevats, no hauria de preocupar-nos en excés.

On es diferencien els combustibles és en els afegits. Les grans marques carreguen el combustible en camions cisterna i afegeixen elements al seu producte amb la finalitat de potenciar les característiques del seu combustible. Amb aquesta acció, moltes marques aconsegueixen augmentar el rendiment de les seves gasolines i dièsel, facilitar la seva injecció i efecte anticorrosió o fins i tot disminuir l’olor del dièsel pur.

Per descomptat, si repostem en les grans companyies que aposten per aquesta política haurem de pagar per aquest extra.

Com poden vendre el combustible més barat?

Hi ha diferents motius pels quals una gasolinera pot vendre el combustible més barat.

• Primer, que al no tenir personal per a repostar s’abarateixen els costos i permet a l’empresa reduir el preu per litre. En aquest sentit, la major part de gasolineres low cost tenen almenys una persona per a cobrar, però en alguns casos ni tan sols això, perquè l’usuari ha de pagar a una màquina. En algunes CCAA existeix legislació sobre aquest tema que obliga a tenir com a mínim un empleat per a cobrar. Evidentment, encara que sigui legal, si vas amb pressa i sorgeix algun problema, hauràs d’esperar que arribi un empleat.
• El segon que, com hem dit, se situen en zones allunyades més o menys dels centres urbans o en zones industrials, per la qual cosa el terreny és més barat.
• Tercer, que algunes d’aquestes gasolineres es troben dins de recintes comercials propietat d’aquesta empresa, la qual cosa, malgrat tenir un marge de beneficis molt baix o pràcticament nul, incentiva la visita de compradors al centre comercial. Això ha passat des de fa anys, per exemple, a França i ara ho veiem aquí en moltes zones comercials. De totes maneres, fins i tot dins d’una mateixa cadena, d’un lloc a un altre podem trobar diferències de preu i l’exigència o no de consumir en l’hipermercat.
• Un altre cas diferent són els punts d’atenció de cooperatives, per exemple agrícoles, que compren a l’engròs i aconsegueixen avantatges per als membres d’aquesta cooperativa.

T’interessa: calcula la teva assegurança de cotxe online i estalvia

I les grans distribuïdores?

Aquestes empreses han vist reduïda la seva quota de mercat en determinades àrees (en general, en les zones més poblades), per la qual cosa, com és lògic, s’han vist obligades a ‘buscar-se la vida’. Primer, mantenint un nivell de servei directe d’atenció respecte a les low cost, i també amb programes de fidelització que mantinguin als clients habituals i atreguin als nous, encara que les low cost també poden oferir de l’una o l’altra manera aquest tipus de programes. 

També aposten per neteges periòdiques cada cinc anys dels tancs de servei, la qual cosa redueix la possibilitat que apareguin sediments. Dit això, moltes de les gasolineres low cost modernes també serien mereixedores de confiança en aquest sentit, sent algunes gasolineres antigues reciclades a low cost les que, per temes de pressupost, tenen més difícil aconseguir aquests nivells de manteniment.

Quant a la seguretat, totes les gasolineres han de complir forçosament uns protocols de seguretat molt estrictes i poc laxos, una cosa lògica d’altra banda. Això inclou extintors, càmeres de seguretat i els ja esmentats segells de seguretat.

Obligacions

Els consumidors hem de tenir en compte quan anem a qualsevol estació de servei, sigui del tipus que sigui, que hi ha mesures de seguretat obligatòries (molt importants), podem sol·licitar mesuradors de quantitat de litres si tenim algun dubte, fulls de reclamació, atenció per part d’algun empleat en cas de necessitat, que el preu anunciat sigui el que es reflecteix en l’assortidor, i, encara que sigui de menor importància, guants i paper d’un sol ús si ens toca repostar a nosaltres.